Antoni Martí Monterde guanya el Premi Crítica Serra dʼOr

Lʼobra de Stefan Zweig està considerada com el testimoniatge dʼun gran europeu, un pacifista que va fer un esforç immens per assolir una comunitat dʼesperit per sobre de les fronteres, amb la seva incansable tasca com a memorialista i narrador dʼuns temps difícils per a Europa. El seu suïcidi —al Brasil, en plena Segona Guerra Mundial— va ser interpretat com un gest de desesperació cultural europea. Però en els primers mesos de la Primera Guerra Mundial, Zweig no va mantenir exactament les actituds que ell mateix sʼatribueix a les seves memòries. Stefan Zweig i els suïcidis dʼEuropa vol rellegir el conjunt de lʼobra del gran escriptor vienès, incloent-hi els textos més desconeguts, no amb una actitud revisionista, més aviat al contrari, des de lʼadmiració i el respecte. Però amb la reivindicació de la relectura de la seva obra, aquest llibre planteja precisament la necessitat de llegir-la tota, completa, fins i tot aquells escrits incòmodes.

Antoni Martí Monterde (Torís, la Ribera Alta, 1968) és professor de Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona, activitat que alterna amb lʼescriptura de poesia, narrativa i assaig. Després de publicar Sobre el desordre: cinc fragments (1992), va guanyar el XXVIII Premi Guerau de Liost 1994 amb Els vianants (1995) i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians amb Lʼerosió (2001). En el camp de lʼassaig ha publicat J. V. Foix o la solitud de lʼescriptura (1998), IX Premi dʼAssaig Joaquim Xirau 1997, a més de nombrosos estudis inspirats en la relació entre crítica, ficció i autobiografia. Lʼany 2007 va ser finalista del XXXIV Premi Anagrama dʼAssaig per Poética del café: un espacio de la modernidad literaria europea, en què reflexiona sobre el cafè com a espai subversiu, tant literari com cultural. També ha publicat Un somni europeu. Història intel·lectual de la Literatura Comparada (2011), El far de Løndstrup. Assaig sobre la memòria moral dels espais (2015), Joan Fuster: la paraula assaig (2019), París, Madrid, Nova York: les ciutats de lluny de Josep Pla (2019), premi Joan Fuster dels Premis Octubre 2018, i Lʼhome impacient (Diaris 1996-1998) (2020), premi Ciutat de València dʼassaig 2019.

És el director de la col·lecció Figura, que edita Edicions UB, una iniciativa del Grup de Recerca en Literatura Comparada en lʼEspai Intel·lectual Europeu de la Universitat de Barcelona per recuperar textos desconeguts o oblidats de la història de la literatura comparada, difondre els resultats de la recerca col·lectiva del grup en col·laboració amb el Museu dʼHistòria de Barcelona (MUHBA), i publicar noves obres dʼautors contemporanis. Els darrers títols publicats han estat Assaigs dʼhistòria comparada dels intel·lectuals, de Joseph Jurt; Maurice Blanchot. La pasión del errar, de Túa Blesa i El comparatisme en els escriptors catalans. La literatura comparada a Catalunya, a cura dʼAntoni Martí Monterde i Teresa Rosell Nicolás.

Un guardó que es lliura des del 1967

Els Premis Crítica Serra dʼOr són uns guardons de literatura en llengua catalana que atorga anualment la revista Serra dʼOr. Es donen a la millor obra publicada lʼany anterior a lʼedició dels premis, sense presentació a concurs. No tenen dotació econòmica i els guardonats són premiats amb una serreta dʼor de solapa representativa de la distinció que els lliura el director de Publicacions de lʼAbadia de Montserrat (PAMSA) i de la revista Serra dʼOr. El premi sʼatorga en les categories dʼassaig o memorialística, novel·la, contes i narracions, poesia, traducció, teatre, literatura infantil i juvenil, recerca i catalanística.