Un estudi analitza la dispersió de les larves de peixos a la Mediterrània occidental

Les tres àrees identificades són el mar Balear, la conca algeriana occidental i el mar dʼAlboran. Es tracta dʼàrees marines separades per discontinuïtats oceanogràfiques que actuen com a barreres, en aquest cas el canal dʼEivissa i el front Almeria-Oran, dos espais difícils de travessar per a les larves dels peixos a causa de la complexa circulació i intercanvi de masses dʼaigua. Aquests resultats són rellevants per establir àrees protegides, ja que moltes de les espècies de peixos demersals —els que viuen als fons marins— són sedentàries en la vida adulta i amb prou feines es desplacen. Ara bé, quan estan en fase larvària es desplacen principalment pels corrents, moment en què tenen més probabilitat de dispersar-se fora de les seves localitzacions dʼorigen.

Poc intercanvi entre àrees marines

Les espècies estudiades són la variada (Diplodus vulgaris), el sarg (Diplodus sargus), la morruda (Diplodus puntazzo), la salpa (Sarpa salpa), lʼoblada (Oblada melanura), la castanyoleta (Chromis chromis), la donzella (Coris julis), lʼenrocador (Symphodus ocellatus) i el llavió (Symphodus tinca). Aquestes espècies són molt abundants i presenten diferències en els nivells tròfics, en les èpoques i formes de reproducció i en la durada de la fase larvària (des dels set fins als 43 dies i amb posta dʼous en diferents estacions de lʼany).

«A més, gràcies a un estudi anterior, es disposa dʼinformació individualitzada de la data de naixement i de la durada de vida larvària dʼaquestes espècies», explica Hèctor Torrado, investigador del CEAB-CSIC i de la UB-IRBio i autor principal de lʼestudi. «Tot això ha permès fer la modelització de la dispersió a escala individual i inferir el possible origen de cada exemplar», assenyala lʼexpert.

Per la seva banda, Enrique Macpherson, investigador del CEAB-CSIC i coautor de lʼestudi, assenyala que el treball «demostra que les tres àrees identificades presenten un intercanvi baix dʼindividus de totes les espècies i que haurien de ser considerades tres unitats hidrodinàmiques». Aquesta informació és rellevant de cara a lʼestabliment de reserves marines.

Les reserves han de garantir la connectivitat

Per ser efectives, les reserves marines han de funcionar en forma de xarxa que permeti la interconnexió entre si de les poblacions. Això permet un flux dʼespècies i dʼindividus que asseguren lʼeficàcia en la conservació dels ecosistemes marins.

«Dʼaquesta manera, dins de cada unitat hidrodinàmica es pot establir una bona xarxa dʼàrees interconnectades, però aquesta connexió serà feble entre unitats», explica Marta Pascual, professora de la Facultat de Biologia i de lʼIRBio i coautora de lʼestudi. «Aquesta informació —afegeix— sʼha de considerar en el moment de dissenyar una xarxa dʼàrees protegides que inclogui diferents zones».

Així, la majoria dels peixos passen la seva vida a la mateixa regió oceanogràfica on van néixer. No obstant això, també hi ha excepcions. Per exemple, al mar Balear gairebé tots els individus són originaris de la mateixa àrea però alguns podrien haver arribat des del nord, dʼaigües provençals o de la mar de Ligúria.

Els experts també assenyalen com a factors importants que cal prendre en consideració les dates de reproducció de les espècies (és a dir, la posta dʼous, lʼeclosió i la durada del període larvari). Tal com detalla lʼestudi, hi ha canvis estacionals en les barreres oceanogràfiques que afecten la seva permeabilitat i, conseqüentment, el pas de larves per aquestes barreres. Així mateix, la velocitat i la direcció dels corrents poden canviar al llarg de lʼany, la qual cosa també afecta la dispersió de les larves i la connectivitat entre zones. A més, hi ha àrees amb més variació, no només estacional sinó també interanual, que pot modificar la connectivitat entre les localitats a escala evolutiva.

La dinàmica i les variacions estacionals de les masses dʼaigua poden determinar en gran mesura els patrons de connectivitat dʼaquestes espècies, apunten els experts. Els resultats obtinguts respecte a les nou espècies estudiades els fan pensar que podrien ser extrapolables a la majoria de peixos costaners de la Mediterrània occidental: «Veiem que les tres unitats hidrodinàmiques sʼhan detectat en diferents espècies que es reprodueixen en diferents estacions i amb diferent durada de la vida larvària», expliquen.

«De tota manera, a petita escala veiem la importància del dia de naixement en lʼorigen de les larves que sʼassenten en una localitat, tot suggerint que tant la direcció com la distància recorreguda estan influenciades per les variables oceanogràfiques de la zona», conclouen els experts.

Article de referència:

Torrado, H.; Mourre, B.; Raventós, N. ; Carreras, C.; Tintoré, J.; Pascual, M.; Macpherson, E. «Impact of individual early life traits in larval dispersal: a multispecies approach using backtracking models». Progress in Oceanography, març de 2021. Doi: 10.1016/j.pocean.2021.102518