La UB i la UOC impulsen la primera associació hispanoparlant dʼinvestigadors del trastorn específic del llenguatge

Lʼobjectiu no és només establir sinergies amb les quals es duguin a terme estudis que tinguin en compte les particularitats de lʼàmbit hispanoparlant, sinó també acordar criteris i denominacions comunes que ajudin a avançar en la recerca. Els dos objectius sʼaconseguiran a través de lʼAssociació Hispanoparlant per a lʼEstudi del Trastorn del Llenguatge (ATLHI), que es crearà en el CHITEL. «Cal establir les bases perquè tots fem servir els mateixos criteris, de manera que en tot el domini lingüístic espanyol es comparteixi i es faci servir la mateixa terminologia», afirma Llorenç Andreu Barrachina, catedràtic dels Estudis de Psicologia i Ciències de lʼEducació de la UOC i colíder del GRECIL. Lʼinvestigador afegeix que, després dʼhaver fet una «radiografia» de la situació de la recerca del TEL a les zones geogràfiques on lʼespanyol és la primera o la segona llengua a través de qüestionaris als participants de CHITEL, sʼhan constatat algunes diversitats, la qual cosa reforça la necessitat dʼintentar reunir conceptes, formes de diagnòstic i models dʼintervenció.

Però, a més dʼestablir les bases per poder estrènyer relacions científiques vinculades al TEL en el domini hispanoparlant, entre el 14 i el 17 de juny una trentena dʼinvestigadors presentaran els seus treballs en diferents línies de recerca, que van des del TEL en infants bilingües fins a les conseqüències del trastorn en lʼàmbit social i emocional, passant per un llarg llistat de treballs en temes molt diversos. «Hi ha un gran ventall de qüestions: treballs relacionats amb la logopèdia, la psicologia cognitiva, estudis sobre qüestions dʼidentificació, estudis genètics, recerques sobre com processem la informació, com és la memòria o lʼatenció en aquests infants, estudis sobre en quines àrees tenen dificultats, etc. En lʼactualitat hi ha moltes línies de recerca obertes perquè el llenguatge és lʼeina fonamental de comunicació i socialització, la qual cosa implica que el TEL o TDL (trastorn del desenvolupament del llenguatge) pot afectar moltes àrees», assenyala Mònica Sanz Torrent, catedràtica del Departament de Cognició, Desenvolupament i Psicologia de lʼEducació de la UB i colíder del GRECIL.

A aquestes múltiples línies de recerca obertes recentment se nʼhi han sumat dʼaltres de vinculades a la pandèmia. I és que lʼarribada de la COVID-19 ha representat una dificultat afegida als infants amb TEL per lʼús de les mascaretes. Un dʼaquests estudis és el que porta a terme la investigadora Núria Esteve-Gibert, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de lʼEducació de la UOC i també investigadora del GRECIL, les conclusions del qual es publicaran a la revista Frontiers in Psychology. Tal com explica Mònica Sanz Torrent, la mascareta pot dificultar lʼaprenentatge del llenguatge perquè quan els infants aprenen a parlar també es fixen en les expressions facials i els moviments que fem amb la boca. «És lʼanomenada integració audiovisual: a més dʼescoltar una paraula en la seva forma auditiva, tenen informació visual de com es pronuncia gràcies als moviments de la boca i altra informació no verbal, cosa que es perd amb lʼús de la mascareta, tret que seʼn facin servir de transparents», afirma. La investigadora també aclareix que, encara que aquesta situació no provoca un TEL, sí que pot ser un agreujant més, especialment si es produeix en períodes sensibles dʼaprenentatge del llenguatge.

Els orígens

Però, què és exactament el trastorn específic del llenguatge? Què el caracteritza? Fa gairebé dos segles que un metge alemany va descriure per primera vegada el cas dʼun nen que tenia dificultats per aprendre la llengua. No obstant això, no va ser fins a lʼany 1981 que Laurence Leonard, un investigador nord-americà, va donar nom al que avui es coneix com a TEL, i que Llorenç Andreu Barrachina defineix com un trastorn sever i persistent en lʼadquisició del llenguatge oral que no està associat a cap condició mèdica, ja que no hi ha cap discapacitat intel·lectual, visual o auditiva que lʼexpliqui.

«No és un problema de lectura o dʼescriptura, encara que si no es tracta, els infants poden tenir problemes de lectura i escriptura. És una dificultat específica de lʼaprenentatge del llenguatge oral que pot involucrar un component o més dʼun, perquè hi pot haver infants que tinguin problemes fonamentalment quant a la gramàtica, la morfologia, lʼestructura de les paraules o a lʼhora dʼestructurar oracions, però també poden tenir problemes pel que fa a la fonètica, la parla, en el vocabulari o fins i tot en pragmàtica, és a dir, que els preguntis una cosa i la resposta no tingui relació amb la pregunta», assenyala. El TEL afecta, a més, el desenvolupament social, la interacció amb els altres i també en lʼàmbit escolar, però malgrat això encara és força desconegut per a la major part de la societat. «Per això les famílies dʼaquests nens diuen que són estrangers en el seu idioma, i que el TEL és un trastorn invisible», afegeix lʼinvestigador.

Una de les raons que el TEL hagi passat relativament desapercebut durant dècades és la importància que es dona en el nostre sistema educatiu a la lectura i lʼescriptura en comparació amb el llenguatge oral. Per això, fa només uns anys les dificultats dʼun infant amb TEL amb freqüència no sʼatenien o es confonien amb fracàs escolar o amb problemes de lectoescriptura. «Ara sabem que el que els falla és aquesta eina tan important per pensar, per aprendre i per relacionar-se amb els altres», explica Mònica Sanz Torrent.

Per aquest motiu, un dels reptes per poder diagnosticar-lo de manera precoç és difondre informació sobre el TEL a la població general i sensibilitzar la societat. Encara que no és lʼúnic: conèixer les causes que el provoquen, desenvolupar estudis científics rigorosos amb els quals avançar en la intervenció, el tractament i la rehabilitació del TEL i esbrinar quin paper pot tenir la tecnologia en aquesta intervenció són altres reptes clau, segons els colíders del GRECIL.