Notícies
Inici  >  Notícies > L’amazic, tercera llengua més parlada a Catalunya 

L’amazic, tercera llengua més parlada a Catalunya 

 

 

23/07/2021

Amb la col·laboració del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), Edicions UB ha publicat Gramàtica amaziga (2021), de Carles Múrcia, una descripció del diasistema amazic septentrional, que comprèn principalment els dialectes del Marroc i Algèria, i, en menor mesura, els de Tunísia i una part de Líbia. L’obra ofereix una proposta estandarditzadora que s’inscriu plenament en l’actual corrent d’estandardització i normalització de la llengua amaziga al nord d’Àfrica i a la diàspora.

 

A més de l’exposició gramatical, el llibre explica aspectes geogràfics, demogràfics i sociolingüístics de la llengua amaziga; descriu l’estratificació del lèxic amazic, i especifica els criteris d’estandardització. Gramàtica amaziga s’adreça no solament a lingüistes, sinó també a professors, escriptors, estudiants, traductors i a qualsevol lector interessat en la llengua amaziga i la realitat nord-africana. 

El llibre inclou una interessant introducció en què es presenten els diferents dialectes de la llengua amaziga, que superen els vint milions de parlants i s’estenen, de nord a sud, de la Mediterrània al Sahel, i d’est a oest, de l’oasi egipci de Siwa a l’oceà Atlàntic. A més d’abordar la persecució de la llengua amaziga als diferents països magribins i el seu més recent i gradual reconeixement, l’obra repassa els vincles històrics i actuals entre els pobles amazic i català: des de la introducció del cristianisme a Catalunya, al segle IV dC, per part de missioners procedents de Cesarea de Mauritània, fins a les recents migracions de població magribina a Catalunya, passant per les migracions d’amazics a al-Àndalus, l’arribada de mercaders catalans al nord d’Àfrica durant l’època medieval i moderna, o l’arribada de menorquins, alacantins i rossellonesos a l’Algèria francesa durant el segle XIX.

Abans de centrar-se en la gramàtica, la introducció aborda els manlleus adoptats per l’amazic de llengües antigues com el llatí, l’egipci o el púnic, i ressegueix la gran influència de l’àrab en tota mena de camps semàntics, tant durant els segles medievals i moderns com en l’actualitat. Una influència que és conseqüència, primer, de la islamització, el mercat i la vida urbana i, posteriorment, de la dominació política. També s’hi examinen els manlleus del francès i d’altres llengües europees a partir de l’època colonial, i que fan referència, especialment, als àmbits de la tecnologia i els mitjans de comunicació.

El gruix d’aquesta obra, però, és la part de la gramàtica estàndard del diasistema amazic septentrional, és a dir, el de les variants parlades al Marroc, Algèria, Tunísia i el nord de Líbia, d’on són, especialment en el cas del primer país, la immensa majoria dels amazics de Catalunya. S’hi troba la fonologia de la llengua, una reflexió aprofundida sobre la grafia de l’amazic, la morfofonologia i un completíssim estudi de la morfosintaxi. Aquesta gramàtica entronca amb la gran tradició catalana de materials sobre la llengua amaziga, com el Diccionari català-amazic / amazic-català (2015), de Carles Múrcia i Salem Zenia, o les divuit unitats didàctiques d’aprenentatge de la llengua amaziga, també editades per Carles Múrcia, en coautoria, el 2018. Amb la Gramàtica amaziga es fa un pas més cap a la normalització i estandardització d’aquesta llengua. 

 

Carles Múrcia és professor de Filologia Llatina de la Universitat de Barcelona. Autor de nombrosos estudis filològics i lingüístics, ha publicat sobre la llengua amaziga La llengua amaziga a l’antiguitat a partir de les fonts gregues i llatines (2011), Diccionari català-amazic / amazic-català (amb Salem Zenia, 2015), De l’alzina a la palmera. Recull de refranys amazics (2018) i les unitats didàctiques per a l’aprenentatge de l’amazic ⵜⵛ ⵡⴰⵡⵊⴹⵎ! (amb diversos coautors, 2018-2021). A més, és l’investigador principal d’AGDAL, un projecte de recerca del Ministeri de Ciència i Innovació que té com a objecte d’estudi la toponímia nord-africana a partir de les fonts gregues i llatines.

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona