Notícies
Inici  >  Notícies > S’analitza l’alimentació dels gossos de l’edat del bronze...

S’analitza l’alimentació dels gossos de l’edat del bronze i la primera edat del ferro a partir de restes del jaciment de Can Roqueta

Fotografia de l’enterrament d’un gos de Can Roqueta.

Fotografia de l’enterrament d’un gos de Can Roqueta.

Mostra de la variabilitat morfològica dels gossos de Can Roqueta des del final de l’edat del bronze. Fotografia: Silvia Albizuri.

Mostra de la variabilitat morfològica dels gossos de Can Roqueta des del final de l’edat del bronze. Fotografia: Silvia Albizuri.

12/04/2021

Recerca

Experts del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona han liderat un treball basat en l’anàlisi de les restes de 36 gossos de l’edat del bronze i de la primera edat del ferro trobades al jaciment de Can Roqueta (Sabadell). La recerca, publicada al Journal World Prehistory, conclou que l’alimentació d’aquests animals fa 3.500 anys ja estava condicionada per l’acció humana, com passa en l’actualitat. Des del neolític, les comunitats humanes del nord-est de la península Ibèrica van modificar l’alimentació d’aquests carnívors introduint cereals i lleguminoses en la seva dieta. Aquesta pràctica continuarà en els gossos de l’edat del bronze i la primera edat del ferro de Can Roqueta, però amb innovacions, com la presència de nous cereals, en particular el mill.

Antigament, els gossos s’alimentaven i es criaven principalment per les seves competències en la vigilància de poblats i ramats, i també per a la cacera. La majoria dels gossos trobats a Can Roqueta eren alimentats per la comunitat humana de manera mixta: la dieta consistia en lleguminoses i cereals amb gluten, que segurament eren transformats en farines, es barrejaven amb aigua i es combinaven amb proteïnes d’origen animal. La gran diferència respecte al que s’ha observat en les etapes anteriors és la incorporació a la dieta d’un cereal sense gluten: el mill. Aquest nou cereal, introduït cap a la meitat de l’edat del bronze al nord-est de la península Ibèrica, va suposar un canvi important en l’economia de les poblacions humanes, ja que va permetre una explotació agrícola més intensa al llarg de l’any i va constituir una font d’aliment més digestiva que els cereals amb gluten cultivats tradicionalment.

Els investigadors també han distingit entre els gossos de Can Roqueta alguns exemplars amb una dieta carnívora i d’altres amb una dieta marcadament vegetariana, fet que planteja una diversificació de la funcionalitat del gos a partir de l’edat del ferro. També es produeix una diversificació morfològica: es comencen a registrar restes de gossos molt grossos, possiblement resultat de la hibridació amb llops, i d’altres de més gràcils i petits. L’augment generalitzat del nombre d’ovelles i cabres en els ramats del període de transició entre l’edat del bronze i l’edat del ferro va poder provocar l’aparició de gossos més grossos especialitzats en la vigilància de ramats, mentre que altres tipus de gos es destinaven a altres tasques. Aquest fenomen de diferenciació de classes de gos coincideix amb una complexitat social en augment i amb una intensificació de la mobilitat humana.

A Can Roqueta s’hi van enterrar un total de 81 cànids des de l’inici de l’edat del bronze, una època en què es van multiplicar els enterraments d’aquests animals com a conseqüència de la seva relació estreta amb els humans. De vegades, els gossos eren sacrificats i disposats a l’interior de tombes humanes. Els investigadors apunten que, «sens dubte, els gossos es van convertir en companys dels nostres avantpassats fins al punt d’integrar-se al món simbòlic i emocional de les comunitats humanes».

L’estudi ara publicat analitza els valors dels isòtops estables de carboni δ13C i nitrogen δ15N que van quedar en els ossos dels gossos de Can Roqueta per poder conèixer quin tipus de dieta tenien. La recerca completa dos estudis anteriors sobre la funció dels gossos al nord-est de la península Ibèrica, un sobre gossos neolítics i un altre sobre els de l’inici de l’edat del bronze. El treball actual s’ha dut a terme en el marc del projecte de la Universitat de Barcelona «Famílies, veïns i forasters en la prehistòria recent del prelitoral català», finançat pel Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat. Han liderat l’estudi Silvia Albizuri i F. Javier López Cachero, del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques de la UB, dirigit per Josep Maria Fullola, i Aurora Grandal, de l’Institut Universitari de Geologia Isidro Parga Pondal de la Universitat de la Corunya.

 

Referència de l’article:

Silvia Albizuri, Aurora Grandal d’Anglade, Julià Maroto, Mònica Oliva, Alba Rodríguez, Noemí Terrats, Antoni Palomo, F. Javier López Cachero. «Dogs that ate plants: changes in the canine diet during the late Bronze Age and the first Iron Age in the northeast Iberian Peninsula», Journal World Prehistory, març de 2021. DOI: https://doi.org/10.1007/s10963-021-09153-9

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona