Tenir estudis superiors no influeix en lʼenvelliment del cervell

Des de fa temps, els investigadors saben que tots els cervells sʼencongeixen amb lʼedat. La creença habitual era que lʼeducació podia frenar aquesta reducció de la mida del cervell. Tanmateix, no hi ha proves que puguin verificar aquesta percepció.

Un dels participants en aquesta recerca, David Bartrés Faz, membre de lʼInstitut de Neurociències de la UB (UBNeuro), explica que «alguns treballs anteriors havien establert una relació positiva entre el nivell dʼestudis i el nivell del funcionament neurocognitiu, i aquesta idea era consistent amb el fet que els individus amb estudis superiors tenen un avantatge inicial sobre les persones amb una educació inferior que es pot prolongar durant la vida adulta».

No obstant això, aquestes proves provenen de recerques transversals que no poden determinar com es produeixen les associacions entre lʼeducació, el cervell i els possibles canvis cognitius al llarg del temps en cada individu.

Els cervells sʼencongeixen al mateix ritme

Mitjançant lʼagrupació de diversos conjunts de dades del cervell de què disposa el consorci Lifebrain, lʼestudi ha pogut fer un seguiment de canvis en el cervell en individus durant molts anys. Els investigadors han trobat que, encara que les persones amb un nivell superior dʼestudis tenen volums cerebrals una mica més grans que les persones amb menys formació, els seus cervells es redueixen al mateix ritme al llarg de la vida. «Aquesta troballa suggereix que lʼeducació superior no influeix en lʼenvelliment cerebral», explica Lars Nyberg, professor de la Universitat dʼUmeå (Suècia), primer autor de lʼestudi i membre del consorci Lifebrain.

Els investigadors van mesurar lʼenvelliment del cervell calculant el volum de les regions de la capa cortical i de lʼhipocamp mitjançant ressonàncies magnètiques fetes a més de 2.000 participants en els biobancs de Lifebrain i del Regne Unit. Aquestes zones del cervell tendeixen a reduir-se amb el pas del temps, com a part dʼun procés natural. Els cervells dels participants es van escanejar fins a tres vegades durant un període dʼonze anys, en el que es coneix com a estudi longitudinal. «Això és el que fa que aquest estudi sigui únic», destaca Nyberg. «Lʼestudi és una prova longitudinal a gran escala, amb replicació en dues mostres independents, i és una de les més grans dʼaquesta mena».

Els investigadors van comparar la taxa de reducció de les àrees cerebrals esmentades en persones que havien finalitzat els estudis superiors abans dels 30 anys i en dʼaltres que no en tenien. Lʼedat dels participants era dʼentre 29 i 91 anys. Encara que la taxa de canvis cerebrals va ser similar en tots els participants, tant els que tenien formació superior com els que no en tenien, els investigadors van constatar que els primers presentaven un volum cortical lleugerament més gran en algunes regions, però fins i tot en aquestes àrees la taxa de canvi no estava relacionada amb el tipus dʼeducació.

Anders Fjell, investigador de la Universitat dʼOslo i un dels autors principals de lʼarticle, recorda que «la recerca no diu que els estudis no siguin importants: lʼeducació superior sʼassocia a avantatges a la vida, però no podem dir si causa aquests avantatges». «Si les persones amb estudis superiors tenen cervells més grans —continua lʼexpert—, és possible que això retardi lʼaparició de demència o altres afeccions relacionades amb un funcionament cognitiu inferior». «La conclusió és que el cervell de totes les persones sʼacabarà encongint, però la taxa dʼaquesta reducció no sembla que hagi dʼestar afectada pels anys que sʼha estat estudiant», conclou Fjell.

Sobre el consorci Lifebrain

Lifebrain és un consorci finançat per la UE en el marc dʼHoritzó 2020 que integra dades de 6.000 participants recollides en onze estudis europeus dʼimatge cerebral a set països. Lʼobjectiu principal del projecte és garantir dʼuna manera més completa lʼexplotació, lʼharmonització i lʼenriquiment dʼalguns dels principals estudis longitudinals fets a Europa sobre les diferències dʼedat en el cervell i la cognició. Les cohorts de la UB pertanyen al Grup de Neuropsicologia de lʼInstitut de Neurociències de la UB i del Departament de Medicina.

Lʼestudi es va fer en col·laboració amb els socis del consorci Lifebrain: Universitat de Barcelona, Hospital Universitari de Copenhaguen Amager and Hvidovre, Universitat de Lübeck (Alemanya), Institut Max Planck per al Desenvolupament Humà (Alemanya), Centre Max Planck UCL de Psiquiatria Computacional i Envelliment (Alemanya), Vitas AS (Noruega), Universitat dʼOxford (Regne Unit), Universitat de Ginebra (Suïssa), Universitat de Cambridge (Regne Unit), Centre Mèdic Universitari VU Amsterdam (Països Baixos), Hospital Universitari dʼOslo (Noruega), i Centre Mèdic Universitari dʼHamburg-Eppendorf (Alemanya).

Article de referència

L. Nyberg et al. «Educational attainment does not influence brain aging». Proceedings of the National Academy of Sciences, maig de 2021. DOI: 10.1073/pnas.2101644118