Notícies
Inici  >  Notícies > La classificació molecular del càncer de mama metastàtic permet predir el pronòstic...

La classificació molecular del càncer de mama metastàtic permet predir el pronòstic de la malaltia i el benefici d’un inhibidor del cicle cel·lular

D’esquerra a dreta, Nuria Chic, Laia Paré, Olga Martínez-Sáez, Fara Brasó i Aleix Prat. Foto: Francisco Avia - Hospital Clínic

D’esquerra a dreta, Nuria Chic, Laia Paré, Olga Martínez-Sáez, Fara Brasó i Aleix Prat. Foto: Francisco Avia - Hospital Clínic

29/03/2021

Recerca

Un equip de recerca de l’Hospital Clínic-IDIBAPS, la Universitat de Barcelona i el grup acadèmic d’investigació en oncologia SOLTI ha demostrat que la classificació molecular del càncer de mama, que el divideix en quatre subtipus (Luminal A, Luminal B, HER2-enriquit i basal-like), és útil en pacients amb càncer de mama hormonodependent avançat. Es tracta de l’estudi més gran fet fins ara per demostrar el valor dels biomarcadors i el primer que ho fa en el context dels inhibidors de CDK4/6 com el ribociclib.

L’estudi, publicat a la revista Journal of Clinical Oncology de la Societat Americana d’Oncologia Clínica (ASCO), l’ha coordinat el professor del Departament de Medicina de la UB Aleix Prat, cap del Servei d’Oncologia Mèdica del Clínic i del Grup Genòmica Translacional i Teràpies Dirigides en Tumors Sòlids de l’IDIBAPS, i president de SOLTI.

El càncer de mama afecta 2,3 milions de persones i en causa la mort de 571.000 cada any. Entre els diferents tipus de càncer de mama, el càncer hormonodependent representa el 70 % de tots els casos. Quan la malaltia està en una fase precoç, el tractament local, la quimioteràpia i el tractament hormonal durant cinc o deu anys han demostrat grans beneficis a llarg termini pel que fa a la supervivència de les persones afectades. Tot i així, entre un 20 i un 30 % de les pacients acaba presentant la malaltia avançada durant el seguiment. En aquest context, la supervivència està compromesa i fan falta biomarcadors i tractaments específics.

En els darrers anys s’han incorporat noves teràpies per a la malaltia hormonodependent en estadis avançats, com la introducció dels nous fàrmacs inhibidors de CDK4/6, una proteïna clau en el cicle cel·lular. «La introducció recent dels inhibidors de CDK4/6 com el ribociclib ha millorat la supervivència dels pacients amb càncer de mama avançat hormonodependent. Ara bé, aquesta malaltia és heterogènia clínicament i biològicament i s’hi poden identificar, almenys, quatre subtipus moleculars. Fins ara, desconeixíem el valor real d’aquesta classificació molecular en la malaltia hormonodependent avançada», explica Aleix Prat.

Des de fa cinc anys, la línia de recerca del laboratori de Prat ha permès descriure l’heterogeneïtat biològica de la malaltia hormonodependent i identificar-hi quatre grups moleculars: Luminal A, Luminal B, HER2-enriquit i Basal-like, amb diferents pronòstics i sensibilitats als tractaments. «La pregunta que ens hem fet ara és com es comporta aquesta classificació biològica en el càncer de mama hormonodependent avançat», precisa Aleix Prat. «Dos estudis previs liderats pel nostre grup en pacients amb càncer de mama hormonodependent avançat tractats amb teràpia hormonal van assenyalar que el subtipus Luminal A té el millor pronòstic, mentre que els subtipus HER2-enriquit i Basal-like tenen el pitjor pronòstic. El subtipus Luminal B té un pronòstic entremig. En aquest context, calia validar aquestes troballes i, sobretot, veure quin impacte hi tenen els inhibidors de CDK4/6, ja que són el tractament estàndard actualment», afegeix.

En l’article publicat al Journal of Clinical Oncology, els investigadors van analitzar l’expressió de 152 gens en 1.160 pacients amb càncer de mama hormonodependent avançat tractats en tres assajos clínics en fase III del programa MONALEESA, el qual va portar el ribociclib a l’aprovació de les autoritats sanitàries. Un total de 488 pacients van rebre només teràpia hormonal, i 672 pacients van rebre la teràpia hormonal en combinació amb ribociclib. El subtipus molecular Luminal A va ser el més freqüent (47%), seguit pel Luminal B (24%), HER2-enriquit (13%) i Basal-like (3%). Comparat amb el Luminal A, el risc de progressió de la malaltia va ser superior en la resta de subtipus moleculars. Per exemple, el risc de progressió en els subtipus HER2-enriquit i Basal-like va ser respectivament dues i quatre vegades superior comparat amb el Luminal A.

Finalment, els investigadors van observar que tots els subtipus moleculars es van beneficiar del ribociclib, excepte el Basal-like. «D’una banda, el nostre estudi valida definitivament observacions prèvies sobre el valor pronòstic de la classificació molecular. D’altra banda, demostrem per primer cop l’alt valor clínic del ribociclib en el subtipus HER2-enriquit, un grup de tumors molt agressiu quan es tracta només amb teràpia hormonal. Finalment, el nostre estudi deixa clar que conèixer el subtipus molecular és cada vegada més important», conclou Aleix Prat.

En futurs estudis es podrà establir el valor predictiu de la classificació molecular del càncer de mama hormonodependent en altres contextos. Un exemple concret podria ser la cerca de noves teràpies dirigides pels subtipus agressius HER2-enriquit i Basal-like. En aquesta línia, el grup cooperatiu SOLTI, dirigit per Aleix Prat, està duent a terme assajos clínics multicèntrics per a cada un d’aquests grups en què s’avaluen teràpies innovadores com ara la immunoteràpia.

Aquest estudi ha estat finançat per Novartis, l’Institut de Salut Carlos III, la Breast Cancer Research Foundation, l’organització Breast Cancer Now, la Generalitat de Catalunya (dins del programa Peris), la Fundació La Marató de TV3, el projecte RESCUES del programa europeu Horitzó 2020, la Fundació Científica de l’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC), i les associacions Save the Mama, Pas a Pas amb el Càncer de Mama i Càncer de Mama Metastàtic.

 

Referència de l’estudi

A. Prat, A. Chaudhury, N. Solovieff, L. Paré, D. Martínez, N. Chic, O. Martínez, F. Brasó-Maristany, A. Lteif, T. Taran, N. Babbar i F. Su. «Correlative biomarker analysis of intrinsic subtypes and efficacy across the MONALEESA Phase III studies». Journal of Clinical Oncology, febrer de 2021. DOI: 10.1158/1538-7445.SABCS20-GS1-04

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona