El primer cometa interestel·lar detectat pot ser el més primitiu que sʼhagi trobat mai

Imatge del cometa interestel·lar 2I/Borisov, captat amb el Very Large Telescope el 2019. Foto: ESO/O. Hainaut
Imatge del cometa interestel·lar 2I/Borisov, captat amb el Very Large Telescope el 2019. Foto: ESO/O. Hainaut
Recerca
(30/03/2021)

Noves observacions efectuades amb el Very Large Telescope (VLT), de lʼObservatori Europeu Austral (ESO), indiquen que el cometa errant 2I/Borisov, el segon visitant interestel·lar detectat recentment al nostre sistema solar, és un dels més primitius que sʼhan observat mai. Els astrònoms sospiten que probablement el cometa no ha passat mai a prop dʼuna estrella, de manera que seria una relíquia inalterada del núvol de gas i pols en què es va formar.

 

Imatge del cometa interestel·lar 2I/Borisov, captat amb el Very Large Telescope el 2019. Foto: ESO/O. Hainaut
Imatge del cometa interestel·lar 2I/Borisov, captat amb el Very Large Telescope el 2019. Foto: ESO/O. Hainaut
Recerca
30/03/2021

Noves observacions efectuades amb el Very Large Telescope (VLT), de lʼObservatori Europeu Austral (ESO), indiquen que el cometa errant 2I/Borisov, el segon visitant interestel·lar detectat recentment al nostre sistema solar, és un dels més primitius que sʼhan observat mai. Els astrònoms sospiten que probablement el cometa no ha passat mai a prop dʼuna estrella, de manera que seria una relíquia inalterada del núvol de gas i pols en què es va formar.

 

El cometa 2I/Borisov va ser descobert per lʼastrònom aficionat Gennady Borisov lʼagost del 2019 i, unes setmanes més tard, es va confirmar que provenia de més enllà del sistema solar. En un nou estudi publicat a Nature Communications, un equip de recerca en el qual ha participat Toni Santana-Ros, astrònom de lʼInstitut de Ciències del Cosmos de la UB (ICCUB) i de la Universitat dʼAlacant, apunta que el cometa no hauria passat mai a prop dʼuna estrella abans dʼacostar-se al Sol, quan va ser descobert.

Els investigadors han revelat que 2I/Borisov té propietats polarimètriques diferents de les dels cometes del sistema solar, amb lʼexcepció de Hale-Bopp, visible a finals dels noranta. Els dos cometes són els més primitius que els astrònoms han observat mai, la qual cosa vol dir que tenen una composició molt similar a la del núvol de gas i pols en el qual es van formar tant ells com la resta del sistema solar fa uns 4.500 milions dʼanys.

En analitzar la polarització i el color del cometa per recollir pistes sobre la seva composició, lʼequip va concloure que 2I/Borisov és, de fet, encara més primitiu que Hale-Bopp. Això implica que conté rastres inalterats del núvol de gas i pols en què es va formar.

El fet que els dos cometes siguin tan similars suggereix que lʼentorn en què es va originar 2I/Borisov no és tan diferent en la seva composició a la del sistema solar primerenc. Segons Antoni Santana-Ros, «com que es tracta del primer cometa interestel·lar que sʼha observat mai, és un objecte únic». Es desconeix la freqüència amb què aquesta classe dʼobjectes travessa el sistema solar. Aquesta pot ser, doncs, una ocasió única per a generacions dʼobservar-ne un. «Per això —afegeix lʼexpert—, és de gran importància analitzar totes les observacions dʼaquest cos, que ens porten a estudiar amb detall la seva composició i, sobretot, la quantitat dʼerosió espacial que ha rebut al llarg de la seva història».

Encara que 2I/Borisov va ser el primer cometa errant que sʼha acostat al Sol, el primer objecte interestel·lar que sʼha observat passant pel nostre sistema solar va ser 1IʻOumuamua, originalment classificat com a cometa i reclassificat més tard com a asteroide, ja que no tenia cua.

Més informació