Un estudi revela lʼestructura genètica del cargol ʻXerocrassa montserratensisʼ, una espècie endèmica de Catalunya

Aquest endemisme de la fauna malacològica terrestre de Catalunya va ser descrit fa més de cent anys a la muntanya de Montserrat.
Aquest endemisme de la fauna malacològica terrestre de Catalunya va ser descrit fa més de cent anys a la muntanya de Montserrat.
Recerca
(12/05/2021)

Un estudi publicat a la revista Scientific Reports revela lʼestructuració genètica del cargol terrestre Xerocrassa montserratensis i aporta noves eines científiques per millorar la conservació dʼaquesta espècie endèmica i amenaçada de Catalunya. Aquest mol·lusc terrestre, identificat a finals del segle XIX a la muntanya de Montserrat, té una reduïda distribució geogràfica que es restringeix a la província de Barcelona, i és una espècie protegida a tot lʼàmbit dels parcs naturals de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt i lʼObac.

Aquest endemisme de la fauna malacològica terrestre de Catalunya va ser descrit fa més de cent anys a la muntanya de Montserrat.
Aquest endemisme de la fauna malacològica terrestre de Catalunya va ser descrit fa més de cent anys a la muntanya de Montserrat.
Recerca
12/05/2021

Un estudi publicat a la revista Scientific Reports revela lʼestructuració genètica del cargol terrestre Xerocrassa montserratensis i aporta noves eines científiques per millorar la conservació dʼaquesta espècie endèmica i amenaçada de Catalunya. Aquest mol·lusc terrestre, identificat a finals del segle XIX a la muntanya de Montserrat, té una reduïda distribució geogràfica que es restringeix a la província de Barcelona, i és una espècie protegida a tot lʼàmbit dels parcs naturals de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt i lʼObac.

El treball està dirigit per la professora Marta Pascual, de la Facultat de Biologia i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio), i també el signen Cristina Català (UB-IRBio), Vicenç Bros (Diputació de Barcelona), Xavier Castelltort (Universitat de Lleida) i Xavier Santos (Centre dʼInvestigació en Biodiversitat i Recursos Genètics - CIBIO, Portugal). Tant la recerca com la publicació han tingut la col·laboració de lʼequip de lʼOficina del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i lʼObac i el suport econòmic de lʼOficina Tècnica de Parcs Naturals de la Xarxa de Parcs de la Diputació de Barcelona.

Una espècie endèmica descrita fa més de cent anys a Montserrat

Lʼespècie Xerocrassa montserratensis —abans Helix montserratensis— és una singularitat de la fauna malacològica terrestre a Catalunya descrita per Joaquín González Hidalgo el 1870 a la muntanya de Montserrat. Posteriorment, a les acaballes del segle XIX, Artur Bofill va descriureʼn dues subespècies en funció dels caràcters morfològics de la conquilla: X. m. betulonensis i X. m. delicatula.

Aquest endemisme català, considerat un excel·lent model en estudis filogeogràfics, es troba en espais oberts de codines típiques i zones de conglomerats, però no en zones forestals. Sorprenentment, lʼespècie es va detectar en àrees prèviament cremades, «fet que indicaria una capacitat alta de supervivència o de colonització encara no descrita en la bibliografia científica», assenyala lʼexpert Xavier Santos del CIBIO.

En el marc de la recerca, lʼequip ha aplicat la metodologia basada en els anomenats codis de barres genètics (DNA barcoding), que fa ús dʼun fragment curt i estandarditzat dʼADN —en aquest cas, el gen mitocondrial citocrom oxidasa I (COI)— per facilitar la identificació dʼespècies i la detecció de grups evolutius diferenciats. Aquesta metodologia permet classificar la majoria dʼespècies amb una alta resolució, i en molts casos també aporta una bona variabilitat intraespecífica per detectar barreres en el flux gènic entre poblacions.

«Com que aquests mol·luscs tenen una baixa mobilitat, des del punt de vista científic resultava molt interessant determinar si aquesta espècie amenaçada tenia o no estructuració poblacional», revela Marta Pascual, professora del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística.

Lʼestudi ha permès comprovar la hipòtesi proposada fa cent anys que relacionava la població de la serralada de Marina —a la Serralada Litoral catalana— amb les poblacions situades aigües amunt de la conca hidrogràfica del riu Besòs.

Lʼequip ha identificat grups genètics en zones en què se nʼhavien descrit diferents subespècies, una hipòtesi que recentment havien posat en dubte diversos estudis de caràcter morfològic. Els resultats mostren que els grups diferenciats genèticament es troben en les poblacions on sʼhavien descrit les diferents subespècies fa més dʼun segle. A més, també sʼha identificat una nova zona on els grups estan fortament diferenciats —els Munts, a la serralada transversal catalana—, un fet que caldria estudiar amb més detall en futures recerques.

«El nostre estudi aporta informació a favor de la validesa dʼaquestes subespècies però caldrà avançar amb el treball investigador i fer estudis morfomètrics i genòmics per determinar si hi ha aïllament reproductor entre els diferents grups mitocondrials», subratlla Marta Pascual.

Un escenari de diversificació genètica durant el Pleistocè

Segons els autors, el procés de diversificació dels grups genètics —en combinació amb lʼespecificitat del seu hàbitat natural— sembla que es pot relacionar amb els processos geològics i paleoclimàtics durant el Pleistocè, que han contribuït finalment a modelar lʼestructura genètica actual de lʼespècie. Aquests processos també podrien explicar lʼorigen de lʼextensa radiació dʼespècies del gènere Xerocrassa en algunes illes mediterrànies, com ara Creta o les illes Balears, apunten els autors.

«És sorprenent comprovar que poblacions molt properes estiguin tan diferenciades genèticament, i al mateix temps, que una espècie amb una àrea de distribució tan reduïda pugui presentar grups genèticament molt diferenciats a escala mitocondrial», apunta Xavier Santos.

El treball publicat a Scientific Reports també aportarà nous coneixements científics per adoptar les mesures de gestió més adequades per conservar la diversitat genètica de lʼespècie, amenaçada avui dia per lʼimpacte de lʼexcessiva freqüentació humana a les codines, hàbitats únics de molts espais protegits, segons indica Vicenç Bros, de la Diputació de Barcelona.

 

Article de referència:

Català, C.; Bros, V.; Castelltort, X.; Santos, X.; Pascual, M. «Deep genetic structure at a small spatial scale in the endangered lands nail Xerocrassa montserratensis». Scientific Reports, abril de 2021. Doi:10.1038/s41598-021-87741-7

 

                                                                                                                        Fotografies: Vicenç Bros