Notícies
Inici  >  Notícies > La UB i la UOC impulsen la primera associació hispanoparlant d’investigadors...

La UB i la UOC impulsen la primera associació hispanoparlant d’investigadors del trastorn específic del llenguatge

CHITEL reunirà per primera vegada en una mateixa trobada més d’un centenar d’investigadors dels principals països hispanoparlants. Imatge: Stephen Andrews

CHITEL reunirà per primera vegada en una mateixa trobada més d’un centenar d’investigadors dels principals països hispanoparlants. Imatge: Stephen Andrews

09/06/2021

Recerca

Un 7,58 % dels infants tenen un trastorn específic del llenguatge (TEL), o cosa que és el mateix: en cada aula hi ha un alumne, o fins i tot dos, amb aquest trastorn, ja que el pateixen aproximadament un de cada catorze menors, almenys, en el món anglosaxó. Les xifres en l’àmbit hispanoparlant es desconeixen perquè no hi ha estudis epidemiològics similars, i aquesta és una de les raons, entre moltes altres, que han portat investigadors del Grup de Recerca en Cognició i Llenguatge (GRECIL), integrat per professors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat de Barcelona (UB) i adscrit a l’eHealth Center de la UOC, a organitzar el Congrés Hispanoparlant sobre el Trastorn Específic del Llenguatge (CHITEL), que reunirà per primera vegada en una mateixa trobada més d’un centenar d’investigadors dels principals països hispanoparlants.

L’objectiu no és només establir sinergies amb les quals es duguin a terme estudis que tinguin en compte les particularitats de l’àmbit hispanoparlant, sinó també acordar criteris i denominacions comunes que ajudin a avançar en la recerca. Els dos objectius s’aconseguiran a través de l’Associació Hispanoparlant per a l’Estudi del Trastorn del Llenguatge (ATLHI), que es crearà en el CHITEL. «Cal establir les bases perquè tots fem servir els mateixos criteris, de manera que en tot el domini lingüístic espanyol es comparteixi i es faci servir la mateixa terminologia», afirma Llorenç Andreu Barrachina, catedràtic dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC i colíder del GRECIL. L’investigador afegeix que, després d’haver fet una «radiografia» de la situació de la recerca del TEL a les zones geogràfiques on l’espanyol és la primera o la segona llengua a través de qüestionaris als participants de CHITEL, s’han constatat algunes diversitats, la qual cosa reforça la necessitat d’intentar reunir conceptes, formes de diagnòstic i models d’intervenció.

Però, a més d’establir les bases per poder estrènyer relacions científiques vinculades al TEL en el domini hispanoparlant, entre el 14 i el 17 de juny una trentena d’investigadors presentaran els seus treballs en diferents línies de recerca, que van des del TEL en infants bilingües fins a les conseqüències del trastorn en l’àmbit social i emocional, passant per un llarg llistat de treballs en temes molt diversos. «Hi ha un gran ventall de qüestions: treballs relacionats amb la logopèdia, la psicologia cognitiva, estudis sobre qüestions d’identificació, estudis genètics, recerques sobre com processem la informació, com és la memòria o l’atenció en aquests infants, estudis sobre en quines àrees tenen dificultats, etc. En l’actualitat hi ha moltes línies de recerca obertes perquè el llenguatge és l’eina fonamental de comunicació i socialització, la qual cosa implica que el TEL o TDL (trastorn del desenvolupament del llenguatge) pot afectar moltes àrees», assenyala Mònica Sanz Torrent, catedràtica del Departament de Cognició, Desenvolupament i Psicologia de l’Educació de la UB i colíder del GRECIL.

A aquestes múltiples línies de recerca obertes recentment se n’hi han sumat d’altres de vinculades a la pandèmia. I és que l’arribada de la COVID-19 ha representat una dificultat afegida als infants amb TEL per l’ús de les mascaretes. Un d’aquests estudis és el que porta a terme la investigadora Núria Esteve-Gibert, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC i també investigadora del GRECIL, les conclusions del qual es publicaran a la revista Frontiers in Psychology. Tal com explica Mònica Sanz Torrent, la mascareta pot dificultar l’aprenentatge del llenguatge perquè quan els infants aprenen a parlar també es fixen en les expressions facials i els moviments que fem amb la boca. «És l’anomenada integració audiovisual: a més d’escoltar una paraula en la seva forma auditiva, tenen informació visual de com es pronuncia gràcies als moviments de la boca i altra informació no verbal, cosa que es perd amb l’ús de la mascareta, tret que se’n facin servir de transparents», afirma. La investigadora també aclareix que, encara que aquesta situació no provoca un TEL, sí que pot ser un agreujant més, especialment si es produeix en períodes sensibles d’aprenentatge del llenguatge.


Els orígens

Però, què és exactament el trastorn específic del llenguatge? Què el caracteritza? Fa gairebé dos segles que un metge alemany va descriure per primera vegada el cas d’un nen que tenia dificultats per aprendre la llengua. No obstant això, no va ser fins a l’any 1981 que Laurence Leonard, un investigador nord-americà, va donar nom al que avui es coneix com a TEL, i que Llorenç Andreu Barrachina defineix com un trastorn sever i persistent en l’adquisició del llenguatge oral que no està associat a cap condició mèdica, ja que no hi ha cap discapacitat intel·lectual, visual o auditiva que l’expliqui.

«No és un problema de lectura o d’escriptura, encara que si no es tracta, els infants poden tenir problemes de lectura i escriptura. És una dificultat específica de l’aprenentatge del llenguatge oral que pot involucrar un component o més d’un, perquè hi pot haver infants que tinguin problemes fonamentalment quant a la gramàtica, la morfologia, l’estructura de les paraules o a l’hora d’estructurar oracions, però també poden tenir problemes pel que fa a la fonètica, la parla, en el vocabulari o fins i tot en pragmàtica, és a dir, que els preguntis una cosa i la resposta no tingui relació amb la pregunta», assenyala. El TEL afecta, a més, el desenvolupament social, la interacció amb els altres i també en l’àmbit escolar, però malgrat això encara és força desconegut per a la major part de la societat. «Per això les famílies d’aquests nens diuen que són estrangers en el seu idioma, i que el TEL és un trastorn invisible», afegeix l’investigador.

Una de les raons que el TEL hagi passat relativament desapercebut durant dècades és la importància que es dona en el nostre sistema educatiu a la lectura i l’escriptura en comparació amb el llenguatge oral. Per això, fa només uns anys les dificultats d’un infant amb TEL amb freqüència no s’atenien o es confonien amb fracàs escolar o amb problemes de lectoescriptura. «Ara sabem que el que els falla és aquesta eina tan important per pensar, per aprendre i per relacionar-se amb els altres», explica Mònica Sanz Torrent.

Per aquest motiu, un dels reptes per poder diagnosticar-lo de manera precoç és difondre informació sobre el TEL a la població general i sensibilitzar la societat. Encara que no és l’únic: conèixer les causes que el provoquen, desenvolupar estudis científics rigorosos amb els quals avançar en la intervenció, el tractament i la rehabilitació del TEL i esbrinar quin paper pot tenir la tecnologia en aquesta intervenció són altres reptes clau, segons els colíders del GRECIL.
 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona