Els efectes en la salut del Camí dels Bons Homes
La professora de la Facultat de Psicologia i del màster de Psicologia General Sanitària Montserrat Subirana coordina el projecte Melhorament, conjuntament amb la UOC, la UAB i lʼAgència de Desenvolupament del Berguedà, amb lʼobjectiu de confirmar empíricament el valor terapèutic de la natura i la seva capacitat de neutralitzar lʼansietat i la depressió.
El melhorament era una forma de salutació entre els càtars, així com el ritual amb el qual els bons homes i les bones dones (nom amb què els càtars es referien a ells mateixos) demanaven consell per millorar i refermaven la seva fidelitat amb els dogmes del catarisme. El projecte ha escollit aquest nom perquè avaluarà els efectes del conegut Camí dels Bons Homes en la salut integral i la millora del benestar emocional, mental i espiritual.
La professora de la Facultat de Psicologia i del màster de Psicologia General Sanitària Montserrat Subirana coordina el projecte Melhorament, conjuntament amb la UOC, la UAB i lʼAgència de Desenvolupament del Berguedà, amb lʼobjectiu de confirmar empíricament el valor terapèutic de la natura i la seva capacitat de neutralitzar lʼansietat i la depressió.
El melhorament era una forma de salutació entre els càtars, així com el ritual amb el qual els bons homes i les bones dones (nom amb què els càtars es referien a ells mateixos) demanaven consell per millorar i refermaven la seva fidelitat amb els dogmes del catarisme. El projecte ha escollit aquest nom perquè avaluarà els efectes del conegut Camí dels Bons Homes en la salut integral i la millora del benestar emocional, mental i espiritual.
Per poder desenvolupar lʼestudi, sʼestà demanant la participació voluntària i anònima de 150 persones que vulguin fer el Camí. Els participants hauran dʼomplir tres qüestionaris en diferents moments: abans de començar la ruta, en acabar-la i al cap dʼun mes. Per incentivar la participació en aquest estudi, se sortejaran nits dʼallotjament en establiments del Camí, sessions de ioga integral i sortides guiades, entre altres premis. Els impulsors no descarten fer extensiu lʼestudi, més endavant, als possibles beneficis dʼaltres travessies, com la popular Carros de Foc, al Parc Nacional dʼAigüestortes i Estany de Sant Maurici, a causa de lʼinterès mostrat per excursionistes que lʼhan finalitzada.
Tot i que els beneficis positius de lʼactivitat física en la salut mental i corporal sʼhan demostrat en una gran diversitat dʼestudis, nʼhi ha molt pocs que estudiïn els beneficis concrets de fer una ruta determinada en lʼestat dʼànim, la satisfacció amb la vida o la felicitat, entre altres variables. A Catalunya, no existeix encara cap estudi dʼaquest tipus, tot i que hi ha un interès creixent per apropar-se a la natura, especialment després de la pandèmia de COVID-19. Lʼequip de la professora Montserrat Subirana, del Departament de Psicologia Clínica i Psicobiologia, està format pels psicòlegs Albert Feliu i Ana Martínez, i els biòlegs Alexandre Miró i Karina Behar. Precisament, una de les línies de recerca de Feliu són els efectes sobre la salut dʼexperiències en contextos naturals com el Camí de Sant Jaume.
Creat el 1995, el Camí dels Bons Homes recupera les rutes de migració que van utilitzar els càtars entre els segles XII i XIV, quan fugien de la persecució de la croada albigesa i la Inquisició. Recorre uns 200 quilòmetres entre Berga i Foix, al departament francès de lʼArieja, i consta dʼuns deu o dotze trams (no cal fer-los tots per participar en aquest estudi), que es poden fer a peu, a cavall o en bicicleta. És una de les rutes més consolidades dels Pirineus i el Prepirineu, per la diversitat dels seus recursos naturals, històrics, culturals i gastronòmics.
Lʼobjectiu de lʼestudi, tal com assenyala la professora Subirana, és que algun dia es pugui consolidar la ruta com a tractament en la sanitat pública si les dades nʼavalen lʼefecte terapèutic.