Tres llibres per conèixer el patrimoni historicoartístic del romànic, publicats per Edicions UB

Imatge de les tres publicacions.
Imatge de les tres publicacions.
Cultura
(01/03/2021)

Pirineus romànics, espai de confluències artístiques, editat per Milagros Guardia i Carles Mancho (2020), Sant Climent de Taüll i la vall de Boí, de Milagros Guardia i Immaculada Lorés (2020), i Sant Miquel dʼEngolasters, de Cristina Tarradellas (2021), són tres títols de recent publicació que ens aproximen a la història de les principals esglésies romàniques dels Pirineus i als seus programes iconogràfics. Són el resultat de les investigacions desenvolupades en el si del Grup de Recerca Ars Picta de la Universitat de Barcelona, dedicat a lʼanàlisi de la pintura i la iconografia tardoantigues i altmedievals.

Imatge de les tres publicacions.
Imatge de les tres publicacions.
Cultura
01/03/2021

Pirineus romànics, espai de confluències artístiques, editat per Milagros Guardia i Carles Mancho (2020), Sant Climent de Taüll i la vall de Boí, de Milagros Guardia i Immaculada Lorés (2020), i Sant Miquel dʼEngolasters, de Cristina Tarradellas (2021), són tres títols de recent publicació que ens aproximen a la història de les principals esglésies romàniques dels Pirineus i als seus programes iconogràfics. Són el resultat de les investigacions desenvolupades en el si del Grup de Recerca Ars Picta de la Universitat de Barcelona, dedicat a lʼanàlisi de la pintura i la iconografia tardoantigues i altmedievals.

Entre els segles XI i XII, els Pirineus van esdevenir una àrea de circulació i comunicació que, en el món de lʼart, va afavorir el desplaçament dʼartesans i les transaccions entre els promotors artístics. En aquest període destaca, de fet, la construcció i la decoració dʼalgunes de les esglésies romàniques més conegudes dʼaquesta serralada. Un llegat que, després de ser revalorat a finals del segle XIX i inicis del XX, no només és considerat patrimoni cultural, sinó que, en algun cas, com el de Sant Climent de Taüll, ha estat declarat patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Pirineus romànics, espai de confluències artístiques (col·lecció Ars Picta. Temes) és una obra col·lectiva en què investigadors que treballen a una banda i lʼaltra de la carena pirinenca donen a conèixer tant les seves propostes interpretatives com les eines tecnològiques més actuals per explicar com i per quins camins es movien els artistes a través dels Pirineus. Lʼobra contribueix a consolidar lʼús de noves tecnologies en la recerca en història de lʼart, com ara el modelatge digital en 3D o els sistemes dʼinformació geogràfica (SIG). Dʼaltra banda, a través de lʼanàlisi per activació de neutrons, s'ha pogut identificar un dels capitells de la catedral de Jaca conservat a lʼArt Institute de Chicago, fins ara de procedència desconeguda. Milagros Guardia i Carles Mancho, editors acadèmics dʼaquesta obra, són professors de la Universitat de Barcelona.

Sant Climent de Taüll i la vall de Boí (col·lecció Memoria Artium) examina el complex monumental de Taüll al llarg del temps, des de la seva erecció al segle XI fins a les intervencions més recents. Lʼobra nʼanalitza les diferents fases constructives i decoratives, així com els canvis i les continuïtats en els seus usos i funcions, tot relacionant lʼesglésia amb el seu entorn geogràfic, polític i religiós, fins a arribar a lʼespoli a què va ser sotmès al segle XX i les intervencions de què han estat objecte, per separat, tant lʼesglésia com les pintures murals. Milagros Guardia i Immaculada Lorés, autores dʼaquest llibre, són professores de la Universitat de Barcelona i la Universitat de Lleida, respectivament.

Sant Miquel dʼEngolasters (col·lecció Pirineus Romànics. Monografies) és un estudi sobre els frescos de lʼesglésia de Sant Miquel dʼEngolasters (Escaldes-Engordany, Principat dʼAndorra), conservats al Museu Nacional dʼArt de Catalunya. Lʼobra proposa una interpretació alternativa sobre el protagonisme de la figura de lʼarcàngel Miquel, que substitueix lʼevangelista Mateu entre els vidents i que havia estat considerat un error del pintor fins avui dia. A partir de lʼanàlisi de lʼarquitectura de lʼesglésia, la seva situació en un entorn dʼalta muntanya i el programa iconogràfic conservat, lʼautora ofereix una interpretació original que apunta la possibilitat dʼuna concepció global complexa, amb una càrrega simbòlica important, en què es combinen de manera intel·ligent aquests tres elements al servei dʼuna idea. Cristina Tarradellas, autora de lʼestudi, és doctora en Història de lʼArt per la Universitat de Barcelona.

El conjunt dʼaquestes tres obres representa una aportació de primer ordre tant pel prestigi dels autors, màxims especialistes en lʼàmbit dʼestudi, com per la seva lectura innovadora i moderna del romànic.