Notícies
Inici  >  Notícies > Les pandèmies que han assolat la humanitat, vistes per la literatura

Les pandèmies que han assolat la humanitat, vistes per la literatura

Coberta del llibre

Coberta del llibre

13/05/2021

Cultura

Literatura i pandèmia. Antologia de textos, amb edició a cura de Montserrat Camps Gaset, professora de Filologia Grega de la UB, recull una selecció de textos literaris que mostra com els homes i les dones de tots els temps han fet front a les epidèmies.

 

El volum Literatura i pandèmia. Antologia de textos és una selecció de fragments de la literatura occidental relatius a pandèmies, que comprèn des del segle XIX aC fins al segle XXI. Reuneix cinquanta escrits que ens permeten constatar com, al llarg del temps, la humanitat ha afrontat el trasbals individual i social que provoquen les epidèmies. Cada text va precedit d’una presentació que facilita al lector la contextualització i comprensió de les diferents peces literàries. Aquestes presentacions han estat escrites per 33 especialistes, la gran majoria d’ells, professors de la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona. Homer, Bernat Desclot, William Shakespeare, Virginia Woolf i José Saramago són alguns dels clàssics que aplega aquesta antologia, en què es reprodueixen traduccions ja publicades i se n’incorporen de noves fetes per a aquesta ocasió.

La selecció està ordenada cronològicament. A l’inici trobem el relat babilònic d’Atra-Hasis (1850-1500 aC), la Ilíada, d’Homer (VIII aC), i la descripció que fa Tucídides de la pesta d’Atenes al segle V aC, entre altres textos antics. De les èpoques medieval i moderna s’han seleccionat prop d’una quinzena d’obres, entre les quals trobem fragments de Llegenda àuria, de Jaume de Voràgine (1260-1267), Els contes de Canterbury, de Geoffrey Chaucer (1387-1400), i la crònica escrita pel menestral barceloní Miquel Parets (1626-1660). De l’època contemporània es recullen textos de Mary Shelley (1826), Chateaubriand (1809-1841), Josep Pla (1966) i Philip Roth (2010), entre molts altres.

Les situacions provocades per les epidèmies han servit als escriptors per expressar l’angoixa davant d’allò desconegut, la culpa, la por a la mort i també la difícil relació amb els altres. Una bona part dels textos antologats en aquest llibre remet al model literari del càstig diví per les impertinències humanes, un esquema basat en les plagues d’Egipte enviades per Jahvè que són descrites al llibre de l’Èxode (V-IV aC). En algunes ocasions, el càstig té com a remei la víctima expiatòria, com en el cas d’Èdip, a Èdip rei, de Sòfocles (430-425 aC). L’altre gran model literari és la descripció de la pesta d’Atenes que fa Tucídides (V aC) i sobre la qual es basen moltes descripcions posteriors. També apareix en aquest volum el concepte de l’epidèmia vinculada a la qualitat moral del malalt: el cas de la lepra és el que millor representa l’estigma social que comporta la malaltia física, tal com es mostra en l’episodi d’Isolda entre els leprosos, a Tristany i Isolda (1165-1200). 

En molts dels textos, la implacabilitat de la mort conviu amb la voluntat de combatre l’epidèmia, o bé amb la racionalitat de la ciència, tal com mostra el tractat mèdic de Jaume d’Agramont (1348) i les reflexions urbanístiques de Leonardo da Vinci (1478-1518), o bé amb la súplica a les forces sobrenaturals, com evidencia La pesta de Rodes, d’Emmanuil Limenitis (1498). Altres escrits se centren en la celebració de la vida que sovint va aparellada a les situacions desoladores: el carpe diem que enalteixen obres com el Decameró, de Boccaccio (1349-1351). Tanmateix, la literatura també reflecteix l’angoixa individual que provoca ser el vehicle de contagi d’un mal desconegut, així com la destrucció de qualsevol contacte humà per por a emmalaltir, tal com mostren les obres de Daniel Defoe (1722), Àngel Guimerà (1890), Thomas Mann (1912), Albert Camus (1947) i Gabriel García Márquez (1985), entre d’altres.

Literatura i pandèmia recull els brots de pesta bubònica, verola i còlera, a més dels moderns de poliomielitis, grip espanyola i sida. També es pren en consideració la lepra, que tot i que no es considera pròpiament una epidèmia, comparteix amb les malalties pandèmiques les reaccions de rebuig, culpabilitat i reclusió que els són pròpies. De fet, el que interessa de debò a l’editora d’aquesta antologia no és presentar la tipologia o el tractament mèdic, sinó mostrar la reacció social que van generar les epidèmies i la lectura que se’n va fer, com també l’ús de l’epidèmia (fictícia) com a recurs literari per expressar el mal moral de la societat. Literatura i pandèmia és molt més que una antologia de textos: és una obra que s’apropa a la malaltia col·lectiva per parlar de les múltiples i complexes facetes de l’ésser humà.

Han col·laborat en l’obra com a especialistes: Javier Velaza, Adelina Millet, Sergi Grau, Ana Bejarano, Pilar Gómez, Francesca Mestre, Jaume Juan Castelló, Manuel Forcano, Xavier Espluga, Meritxell Simó, Lola Badia, Albert Soler, Maria Toldrà, Lluís Cifuentes, Francesco Ardolino, Bill Phillips, Joan Santanach, Gemma López, Ivan Garcia Sala, Anna Montané Forasté, Teresa Requena, Ernest Marcos Hierro, Marta Segarra, Noemí Montetes-Mairal y Laburta, Jaume Almirall, Jacqueline Hurtley, Marina Gustà, Joan Fontana, Elizabeth Russell, Dúnia Gras, Elena Losada Soler, Toni R. Juncosa i Maria Dasca.

 

Montserrat Camps Gaset, editora de Literatura i pandèmia, és professora de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona des del 1989. Els seus camps d’interès són la literatura antiga i la mitologia, el primer cristianisme i els inicis de l’imperi bizantí. Ha publicat articles sobre el món antic i també sobre la tradició clàssica. Ha traduït Plató, Gregori de Nazianz, el Pastor d’Hermas, Simeó el Nou Teòleg, Cal·list (dins la Filocàlia), Romà el Melode (junt amb altres autors) i Zwingli. Del grec modern ha traduït, entre d’altres, Ascesi, de Nikos Kazantzakis, i les obres gregues de Theodor Kallifatides, com també autors moderns del francès, l’anglès i l’alemany. El 1997 va guanyar el Premi de Poesia López-Picó per l’obra Doble vidre, i el 2013 va obtenir el Premi de Traducció Vidal Alcover per la traducció del Corpus Hermeticum al català.

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona