Notícies
Inici  >  Notícies > Noves excavacions als jaciments ibèrics de Kum-Castellet de Banyoles i Coll...

Noves excavacions als jaciments ibèrics de Kum-Castellet de Banyoles i Coll del Moro, a Tivissa

El jaciment de Kum-Castellet de Banyoles.

El jaciment de Kum-Castellet de Banyoles.

09/06/2021

Recerca

Arqueòlegs del Grup de Recerca sobre l’Arqueologia de la Complexitat i els Processos d’Evolució Social: Protohistòria, Mediterrani Antic i Colonitzacions han fet noves excavacions als jaciments ibèrics de Kum-Castellet de Banyoles i Coll del Moro de la Serra d’Almos, tots dos al municipi de Tivissa (Ribera d’Ebre).

El Castellet de Banyoles és l’única ciutat ibèrica documentada al curs inferior de l’Ebre. Va ser destruïda a les darreries del segle III aC en el context de la Segona Guerra Púnica, que va enfrontar Roma i Cartago. El 1937, els arqueòlegs Lluís Brull, Josep de C. Serra Ràfols i Salvador Vilaseca excaven les dues torres pentagonals del jaciment, que va continuar sent objecte d’excavacions durant els anys quaranta. Enguany s’ha reexcavat un sector d’uns 6.000 metres quadrats a tocar de les torres pentagonals, que ha permès recuperar i estudiar de nou restes arqueològiques que havien quedat colgades. La intervenció també ha permès descobrir un nou tram de muralla que no es va documentar en les excavacions dels anys quaranta.

Al Coll del Moro, la segona campanya d’excavacions que hi ha dut a terme la UB té com a objectiu recuperar les restes arqueològiques excavades per Vilaseca durant els anys cinquanta del segle passat. En aquelles excavacions s’hi van localitzar restes constructives d’un poblat, un túmul funerari construït sobre dues habitacions, ceràmica ibèrica i restes òssies. En la campanya actual s’ha delimitat l’assentament i s’han excavat quatre recintes de la part superior. Cal destacar la bona conservació de les estructures, algunes d’elles amb més d’1,5 metres d’alçada sobre paviment.

L’investigador de la UB Rafael Jornet explica que l’avenç de la recerca sobre la cultura ibèrica al municipi de Tivissa «assoleix un salt qualitatiu amb la incorporació de les excavacions de la Serra d’Almos, que permet incidir en un període menys conegut al territori: l’ibèric antic». «En aquest període —detalla l’expert— es consolida una estructura social jerarquitzada, que s’inicia durant la primera edat del ferro, al capdamunt de la qual hi ha un segment molt minoritari de nobles que concentren poder i riqueses». Són el que en l’anàlisi antropològica de l’evolució social es coneix com els big men o cabdills, que configuren els primers sistemes d’integració política, d’un abast territorial encara molt modest. Segons Jornet, el Coll del Moro de la Serra d’Almos s’interpreta «com un gran edifici fortificat on residiria una d’aquestes famílies dirigents, on emmagatzemarien productes propis i importats d’altres pobles de la Mediterrània, elaborarien artesania i organitzarien banquets i altres cerimònies en les quals el menjar i la beguda eren elements centrals, clau per reafirmar i perpetuar la seva posició privilegiada».

Les excavacions s’emmarquen en el projecte de recerca quadriennal «Formació, desenvolupament i dissolució de la cultura ibèrica al curs inferior de l’Ebre (s. IX-I aC)», amb Rafael Jornet com a investigador principal.

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona