Nou model més ètic i econòmic per als estudis toxicològics de nanopartícules
Una petita eruga, considerada una plaga pels apicultors dʼarreu del món, ha demostrat recentment ser una gran promesa per a la recerca biomèdica. Les larves de lʼespècie dʼarna Galleria mellonella, ben conegudes per danyar els ruscs, havien estat objecte dʼinterès en la recerca científica durant les últimes dècades, en especial per la seva utilitat com a models invertebrats per a lʼestudi dels mecanismes de les malalties. Ara, en un nou article publicat a la revista científica Chemosphere, les larves de G. mellonella també sʼhan utilitzat com a models per provar la toxicologia de nanopartícules.
Una petita eruga, considerada una plaga pels apicultors dʼarreu del món, ha demostrat recentment ser una gran promesa per a la recerca biomèdica. Les larves de lʼespècie dʼarna Galleria mellonella, ben conegudes per danyar els ruscs, havien estat objecte dʼinterès en la recerca científica durant les últimes dècades, en especial per la seva utilitat com a models invertebrats per a lʼestudi dels mecanismes de les malalties. Ara, en un nou article publicat a la revista científica Chemosphere, les larves de G. mellonella també sʼhan utilitzat com a models per provar la toxicologia de nanopartícules.
Aquest treball està coordinat pels experts Eduard Torrents i José Antonio del Río, professors de la Facultat de Biologia de la UB, i caps, respectivament, dels grups de recerca de lʼIBEC Infeccions Bacterianes: Teràpies Antimicrobianes, i Neurobiotecnologia Molecular i Cel·lular.
També participen en la recerca la primera autora de lʼarticle, Laura Moya-Andérico, i Maria del Mar Cendra, membres del grup del professor Torrents, així com Miriam Segura Feliu i Vanessa Gil, del grup del catedràtic José Antonio del Río, que és membre de lʼInstitut de Neurociències de la UB (UBNeuro) i del Centre dʼInvestigació Biomèdica en Xarxa sobre Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED). En el projecte també hi ha col·laborat lʼexperta Marija Vukomanovic, de lʼInstitut Jozef Stefan de Ljubljana, Eslovènia.
Què són les nanopartícules?
Una nanopartícula és una partícula de matèria que té menys de cent nanòmetres de diàmetre. Per posar-ho en perspectiva, el punt al final dʼaquesta frase és aproximadament dʼun milió de nanòmetres dʼample. Les nanopartícules de plata, or i seleni —les substàncies provades en aquest estudi — són tres tipus de nanopartícula que es fan servir àmpliament en molts camps industrials i biomèdics.
La toxicitat de les nanopartícules es comprova primer in vitro en línies cel·lulars i després in vivo en ratolins, una pràctica que és alhora molt cara i èticament controvertida. Els autors dʼaquest estudi proposen lʼús de larves de G. mellonella, també conegudes com a cucs de la cera, com un pont entre aquests dos models. «Aquesta recerca ofereix una alternativa més ètica i econòmica als models de ratolins en les proves de toxicitat de nanopartícules», conclou lʼinvestigador Eduard Torrents.