Notícies
Inici  >  Notícies > La decadència militar d’al-Àndalus

La decadència militar d’al-Àndalus

Imatge del llibre <i>Guerra, ejército y fiscalidad en al-Andalus (ss. VIII-XII)</i>

Imatge del llibre Guerra, ejército y fiscalidad en al-Andalus (ss. VIII-XII)

12/02/2021

Cultura

S’acaba de publicar el llibre Guerra, ejército y fiscalidad en al-Andalus (ss. VIII-XII) (La Ergástula, 2020), de Josep Suñé, que és la síntesi i revisió de la seva tesi doctoral, Ǧihād, fiscalidad y sociedad en la Península Ibérica (711-1172): evolución de la capacidad militar andalusí frente a los reinos y condados cristianos, defensada a la Universitat de Barcelona l’any 2017, i que va ser guardonada amb el Premi Joves Investigadors AIHM - Banc Santander Totta 2018.

 

L’objectiu d’aquesta recerca era trobar les raons que expliquen com al-Àndalus va perdre l’hegemonia militar davant els regnes i comtats del nord peninsular i va entrar en un procés de decadència, que segles després comportaria la seva desaparició. Segons conclou la tesi de Suñé, les successives pèrdues de territori i posteriors contraatacs musulmans van estar condicionats per una menor capacitat de mobilitzar recursos militars. Les campanyes realitzades per almoràvits i almohades mostren sobre el terreny els límits territorials que van aconseguir els seus respectius imperis, incapaços de restaurar el poder passat malgrat l’empenta inicial. El que avui és el nord d’Espanya, des de Castella i Lleó, assenyala la frontera militar que els almoràvits van intentar traspassar, amb sort dispar, en el seu auge com a imperi.

L’autor analitza l’evolució dels exèrcits musulmans a la península Ibèrica i les seves actuacions davant els cristians amb l’objectiu de trobar les causes que van motivar la pèrdua de l’hegemonia militar andalusí. Les conclusions obtingudes rebutgen les explicacions tradicionals i vinculen el retrocés bèl·lic musulmà a una inversió militar insuficient, provocada, al seu torn, per la recerca i conservació del poder absolut.

Recentment, gràcies al treball d’aquesta tesi, l’investigador Jordi Pérez, del Centre per a l’Estudi de la Interdependència Provincial en l’Antiguitat Clàssica (CEIPAC), va confegir un mapa interactiu de la conflictivitat del territori d’al-Àndalus en què identificava l’emplaçament de 500 expedicions i enfrontaments de diversa intensitat. Aquest mapa ofereix als usuaris la possibilitat de comprendre en una sola imatge l’ascens i el retrocés andalusí a la Península, i es va presentar en el curs de Gaudir UB De l’imperi romà a al-Àndalus. Europa fins a l’any 1000.

 

Josep Suñé és doctor en Història per la UB (2017), i ha centrat la seva recerca en l’anàlisi dels exèrcits andalusins i en l’estudi de les causes que expliquen el seu retrocés davant els regnes cristians. Recentment ha estat guardonat amb el Premi Joves Investigadors AIHM - Banc Santander Totta (2018). Així mateix, té publicacions destacades a Gladius, Anuario de Estudios Medievales, Al-Qantara i Al-Masaq.

 



 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona