Com interaccionen les aus marines mediterrànies i atlàntiques amb la flota pesquera i les piscifactories?

Aquestes són algunes de les conclusions del projecte AMARYPESCA, que avalua lʼeficàcia de la Xarxa dʼÀrees Marines Protegides dʼEspanya per millorar la gestió pesquera i aqüícola i la conservació de les aus marines pelàgiques. El projecte, finançat per la Fundació Biodiversitat, està dirigit per Jacob González-Solís, catedràtic de la Facultat de Biologia i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, en associació amb lʼAssociació de Naturalistes del Sud-est (ANSE), i té la col·laboració de lʼInstitut Espanyol dʼOceanografia (IEO).

Aus marines i flota pesquera: lluitar contra la captura accidental

Lʼexplotació dels recursos pesquers és una amenaça constant per al futur de moltes aus marines amb poblacions en regressió arreu del món. Només a la Mediterrània, els incidents derivats de la captura accidental dʼaus afecten prop de 5.000 exemplars cada any.

El projecte AMARYPESCA sʼha centrat en lʼanàlisi de les interaccions entre aus marines i activitats humanes en relació amb les àrees marines integrades dins de la RAMPE. La metodologia dʼestudi inclou la col·locació de geolocalitzadors (GPS) a les aus marines i embarcacions pesqueres que hi col·laboren de manera voluntària, a més de lʼús del sistema de seguiment VMS (vessel monitoring system) per conèixer el posicionament de la flota pesquera operativa a les illes Canàries i lʼest peninsular (en col·laboració amb lʼIEO). Un algoritme innovador ha permès integrar el conjunt de dades espaciotemporals per precisar com i quan interaccionen les aus amb les embarcacions pesqueres i les piscifactories.

En el marc del projecte, sʼha fet un seguiment de diverses poblacions de la baldriga cendrosa mediterrània (Calonectris diomedea), la baldriga cendrosa atlàntica (Calonectris borealis), l'ocell de tempesta (Hydrobates pelagicus i Hydrobates p. melitensis) i el petrell de Bulwer (Bulweria bulwerii), així com el corb marí emplomallat (Gulosus aristotelis) i el gavià argentat (Larus michahellis). A més, sʼhan incorporat dades aportades per altres equips de recerca nacionals i internacionals sobre el seguiment de poblacions de baldriga balear (Puffinus mauretanicus), la baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan) i la gavina corsa (Ichthyaetus audouinii).

Més enllà de les àrees marines protegides

La major part de les interaccions dels corbs marins i les baldrigues cendroses amb la flota pesquera es produeixen dins de les àrees de la RAMPE, sobretot en el cas de les embarcacions dʼarrossegament, dʼencerclament i artesanals que operen més a prop de la costa i proporcionen periòdicament aliment a les aus marines a través dels descarts de pesca.

«Les àrees RAMPE també cobreixen gran part de les aigües circumdants a les colònies de cria de les poblacions estudiades. Això podria ser especialment important en espècies de poca mobilitat durant lʼèpoca de cria, com la gavina corsa, el gavià argentat o el corb marí emplomallat», detalla el catedràtic Jacob González-Solís, cap del Grup dʼEcologia dʼAus Marines de la UB-IRBio.

«No obstant això, la majoria dʼaquests espais no disposen de mesures de gestió per protegir aquestes aus en lʼhàbitat marí», alerta lʼinvestigador. «Per tant, caldria dotar-los de plans de gestió que permetin una regulació de les activitats en el medi marí», conclou.

Limitar la pesca recreativa, aplicar mesures de mitigació per reduir les captures accidentals (línies espantaocells, calada nocturna de les arts de pesca, etc.), o fins i tot eliminar temporalment lʼactivitat pesquera durant les èpoques de cria dʼalgunes espècies són algunes de les estratègies que podrien tenir un impacte real sobre les poblacions dʼaus marines.

Identificar zones de risc per protegir les aus marines

Les àrees de protecció de la RAMPE només cobreixen una petita àrea en el cas de les aus marines més àmpliament distribuïdes pel medi oceànic (com el petrell de Bulwer i les baldrigues). «En aquests casos, la gestió de les pesqueries i lʼaplicació de mesures de mitigació per reduir el risc de captura accidental poden ser més eficients que lʼestabliment dʼàrees protegides costaneres», destaca la investigadora Virgínia Morera, membre del Grup dʼEcologia dʼAus Marines de la UB-IRBio.

Els experts alerten que només una petita part de les interaccions de la flota pesquera amb la baldriga balear —en perill dʼextinció segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN)— té lloc dins de la RAMPE. «Per això, cal continuar amb lʼesforç investigador per protegir les zones amb un elevat risc dʼinteracció amb pesqueries sense cap figura de protecció i per identificar àrees decisives per a la conservació de les aus marines a tot el país», subratlla Virgínia Morera.

En el cas de les piscifactories, el gavià argentat i el corb marí emplomallat són els que més freqüenten aquestes infraestructures. Segons els experts, sʼhan dʼaplicar mesures per limitar la interacció de les aus amb piscifactories i evitar-ne la dependència com a font dʼalimentació per limitar lʼexcessiu creixement poblacional dʼespècies com el gavià argentat.

El projecte AMARYPESCA té el suport de la Societat Espanyola dʼOrnitologia (SEO/BirdLife), la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, lʼOrganització de Productors de Pescadors de Carboneras (Carbopesca), el Parc Natural del Delta de lʼEbre, el Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, la Conselleria Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears, i la Conselleria de Medi Ambient del Consell de Gran Canària.

En el projecte, que té el suport de la Fundació Biodiversitat (Ministeri per a la Transició Ecològica i Ministeri dʼAgricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient), a través del programa Plenamar del Fons Europeu Marítim i de Pesca (FEMP), també hi participen els experts Virgínia Morera, Leia Navarro, Diego Vicente, Raquel Castillo, Xavier Ferrer, Raquel Ponti, i Raül Ramos (UB-IRBio), Ángel Sallent (ANSE) i Salvador García (IEO).

 VÍdeo (Raquel Castillo, UB-IRBio)