Notícies
Inici  >  Notícies > Tenir estudis superiors no influeix en l’envelliment del cervell

Tenir estudis superiors no influeix en l’envelliment del cervell

 

 

10/05/2021

Recerca

Un estudi del consorci Lifebrain, coordinat per la Universitat d’Oslo amb la participació de la Universitat de Barcelona, constata que l’educació superior no alenteix l’envelliment del cervell. El treball, que desmenteix la creença ordinària, s’ha publicat ara a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS).

 

Des de fa temps, els investigadors saben que tots els cervells s’encongeixen amb l’edat. La creença habitual era que l’educació podia frenar aquesta reducció de la mida del cervell. Tanmateix, no hi ha proves que puguin verificar aquesta percepció.

Un dels participants en aquesta recerca, David Bartrés Faz, membre de l’Institut de Neurociències de la UB (UBNeuro), explica que «alguns treballs anteriors havien establert una relació positiva entre el nivell d’estudis i el nivell del funcionament neurocognitiu, i aquesta idea era consistent amb el fet que els individus amb estudis superiors tenen un avantatge inicial sobre les persones amb una educació inferior que es pot prolongar durant la vida adulta».

No obstant això, aquestes proves provenen de recerques transversals que no poden determinar com es produeixen les associacions entre l’educació, el cervell i els possibles canvis cognitius al llarg del temps en cada individu.

Els cervells s’encongeixen al mateix ritme

Mitjançant l’agrupació de diversos conjunts de dades del cervell de què disposa el consorci Lifebrain, l’estudi ha pogut fer un seguiment de canvis en el cervell en individus durant molts anys. Els investigadors han trobat que, encara que les persones amb un nivell superior d’estudis tenen volums cerebrals una mica més grans que les persones amb menys formació, els seus cervells es redueixen al mateix ritme al llarg de la vida. «Aquesta troballa suggereix que l’educació superior no influeix en l’envelliment cerebral», explica Lars Nyberg, professor de la Universitat d’Umeå (Suècia), primer autor de l’estudi i membre del consorci Lifebrain.

Els investigadors van mesurar l’envelliment del cervell calculant el volum de les regions de la capa cortical i de l’hipocamp mitjançant ressonàncies magnètiques fetes a més de 2.000 participants en els biobancs de Lifebrain i del Regne Unit. Aquestes zones del cervell tendeixen a reduir-se amb el pas del temps, com a part d’un procés natural. Els cervells dels participants es van escanejar fins a tres vegades durant un període d’onze anys, en el que es coneix com a estudi longitudinal. «Això és el que fa que aquest estudi sigui únic», destaca Nyberg. «L’estudi és una prova longitudinal a gran escala, amb replicació en dues mostres independents, i és una de les més grans d’aquesta mena».

Els investigadors van comparar la taxa de reducció de les àrees cerebrals esmentades en persones que havien finalitzat els estudis superiors abans dels 30 anys i en d’altres que no en tenien. L’edat dels participants era d’entre 29 i 91 anys. Encara que la taxa de canvis cerebrals va ser similar en tots els participants, tant els que tenien formació superior com els que no en tenien, els investigadors van constatar que els primers presentaven un volum cortical lleugerament més gran en algunes regions, però fins i tot en aquestes àrees la taxa de canvi no estava relacionada amb el tipus d’educació.

Anders Fjell, investigador de la Universitat d’Oslo i un dels autors principals de l’article, recorda que «la recerca no diu que els estudis no siguin importants: l’educació superior s’associa a avantatges a la vida, però no podem dir si causa aquests avantatges». «Si les persones amb estudis superiors tenen cervells més grans —continua l’expert—, és possible que això retardi l’aparició de demència o altres afeccions relacionades amb un funcionament cognitiu inferior». «La conclusió és que el cervell de totes les persones s’acabarà encongint, però la taxa d’aquesta reducció no sembla que hagi d’estar afectada pels anys que s’ha estat estudiant», conclou Fjell.

Sobre el consorci Lifebrain

Lifebrain és un consorci finançat per la UE en el marc d’Horitzó 2020 que integra dades de 6.000 participants recollides en onze estudis europeus d’imatge cerebral a set països. L’objectiu principal del projecte és garantir d’una manera més completa l’explotació, l’harmonització i l’enriquiment d’alguns dels principals estudis longitudinals fets a Europa sobre les diferències d’edat en el cervell i la cognició. Les cohorts de la UB pertanyen al Grup de Neuropsicologia de l’Institut de Neurociències de la UB i del Departament de Medicina.

L’estudi es va fer en col·laboració amb els socis del consorci Lifebrain: Universitat de Barcelona, Hospital Universitari de Copenhaguen Amager and Hvidovre, Universitat de Lübeck (Alemanya), Institut Max Planck per al Desenvolupament Humà (Alemanya), Centre Max Planck UCL de Psiquiatria Computacional i Envelliment (Alemanya), Vitas AS (Noruega), Universitat d’Oxford (Regne Unit), Universitat de Ginebra (Suïssa), Universitat de Cambridge (Regne Unit), Centre Mèdic Universitari VU Amsterdam (Països Baixos), Hospital Universitari d’Oslo (Noruega), i Centre Mèdic Universitari d’Hamburg-Eppendorf (Alemanya).

Article de referència

L. Nyberg et al. «Educational attainment does not influence brain aging». Proceedings of the National Academy of Sciences, maig de 2021. DOI: 10.1073/pnas.2101644118

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona