Identificada una nova encefalitis autoimmunitària

Mar Guasp, Josep Dalmau, Lidia Sabater i Jon Landa. Imatge: H. Clínic
Mar Guasp, Josep Dalmau, Lidia Sabater i Jon Landa. Imatge: H. Clínic
Recerca
(17/06/2021)

Les encefalitis autoimmunitàries són un conjunt de malalties inflamatòries del sistema nerviós central en què el sistema immunitari ataca per error proteïnes del mateix organisme, en aquest cas, receptors de neurotransmissors o proteïnes de la superfície neuronal. Lʼacció dels anticossos evita el funcionament correcte dʼaquestes proteïnes, la qual cosa pot provocar lʼaparició de símptomes neuropsiquiàtrics com, per exemple, canvis de comportament, psicosis, convulsions i dèficits cognitius i de memòria. Les encefalitis autoimmunitàries suposen la tercera part de tots els casos dʼencefalitis que es donen al món i afecten persones de qualsevol edat, encara que algun dels subtipus apareix principalment en infants i adults joves.

Mar Guasp, Josep Dalmau, Lidia Sabater i Jon Landa. Imatge: H. Clínic
Mar Guasp, Josep Dalmau, Lidia Sabater i Jon Landa. Imatge: H. Clínic
Recerca
17/06/2021

Les encefalitis autoimmunitàries són un conjunt de malalties inflamatòries del sistema nerviós central en què el sistema immunitari ataca per error proteïnes del mateix organisme, en aquest cas, receptors de neurotransmissors o proteïnes de la superfície neuronal. Lʼacció dels anticossos evita el funcionament correcte dʼaquestes proteïnes, la qual cosa pot provocar lʼaparició de símptomes neuropsiquiàtrics com, per exemple, canvis de comportament, psicosis, convulsions i dèficits cognitius i de memòria. Les encefalitis autoimmunitàries suposen la tercera part de tots els casos dʼencefalitis que es donen al món i afecten persones de qualsevol edat, encara que algun dels subtipus apareix principalment en infants i adults joves.

Un estudi encapçalat per la investigadora Lídia Sabater i el professor de la UB Josep Dalmau, tots dos del Grup de Recerca en Patogènesi de les Malalties Neuronals Autoimmunitàries (Hospital Clínic-IDIBAPS), ha descrit un nou tipus dʼencefalitis autoimmunitària que no es coneixia fins ara: lʼencefalitis anti-GluK2. Els primers signants del treball, que sʼha publicat a la revista Annals of Neurology, són Jon Landa i Mar Guasp, del mateix grup de recerca.

Fins ara, sʼhan descrit setze encefalitis autoimmunitàries que afecten el sistema nerviós central. Deu dʼaquestes sʼhan descobert en estudis liderats per Josep Dalmau (quatre en la seva etapa iniciada el 2011 al Clínic-IDIBAPS i la UB). La nova troballa afegeix una encefalitis autoimmunitària més a la llista.

«Teníem un grup de malalts sense un diagnòstic clar, però amb símptomes en comú. Tenien afectat el cerebel, una part del cervell que controla lʼequilibri i el moviment. Els malalts presentaven vòmits, mal de cap i inestabilitat a la marxa», explica Josep Dalmau, que també és investigador ICREA i membre de lʼInstitut de Neurociències de la UB. «El que hem descobert és que aquests pacients produeixen anticossos contra una subunitat del receptor del kainat, la GluK2, i que aquests anticossos alteren els nivells i la funció dels receptors i, per tant, poden ser els causants de la simptomatologia clínica».

En una segona part de lʼestudi, feta en col·laboració amb el Grup de Neurofisiologia que dirigeix el catedràtic del Departament de Biomedicina Xavier Gasull, es va demostrar que els anticossos també alteren els impulsos elèctrics que faciliten la comunicació entre neurones.

«Els receptors de kainat, juntament amb els receptors dʼAMPA i NMDA, pertanyen a la família dels receptors ionotròpics glutamatèrgics», explica Lídia Sabater. Lʼequip de Josep Dalmau ja va identificar els anticossos que ataquen el receptor dʼNMDA el 2007 i el receptor dʼAMPA el 2009. «Com que els receptors dʼAMPA, dʼNMDA i de kainat són molt semblants, no ens ha sorprès que també hi hagi anticossos contra aquest darrer», conclou Sabater.

Fins ara, es considerava que els pacients amb encefalitis anti-GluK2 tenien una encefalitis idiopàtica o probablement viral, i en conseqüència, no rebien la immunoteràpia adequada. Aquest estudi facilita el reconeixement de la síndrome i lʼús ràpid de tractament immunitari.

 

Referència de lʼarticle

Jon Landa, Mar Guasp, Federico Míguez-Cabello, Joana Guimarães, Takayasu Mishima, Fumiko Oda, Frauke Zipp, Vladimir Krajinovic, Peter Fuhr, Jerome Honnorat, Maarten Titulaer, Mateus Simabukuro, Jesús Planagumà, Eugenia Martínez-Hernández, Thais Armangué, Albert Saiz, Xavier Gasull, David Soto, Francesc Graus, Lídia Sabater, Josep Dalmau. «Encephalitis with autoantibodies against the glutamate kainate receptors GluK2». Annals of Neurology, maig de 2021. Doi: 10.1002/ana.26098