Per Sant Jordi, reivindiquem Montserrat Roig

El 2021 commemorem que Montserrat Roig hauria fet setanta-cinc anys i en fa trenta que va morir. Montserrat Roig en el record. Visions i antologia de textos ofereix un tast de la seva obra, compromesa, diversa, composta de novel·les i llibres de relats, entrevistes, articles, biografies i altres escrits que sʼescapen de la simple classificació genèrica, com lʼextraordinari Els catalans als camps nazis, en què va donar veu a aquells que durant més de trenta anys no nʼhavien tingut. El volum és dʼaccés lliure en el format de llibre electrònic.

Els textos antologats, seleccionats per Laura G. Ortensi, procedeixen de Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen; Ramona, adéu; El temps de les cireres; Els catalans als camps nazis; Lʼhora violeta; Lʼòpera quotidiana; La veu melodiosa; El cant de la joventut; Digues que mʼestimes encara que sigui mentida; Un pensament de sal, un pessic de pebre, i Reivindicació de la senyora Clito Mestres.

El llibre també recull les ponències de lʼacte que es va celebrar a lʼAula Magna de la Universitat de Barcelona el Dia Internacional de les Dones, en què Anna M. Villalonga, Anna Ballbona i Queralt Solé, bones coneixedores de lʼobra de Roig, sʼhi van aproximar des de perspectives diverses —literària, periodística, historiogràfica— i alhora complementàries. Amb aquest volum reivindiquem una escriptora que, desapareguda massa jove i en plena capacitat creativa, ens va infondre lʼesperança de «viure sense fronteres».

Montserrat Roig (1946-1991) es va donar a conèixer el 1971 amb el recull de contes Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen (Premi Víctor Català). Lʼany 1972 va publicar la seva primera novel·la, Ramona, adéu, que forma un cicle amb El temps de les cireres (1977, Premi Sant Jordi) i Lʼhora violeta (1980). Després de lʼaparició de Lʼòpera quotidiana (1982) i La veu melodiosa (1987), va reprendre la narrativa breu amb El cant de la joventut (1989). Fruit de la seva dedicació periodística són el recull dʼentrevistes televisives Retrats paral·lels (1975-1978); lʼobra de referència Els catalans als camps nazis (1977, Premi Crítica Serra dʼOr); Lʼagulla daurada (1985, Premi Nacional de Literatura Catalana), sobre el setge de Leningrad; Digues que mʼestimes encara que sigui mentida (1991), veritable testament literari, i les cròniques dʼUn pensament de sal, un pessic de pebre (1992). El 1992 va fer una incursió en el gènere teatral amb el monòleg Reivindicació de la senyora Clito Mestres.

Joan Santanach Suñol és professor del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona. Especialista en cultura i literatura medievals, és autor de lʼedició crítica de la Doctrina pueril (2005) i, amb Albert Soler, de lʼedició crítica i lʼedició modernitzada del Romanç dʼEvast e Blaquerna (2016). També ha editat diversos receptaris medievals: Llibre de Sent Soví (2014), Llibre dʼaparellar de menjar (2015) i Llibre de totes maneres de potatges (2018). És expert en la figura de Ramon Llull, sobre qui ha publicat articles en revistes especialitzades i de divulgació, així com alguns llibres monogràfics, com Llegir Ramon Llull (Edicions UB, 2016) i, juntament amb Lola Badia i Albert Soler, Ramon Llull as a vernacular writer: communicating a new kind of knowledge (2016). Membre del Centre de Documentació Ramon Llull, el 2015 i el 2016 va ser comissari de lʼAny Llull. També ha estudiat la literatura catalana del segle XIX i lʼobra de Jacint Verdaguer.