Un estudi en què participa la UB revela les tendències recents en lʼevolució de la neu al Pirineu oriental

En lʼarticle sʼhan avaluat les tendències dʼacumulació de la neu des del 2000 fins al 2020, i des del 1985 fins al 2020 en el cas de lʼestació meteorològica de Núria (Vall de Núria, 1.971 metres). Lʼestudi sʼha basat en els registres meteorològics de les estacions de muntanya del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), situades a més de 2.000 metres.

A més de 2.000 metres, la recerca ha detectat un augment de la precipitació en forma de neu durant lʼhivern. Aquesta tendència ha estat observada tant des de lʼany 1985 com des de principis dels 2000, fins al 2020. En la resta de la temporada, és dir, exclosos els mesos dʼhivern, la majoria dʼestacions també mostren una tendència lleugerament positiva, mentre que a les estacions situades a la cara nord del Pirineu occidental lʼacumulació de neu mostra una lleugera tendència negativa.

Sobre la relació entre aquest augment de precipitacions de neu amb el context actual de canvi climàtic, els autors exposen: «Si bé la conca Mediterrània és una de les zones del planeta que més sʼha escalfat en les darreres dècades, com a conseqüència de lʼincrement de gasos dʼefecte hivernacle a lʼatmosfera, a lʼaltitud en la qual sʼha centrat lʼestudi les temperatures són prou baixes durant els mesos dʼhivern per propiciar precipitacions en forma de neu de desembre a març». Segons aquests experts, el mantell nival —la neu acumulada— respon a aquesta presència de precipitacions.

Respecte a les causes de lʼaugment de les precipitacions de neu en el període estudiat, el fenomen podria respondre a «la variabilitat en el règim pluviomètric característica del clima mediterrani». En conclusió, «les dades de lʼestudi demostren la sensibilitat climàtica del Pirineu català, amb sectors on ha augmentat la precipitació en forma de neu en les darreres dècades tot i el context climàtic global».

Pel que fa a lʼevolució en un futur, els investigadors assenyalen que els escenaris climàtics projectats pels informes climàtics internacionals apunten «cap a una disminució de la durada de la temporada nival pels extrems (inici i final de temporada), més accentuada en cotes mitjanes i baixes, en bona part a causa de lʼescalfament global». Les últimes projeccions de lʼAgència Estatal de Meteorologia per al Pirineu oriental projecten un lleuger augment de la precipitació (a lʼentorn del 10 %). «Tanmateix —remarquen els experts—, cal continuar prenent dades i ampliar-les a sectors del Pirineu on la disponibilitat de dades és escassa, per monitoritzar millor els efectes de lʼescalfament global en el paisatge de muntanya i la repercussió que té en les activitats socioeconòmiques que depenen de la neu».

Lʼestudi també revela com les estacions situades al vessant nord del Pirineu occidental català acumulen pràcticament el doble de neu per temporada que les situades als sectors orientals del Pirineu català. En aquest sentit, la configuració orogràfica té un paper important.

Lʼestudi és el resultat del treball conjunt de tècnics i investigadors encapçalats pel Grup de Recerca Antarctic, Arctic and Alpine Environments (ANTALP) de la Universitat de Barcelona. El treball ha estat coordinat per Josep Maria Bonsoms (CESBIO, Universitat de Tolosa, CNES/CNRS/IRD/UPS); Sergi Gonzàlez (tècnic i investigador de lʼAgència Estatal de Meteorologia); Marc Prohom i Pere Esteban (tècnics del SMC i membres del Grup de Climatologia del Departament de Geografia de la UB); Ferran Salvador-Franch (professor i investigador de Geografia Física del Departament de Geografia de la Universitat de Barcelona); Juan Ignacio López-Moreno (investigador de lʼInstitut Pirenaic dʼEcologia, IPE-CSIC) i Marc Oliva (investigador Ramón i Cajal i professor del Departament de Geografia de la Universitat de Barcelona).

Referència de lʼarticle

Bonsoms, J.; González, S.; Prohom, M.; Esteban, P.; Salvador-Franch, F.; López-Moreno, J. I. i Oliva, M. (2021). «Spatio‐temporal patterns of snow in the Catalan Pyrenees (NE Iberia)». International Journal of Climatology, abril de 2021. DOI: https://doi.org/10.1002/joc.7147