Notícies
Inici  >  Notícies > Albatros i petrells: full de ruta per protegir a alta mar les aus marines més...

Albatros i petrells: full de ruta per protegir a alta mar les aus marines més amenaçades

Els albatros i els petrells aon extremadament vulnerables davant diverses amenaces, tant al mar com a terra ferma. Imatge: <i>Calonectris edwardsii</i>

Els albatros i els petrells aon extremadament vulnerables davant diverses amenaces, tant al mar com a terra ferma. Imatge: Calonectris edwardsii

La baldriga cendrosa de l’Atlàntic (<i>Calonectris borealis</i>) és un ocell marí que es reprodueix a l'arxipèlag de les Canàries.

La baldriga cendrosa de l’Atlàntic (Calonectris borealis) és un ocell marí que es reprodueix a l'arxipèlag de les Canàries.

La baldriga cendrosa del Mediterrani (<i>Calonectris diomedea</i>).

La baldriga cendrosa del Mediterrani (Calonectris diomedea).

En el treball, els experts han seguit per telemetria un total de 5.775 ocells de 39 espècies d’aus procel·lariformes en diferents continents mitjançant geolocalitzadors o GPS.

En el treball, els experts han seguit per telemetria un total de 5.775 ocells de 39 espècies d’aus procel·lariformes en diferents continents mitjançant geolocalitzadors o GPS.

Les interaccions negatives amb les pesqueries són particularment greus a les aigües internacionals perquè hi ha un control menor de les pràctiques de la indústria i el compliment de la normativa.

Les interaccions negatives amb les pesqueries són particularment greus a les aigües internacionals perquè hi ha un control menor de les pràctiques de la indústria i el compliment de la normativa.

Per garantir-ne la supervivència, és fonamental que els països també es comprometin a protegir-les mentre es trobin al seu territori jurisdiccional. Imatge: <i>Calonectris edwardsii</i>

Per garantir-ne la supervivència, és fonamental que els països també es comprometin a protegir-les mentre es trobin al seu territori jurisdiccional. Imatge: Calonectris edwardsii

05/03/2021

Recerca

Els albatros i els petrells viuen prop del 39 % del seu cicle vital a alta mar, una immensa àrea marina global que s’estén més enllà de l’àmbit de les jurisdiccions nacionals o internacionals de protecció de la natura. Davant aquesta manca de protecció legal, per conservar les poblacions d’aquestes aus marines —uns dels grups d’ocells més amenaçats del món— serà decisiu millorar la governança dels territoris d’alta mar i aplicar sense excepcions els tractats de protecció vigents avui dia.

Aquesta és una de les principals conclusions d’un estudi publicat a la revista Science Advances en el qual participa el Grup d’Ecologia d’Aus Marines de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio), sota la direcció del catedràtic Jacob González-Solís.

En el treball, liderat per Martin Beal, investigador de l’Institut Universitari de Lisboa (Portugal), hi participen equips de recerca de prop de seixanta centres i institucions d’arreu del món, entre les quals destaquen BirdLife International, SEO/Birdlife, l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA-UIB-CSIC), el Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), el Servei Antàrtic Britànic (BAS), la Reial Societat per a la Protecció de les Aus (RSPB, Regne Unit) o l’Institut Nacional de Recerca Polar (NIPR, Japó), entre altres.

 

Albatros i petrells: els grans rodamons d’alta mar

 

Els albatros i els grans petrells formen part de l’ordre d’ocells marins dels procel·lariformes, amb 124 espècies distribuïdes per tots els oceans del món. Prop del 50 % d’aquestes espècies estan en perill d’extinció a causa de la introducció d’espècies invasores a les colònies de cria, la captura accidental en pesqueries, la sobrepesca, la contaminació lumínica, el canvi climàtic o la pol·lució. A més, les estratègies vitals d’aquests ocells marins (cicle de desenvolupament molt llarg, maduresa sexual endarrerida, baixa fecunditat, fidelitat als llocs de cria, etc.) les fan extremadament vulnerables davant aquestes amenaces, tant al mar com a terra ferma.

Una d’aquestes espècies en perill és la baldriga balear (Puffinus mauretanicus), una espècie endèmica de la Mediterrània. Segons detalla Jacob González-Solís, catedràtic del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB, és «un dels ocells marins més perjudicats per l’impacte de l’activitat pesquera». L’investigador recorda que la baldriga balear està classificada com a espècie en perill crític d’extinció per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN).

En el treball, els experts han seguit per telemetria un total de 5.775 ocells de 39 espècies d’aus procel·lariformes en diferents continents mitjançant geolocalitzadors o GPS tan diminuts que en alguns casos pesen menys d’un gram. Els resultats mostren que aquests ocells marins es desplacen regularment a regions d’alta mar on cap estat no en pot garantir la conservació d’una manera adequada.

«Avui dia, les aus marines com els albatros són els grans rodamons», explica Martin Beal, autor principal del treball. «Ara bé, aquest increïble estil de vida els fa molt vulnerables a les amenaces en àrees marines on la protecció legal és insuficient».

Segons la coautora Maria Dias, de BirdLife International, «les interaccions negatives amb les pesqueries són particularment greus a les aigües internacionals perquè hi ha un control menor de les pràctiques de la indústria i el compliment de la normativa. A més, més enllà de les espècies de peixos, actualment no hi ha un marc legal global per abordar la conservació de la biodiversitat a alta mar».

 

Protegir els ocells marins més enllà de les fronteres

 

Millorar la gestió de les poblacions reproductores de cada país i la governança dels territoris d’alta mar serà imprescindible per preservar les poblacions d’albatros i petrells en el futur. El Regne Unit, França, Nova Zelanda, Austràlia i Sud-àfrica són els països que concentren la major riquesa d’espècies reproductores albatros i petrells. Espanya també hi té una posició destacada en aquest rànquing —la novena posició—, en especial per les àrees reproductores decisives per a aquestes espècies a les illes Balears i les Canàries.

«A escala global, caldrà fer valer els actuals tractats i les directrius dels fòrums internacionals com ara la Convenció sobre Espècies Migratòries (CMS), l’Acord sobre la Conservació d’Albatros i Petrells (ACAP) o la Comissió per a la Conservació dels Recursos Marins Antàrtics (CCAMLR). També caldrà seguir desenvolupant acords internacionals sobre la conservació i l’ús sostenible de la biodiversitat biològica marina, més enllà de les jurisdiccions nacionals», indica Jacob González-Solís.

El full de ruta per millorar la conservació d’aus i petrells també apunta la necessitat de potenciar tractats bilaterals entre països tan distants com el Japó, Australià i Rússia, a fi de garantir que les espècies que migren a través de les jurisdiccions d’aquests països rebin la protecció necessària al llarg de tot el seu cicle vital.

 

De la Mediterrània fins a Namíbia o el Brasil

 

L’equip de la UB-IRBio s’ha centrat en el seguiment remot de la baldriga cendrosa del Mediterrani (Calonectris diomedea), la baldriga cendrosa de l’Atlàntic (C. borealis) i la baldriga de Cap Verd (C. edwardsii), uns ocells marins que es reprodueixen als arxipèlags de les Balears, les Canàries i de Cap Verd, respectivament.

«La conservació d’espècies tan amenaçades com la baldriga balear dependrà fonamentalment de la bona gestió de les administracions balears, catalanes i espanyoles, però també dels països on es desplacen aquestes aus fora de la seva època reproductiva, en concret França i Portugal», detalla el professor Raül Ramos (UB-IRBio).

«A més, els exemplars de baldrigues que es reprodueixen a les Balears i les Canàries tenen les seves àrees d’hivernada davant de les costes del Sàhara Occidental, el Brasil, Namíbia o Sud-àfrica, entre altres països. Per garantir-ne la supervivència, és fonamental que aquests països també es comprometin a protegir-les mentre es trobin al seu territori jurisdiccional», recorda l’investigador.

Actualment, Espanya és signatària dels acords internacionals impulsats per la CMS, l’ACAP i el CCAMLR. A més, també és un país compromès amb el Pla d’acció per minimitzar la captura accidental (Unió Europea, 2012), la Política Pesquera Comuna i la Directiva sobre l’estratègia marina, la Convenció per a la Protecció del Medi Ambient Marí de l’Atlàntic Nord-est (OSPAR), i les directrius de les Organitzacions Regionals de Pesca (RFO), on s’inclou la Comissió General de Pesca de la Mediterrània (GFCM).

«Tanmateix, tot i saber que la pesqueria del palangre és actualment la principal responsable del declivi de les baldrigues balear, cendrosa i mediterrània, a dia d’avui les pesqueries que operen en territori espanyol encara treballen sense cap regulació que obligui els pescadors a minimitzar les captures accidentals de baldrigues i altres ocells marins», alerten els experts.

 

                                                                  Imatges: Jacob González-Solís i Raül Ramos (UB-IRBio)

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona