La convocatòria CaixaResearch dʼInvestigació en Salut impulsa la recerca de la UB
La Fundació La Caixa ha anunciat avui els trenta projectes seleccionats en la convocatòria CaixaResearch dʼInvestigació en Salut 2021. La UB lidera un dʼaquests projectes i participa en dos més. Es tracta de projectes dʼexcel·lència biomèdics i de recerca en salut proposats per centres de recerca i universitats dʼEspanya i Portugal, dotats amb un total de 22,1 milions dʼeuros per ser desenvolupats durant tres anys. Amb aquests ajuts, la Fundació La Caixa vol impulsar la recerca de projectes de centres dʼEspanya i Portugal en col·laboració amb dʼaltres dʼinternacionals, amb la voluntat final dʼaportar resultats en benefici de la salut i el benestar de les persones.
La Fundació La Caixa ha anunciat avui els trenta projectes seleccionats en la convocatòria CaixaResearch dʼInvestigació en Salut 2021. La UB lidera un dʼaquests projectes i participa en dos més. Es tracta de projectes dʼexcel·lència biomèdics i de recerca en salut proposats per centres de recerca i universitats dʼEspanya i Portugal, dotats amb un total de 22,1 milions dʼeuros per ser desenvolupats durant tres anys. Amb aquests ajuts, la Fundació La Caixa vol impulsar la recerca de projectes de centres dʼEspanya i Portugal en col·laboració amb dʼaltres dʼinternacionals, amb la voluntat final dʼaportar resultats en benefici de la salut i el benestar de les persones.
Reprogramació neuronal per frenar la malaltia de Huntington
Josep M. Canals, professor del Departament de Biomedicina de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, director de Creatio i membre de lʼInstitut de Neurociències de la UB (UBNeuro) i de lʼIDIBAPS, lidera el projecte «Reprogramació neuronal per frenar la malaltia de Huntington», que ha rebut 994.890 euros de finançament en aquesta convocatòria. Lʼequip de la UB el completen la investigadora Petia Radeva, catedràtica de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica, i els experts Daniel del Toro i Daniel Tornero, de lʼUBNeuro i lʼIDIBAPS, tots dos membres del Departament de Biomedicina de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut.
La malaltia de Huntington és el trastorn neurodegeneratiu hereditari més comú. No es manifesta fins als trenta o quaranta anys, quan el deteriorament de certes neurones provoca una disfunció motora que provoca en els pacients moviments incontrolats en forma de corea o dansa que sʼaccentuen de manera progressiva. Encara és escàs el coneixement sobre les alteracions neuronals que apareixen durant el desenvolupament del cervell, en concret, a la regió del nucli estriat, i com es tradueixen després en la patologia durant lʼedat adulta.
El projecte analitza el paper de les cèl·lules progenitores neuronals que durant el desenvolupament es diferenciaran en neurones del nucli estriat. Lʼobjectiu és saber quin és lʼimpacte que tenen en la malaltia i, mitjançant la reprogramació in vivo dels circuits neuronals danyats, frenar-ne o retardar-ne lʼaparició.
En el projecte hi participen lʼInstitut de Biotecnologia Molecular de lʼAcadèmia Austríaca per a les Ciències (IMBA), el Vienna BioCenter (Àustria), el Centre de Cèl·lules Mare de la Universitat de Lund (Suècia), la Universitat de Cardiff (Regne Unit) i la Xarxa Europea de la Malaltia de Huntington.
Altres projectes amb participació de la UB
El catedràtic Antonio Zorzano, de la Facultat de Biologia i de lʼInstitut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), lidera el projecte «El metabolisme, clau per entendre el fetge gras no alcohòlic», que ha estat finançat amb 997.014 euros per ser desenvolupat a lʼIRB Barcelona en consorci amb la Fundació Institut dʼInvestigació Sanitària Pere Virgili i la UB. El projecte, en el qual també participa la investigadora Maribel Hernández, de la Facultat de Biologia, investiga alguns marcadors del metabolisme que permetran desenvolupar noves eines de diagnòstic i dianes terapèutiques per a una de les formes més greus del fetge gras, lʼesteatosi hepàtica no alcohòlica.
En lʼàrea de malalties infeccioses, la investigadora Aurora Hernández-Machado, catedràtica de la Facultat de Física, participa en el projecte «Els amagatalls de la malària», que lidera lʼinvestigador Hernando A. del Portillo, expert de lʼInstitut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). Finançat amb 996.930,57 euros, el projecte desenvolupa una maqueta en miniatura de medul·la òssia i melsa humanes (amb la tecnologia dʼòrgan en un xip) per investigar els amagatalls del paràsit en lʼorganisme, dilucidar quin és el paper dels exosomes i eliminar la malaltia de la malària. A més de la UB, en lʼestudi també hi col·laboren lʼInstitut dʼInvestigació i Innovació en Salut (Portugal) i la Universitat de Mahidol (Tailàndia).