Notícies
Inici  >  Notícies > La concentració de contaminants augmenta en el dofí franciscana, una de les...

La concentració de contaminants augmenta en el dofí franciscana, una de les espècies més amenaçades del món

El dofí franciscana es considera el cetaci més amenaçat de l’oceà Atlàntic sud-occidental. Foto: Meica Valdivia, MNHN

El dofí franciscana es considera el cetaci més amenaçat de l’oceà Atlàntic sud-occidental. Foto: Meica Valdivia, MNHN

L’estuari del Riu de la Plata és un dels ecosistemes més rics i productius del planeta.

L’estuari del Riu de la Plata és un dels ecosistemes més rics i productius del planeta.

El estudi del Grup de Recerca de Grans Vertebrats Marins de la UB i de l’IRBio revela la petjada de la contaminació en restes òssies de dofins franciscana de l’estuari del Riu de la Plata. Foto: Massimiliano Drago, UB-IRBio

El estudi del Grup de Recerca de Grans Vertebrats Marins de la UB i de l’IRBio revela la petjada de la contaminació en restes òssies de dofins franciscana de l’estuari del Riu de la Plata. Foto: Massimiliano Drago, UB-IRBio

Els nivells de crom, coure, ferro i níquel han augmentat durant el període 1953-2015 en les poblacions del cetaci més amenaçat de l’oceà Atlàntic sud-occidental. Foto: Meica Valdivia, MNHN

Els nivells de crom, coure, ferro i níquel han augmentat durant el període 1953-2015 en les poblacions del cetaci més amenaçat de l’oceà Atlàntic sud-occidental. Foto: Meica Valdivia, MNHN

Caldria reduir considerablement la pesca accidental com a primera mesura urgent. Foto: Meica Valdivia, MNHN

Caldria reduir considerablement la pesca accidental com a primera mesura urgent. Foto: Meica Valdivia, MNHN

14/06/2021

Recerca

La concentració de metalls potencialment tòxics és cada cop més elevada en la població del dofí franciscana, un petit cetaci endèmic del Riu de la Plata i en greu perill d’extinció. Així ho constata un treball dirigit per un equip la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio) que s’ha publicat a la revista Science of The Total Environment.

L’impacte de l’activitat humana a la regió podria ser la causa de l’augment d’elements traça com ara el crom, el coure, el ferro i el níquel en els teixits biològics dels dofins, apunta l’estudi. El treball, en el qual també han participat membres del Museu Nacional d’Història Natural de l’Uruguai, està subvencionat a través d’un projecte del programa de recerca i conservació de la Fundació Barcelona Zoo. L’investigador principal és Massimiliano Drago (UB-IRBio).

Una de les espècies de dofí més petites i amenaçades del món

El dofí franciscana (Pontoporia blainvillei) és una espècie endèmica de les regions marines del Brasil, l’Uruguai i l’Argentina i està considerat com a vulnerable segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). En l’actualitat, es considera el cetaci més amenaçat de l’oceà Atlàntic sud-occidental, i la seva població ha disminuït a causa de les captures accidentals que es van accelerar a mitjan segle XX per la pesca artesanal de taurons per extreure’n vitamina A. Avui dia, el futur de l’espècie encara està en perill per la pesca accidental —que cada any causa la mort d’entre 1.200 i 1.800 dofins, sobretot juvenils— i per la degradació progressiva del medi natural a causa de l’impacte del trànsit marítim, el turisme i la contaminació ambiental.

El Riu de la Plata: productivitat biològica i contaminació antropogènica

L’estuari del Riu de la Plata, a la costa oest de l’Atlàntic sud-occidental, és un dels ecosistemes més rics i productius del planeta. És una regió marina molt afectada per l’activitat antropogènica (trànsit marítim, indústries, ampliació de les zones urbanes, aigües residuals sense tractar, etc.), fet que afavoreix l’acumulació de contaminants. A més, a l’estuari també s’hi aboquen els contaminants transportats per la xarxa hidrogràfica dels efluents dels rius Paraná i Uruguai i altres rius secundaris. Amb més de tres milions de quilòmetres quadrats d’extensió, aquest immens sistema hidrogràfic transporta un gran volum de masses d’aigua altament contaminades a causa del seu pas per grans urbs i regions molt urbanitzades del continent sud-americà.

A la zona interna de l’estuari —la més contaminada— hi abunda l’aigua principalment dolça procedent dels efluents i dels residus de les grans ciutats pròximes (Buenos Aires, Montevideo, La Plata, etc.). La zona intermèdia té aigua dolça amb influència marina i està menys contaminada, mentre que la zona externa presenta aigües salobres amb un gradient de salinitat. Els corrents marins generats pel règim de marees a l’estuari impulsen l’entrada d’aigua marina cap a la zona intermèdia i la sortida d’aigua dolça cap a la secció més externa.

Anàlisi dels elements traça a les restes òssies dels dofins

Els compostos contaminants com els bifenils policlorats, els pesticides, els hidrocarburs, els plastificants o alguns metalls poden ser disruptors endocrins, cancerígens, o bé causar efectes reproductius adversos o osteoporosi, entre altres problemes. Dels contaminants abocats a l’estuari, «preocupen especialment els elements traça, com ara certs metalls pesants que poden ser altament tòxics per a la fauna marina i, indirectament, per als humans», detalla Odei Garcia-Garin, primer autor de l’article i membre del GRC de Grans Vertebrats Marins, que lidera el catedràtic Àlex Aguilar.

El treball analitza la concentració d’elements traça en restes òssies de dofins franciscana del Riu de la Plata durant el període 1953-2015. Segons els resultats, la concentració de crom, coure, ferro i níquel ha augmentat en aquests seixanta-dos anys, mentre que els nivells de plom s’han reduït en les restes òssies dels dofins.

Les activitats antropogèniques podrien ser l’origen de la concentració creixent de metalls en els mamífers marins, apunta l’estudi. Els elements traça procedents dels residus de les indústries del cuir, les refineries de petroli o les pintures dels vaixells s’anirien acumulant progressivament en els sediments de l'estuari del Riu de la Plata, i finalment, en els teixits dels dofins franciscana. Per contra, la prohibició introduïda als anys noranta per utilitzar el plom com a additiu en els combustibles fòssils ha comportat la progressiva reducció de la concentració d’aquest metall en els ossos dels dofins.

L’estudi també constata un increment temporal en les concentracions d’alumini i manganès, i en paral·lel, una disminució en les concentracions d’arsènic i estronci. Aquestes tendències temporals són difícils de relacionar amb la contaminació antropogènica i exigiran més estudis per poder extreure’n conclusions. Els resultats també indiquen una major concentració d’alumini, ferro i crom en el cas de les femelles, tot i que les diferències no semblen gaire significatives.

El treball publicat a Science of The Total Environment confirma la idoneïtat dels estudis d’elements traça en restes òssies conservades en museus o col·leccions privades per fer estudis temporals a gran escala. Mitjançant aquesta metodologia, es pot analitzar tant l’impacte dels contaminants sobre una espècie en sèries temporals com l’evolució dels compostos en el medi ambient.

Protegir el dofí franciscana per conservar l’ecosistema marí

El dofí franciscana és un depredador marí apical i té un paper essencial en l’ecosistema marí. Modula l’abundància de diverses espècies —peixos, pops, gambes, etc.— que ocupen un nivell tròfic intermedi a l’oceà. Per tant, si la població de dofins franciscana disminueix, s’alteraria completament tota la xarxa tròfica marina a l’estuari. «A més, els dofins franciscana actuen com a espècie paraigua. És a dir, el fet de protegir les seves poblacions beneficiaria moltes altres espècies la viabilitat de les quals depèn de la presència del dofí franciscana a l’ecosistema marí», subratlla Odei Garcia-Garin, membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de l’IRBio.

«Per millorar la supervivència de l’espècie, caldria reduir considerablement la pesca accidental com a primera mesura urgent», continua Garcia-Garin. «Com que els individus juvenils són els més afectats, seria important implementar períodes de veda durant els mesos de cria, els més crítics per a l’espècie». Potenciar les piscifactories també ajudaria a reduir la pesca accidental, tot i que aquesta mesura podria tenir altres efectes negatius per al medi marí (eutrofització i contaminació pels residus produïts per les piscifactories, per exemple). «Seria convenient crear o ampliar les reserves marines on habita l’espècie. Reduir la contaminació produïda per les grans ciutats i les indústries i millorar els sistemes de neteja de les aigües residuals i dels rius que desemboquen al mar també són estratègies clau per millorar la conservació d’aquest mamífer marí tan vulnerable», conclou l’investigador.

 

Article de referència:

Garcia-Garin, O.; Borrell, A.; Vighi, M.; Aguilar, A.; Valdivia, M.; González, E. M.; Drago, M. (2021). «Long-term assessment of trace elements in franciscana dolphins from the Río de la Plata estuary and adjacent Atlantic waters». Science of The Total Environment, maig de 2021. Doi: 10.1016/j.scitotenv.2021.147797

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona