Notícies
Inici  >  Notícies > Descobertes afinitats biogeogràfiques en la flora cretàcica de dues de les...

Descobertes afinitats biogeogràfiques en la flora cretàcica de dues de les illes de l’antic mar de Tetis

Imatges de microscòpia electrònica de rastreig dels girogonits de la nova espècie <i>Mesochara dobrogeica</i> (above) i dels utricles de la nova varietat <i>Clavator ampullaceus</i> var. <i>latibracteatus </i>(inferior), descobertes a la regió de Dobrogea (Romania).

Imatges de microscòpia electrònica de rastreig dels girogonits de la nova espècie Mesochara dobrogeica (above) i dels utricles de la nova varietat Clavator ampullaceus var. latibracteatus (inferior), descobertes a la regió de Dobrogea (Romania).

Mapa paleogeogràfic del mar de Tetis durant el Cretaci inferior (Berriasià, 140 milions d’anys) amb la distribució d’algunes espècies de caròfits trobades per primer cop a la paleoilla de Hatèg (Romania).

Mapa paleogeogràfic del mar de Tetis durant el Cretaci inferior (Berriasià, 140 milions d’anys) amb la distribució d’algunes espècies de caròfits trobades per primer cop a la paleoilla de Hatèg (Romania).

04/05/2021

Recerca

Un estudi publicat a la revista Cretaceous Research amplia la riquesa paleontològica dels fòssils continentals del Cretaci inferior amb la descoberta d’una nova planta aquàtica lacustre (caròfit): l’espècie Mesochara dobrogeica. El treball també identifica una nova varietat de caròfits del gènere Clavator (en concret, Clavator ampullaceus var. latibracteatus) i revela així un volum de dades paleobiogeogràfiques del Cretaci que supera el d’altres registres continentals tan emblemàtics com el dels dinosaures.

Són autors del nou treball Josep Sanjuan, Alba Vicente, Jordi Pérez-Cano i Carles Martín-Closas, membres de la Facultat de Ciències de la Terra i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, en col·laboració amb l’expert Marius Stoica, de la Universitat de Bucarest (Romania).

Caròfits: una eina per a la datació bioestratigràfica

Els caròfits són algues pluricel·lulars que es consideren els antecessors de les plantes vasculars. Des del període Silurià fins a l’actualitat, han ocupat diversos ambients aquàtics lacustres (aigües oligotròfiques, alcalines o salabroses). Avui dia, l’acció antròpica (explotació de l’hàbitat natural, drenatge de zones humides, contaminació, etc.) és una amenaça per a la conservació de les praderies de caròfits.

Per a la comunitat científica, les restes fòssils dels caròfits —en concret, les seves fructificacions calcificades— són microfòssils abundants amb un alt valor bioestratigràfic en la datació dels estrats a escala local o regional. Amb una àmplia distribució i una alta taxa d’evolució i extinció, algunes espècies han esdevingut uns excel·lents indicadors fòssils de l’edat relativa de les seqüències continentals.

La flora aquàtica als llacs de les illes de l’antic mar de Tetis

La recerca publicada a la revista Cretaceous Research s’ha centrat en l’estudi dels paleoambients aquàtics rics en caròfits en dues formacions continentals —Zăvoaia i Gherghina— dominades per alternances d’argiles, llims i margues d’origen lacustre.

En el Cretaci inferior, la flora dels caròfits de les paleoilles de l’extens arxipèlag que conformava l’actual Europa i el Magreb revelava una identitat biogeogràfica diferenciada. A les illes de l’arxipèlag de l’antic mar de Tetis, la família Clavatoraceae destacava per la seva abundància i biodiversitat.

Les conclusions mostren una coincidència de fins al 75 % dels tàxons dels caròfits de la paleoilla d’Ibèria i la de Hatèg (Romania), «que permetria diferenciar aquestes flores insulars de les flores continentals veïnes, tant les asiàtiques a l’est, com les nord-americanes a l’oest», explica Josep Sanjuan, professor del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà i primer autor de l’article.

Tot i l’alta afinitat que existia en la flora de caròfits de les illes que conformaven l’arxipèlag de l’antic mar de Tetis, «també hi podria haver endemismes illencs», subratlla la investigadora Alba Vicente, que actualment treballa a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic.

Els tàxons dominants en aquestes illes del passat pertanyen a les Clavatoràcies, una família de caròfits extingida. «En concret, hi ha representades dues subfamílies (Clavatoroidae i Atopocharoidae), i un dels gèneres més destacats i comú en totes aquestes illes va ser Globator, la evolució del qual és una eina de gran utilitat per datar les successions continentals del Cretaci inferior», destaquen els experts Jordi Pérez-Cano i Carles Martín-Closas.

Noves descobertes en el registre paleontològic dels caròfits

La nova espècie Mesochara dobrogeica és un girogonit —l’oòspora fossilitzada dels caròfits— de morfologia ovoide amb base i àpex apuntats. Amb una mida petita —unes 385 micres d’alçada i 310 micres d’amplada—, aquesta fructificació fòssil presenta ornamentació en forma de nòduls apicals. «Aquesta nova espècie del gènere Mesochara seria el representant ornamentat més antic de la subfamília Charoidae de caròfits actuals», detalla Josep Sanjuan, que també col·labora amb la Universitat Americana a Beirut (Líban).

Clavator ampullaceus var. latibracteatus és una nova varietat de caròfit fòssil que mostra un tipus de fructificació, l’utricle, de mida més gran —unes 769 micres d’alçada i 802 micres d’amplada— amb simetria bilateral. Està format per un fil·loide —una estructura similar a una fulla— pròxim a l’eix principal, dues cèl·lules bracteals laterals internes i una cèl·lula bracteal en posició abaxial. Les dues cèl·lules bracteals internes emergeixen a prop del porus apical i presenten una estructura complexa que permet caracteritzar aquesta nova varietat.

 

Article de referència:

Sanjuan, J.; Vicente, A.; Pérez-Cano, J.; Stoica, M.; Martín-Closas, C. «Early Cretaceous charophytes from south Dobrogea (Romania)», Cretaceous Research, gener de 2021. Doi: 10.1016/j.cretres.2021.104762

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona