Notícies
Inici  >  Notícies > Els acadèmics fan propostes de futur durant les jornades «El cas català»

Els acadèmics fan propostes de futur durant les jornades «El cas català»

Daniel Innerarity va intervenir en la cloenda de les jornades.

Daniel Innerarity va intervenir en la cloenda de les jornades.

14/09/2021

Recerca

Investigadors de diferents disciplines de les ciències socials han fet propostes per assolir punts de trobada entre posicions contràries durant les jornades «El cas català: explorant espais per al diàleg i l’acord», organitzades per la Universitat de Barcelona el 9 i 10 de setembre. Durant els dos dies, es va posar en relleu com aquest conflicte és d’interès per a la comunitat acadèmica.

El rector Joan Guàrdia va inaugurar les jornades amb una intervenció centrada en el binomi conflicte-solució i el paper que hi ha de tenir la Universitat de Barcelona. Concretament, va afirmar que la UB, «com a punt de referència de molts processos socials», té l’obligació «d’aportar solucions des del rigor de la ciència».

Democràcia, territori, identitat

La primera sessió es va dedicar a la dimensió democràtica del cas català. Gemma Ubasart (UdG) va analitzar el moment actual d’intent de resolució negociada del conflicte i es va mostrar partidària que es pugui «celebrar un referèndum en el qual es pugui votar l’statu quo, una altra Espanya de federalisme asimètric o l’estat independent». Ander Errasti (UB), en canvi, es va centrar en quin marc conceptual pot ser útil per analitzar el cas català. Va desenvolupar les idees de «democràcia complexa» i de «demoicràcia», que s’ha fet servir a escala europea i que té en compte tant les unitats polítiques nacionals com el fet que aquestes unitats han d’interactuar entre elles per afrontar els reptes actuals.

Lluís Orriols (Universitat Carlos III de Madrid), en la següent sessió, dedicada a la dimensió territorial, va defensar que, si bé a Catalunya existeix «un marge per als acords», és més escèptic pel que fa «als punts comuns entre la societat catalana i l’espanyola». «Cal buscar una reconciliació d’opinions públiques catalana i espanyola», va concloure. Mireia Grau (Institut d’Estudis de l’Autogovern de la Generalitat de Catalunya) també va parlar sobre les discrepàncies entre els ciutadans de les diferents comunitats autònomes respecte a l’autogovern. Grau va afirmar que l’autogovern té a veure amb «promocionar la diversitat».

En la sessió sobre dimensió identitària, Marc Sanjaume (UPF) va apuntar que aquest aspecte és rellevant per entendre el conflicte i pot formar part del desllorigador. Alhora, però, va advertir: «No ho podem reduir tot a la dimensió identitària». César Colino (UNED) va establir algunes condicions perquè es doni un conflicte identitari greu, com ara els mites i estereotips o els temors identitaris, quan la gent considera que el seu grup està en perill. Va destacar el paper dels líders a l’hora de fer gestos conciliadors que tinguin efectes mitigadors del conflicte.

Sobre la dimensió mediàtica, Marta Montagut (URV) va incidir en la inexistència de ponts de diàleg, «fins i tot amb el lèxic», ni en el periodisme ni a les xarxes socials. Montagut va fer propostes com ara relegitimar el periodisme com a mediador entre actors i potenciar una interpretació més complexa de la realitat. Carles Pont (UPF) va exposar els resultats d’una recerca sobre com la premsa internacional de referència ha tractat el conflicte. Entre les conclusions, va destacar que els diaris internacionals han entès el cas català com «un conflicte sense solució i mancat d’iniciativa de diàleg». Carles Pont també va apuntar que els mitjans internacionals «han avalat la voluntat de poder votar de la majoria de catalans».

Lleis, societat i mitjans de comunicació

Tant l’advocada Marina Gallés (Òmnium Cultural) com Jordi Nieva (UB) van criticar el judici del Tribunal Suprem als líders independentistes en la sessió dedicada a la dimensió jurídica. Gallés va afirmar que el Suprem defensa «un immobilisme de la Constitució que no és cert». Jordi Nieva va començar la seva intervenció criticant, des del punt de vista de la justícia i les lleis, actuacions dels diferents actors que intervenen en el conflicte. A continuació, es va centrar en les institucions espanyoles i va dir que «hi ha sospites més que raonables» que aquesta justícia s’ha deixat portar per la ideologia.

En la dimensió social, tant Jordi Muñoz (UB) com Berta Batet (UAB), van presentar diverses enquestes i estudis sobre les actituds i preferències de la població catalana. Muñoz va criticar l’anomenada teoria de l’egoisme fiscal, segons la qual hi ha una correlació entre vot independentista i major nivell de renda. Va mostrar com diverses dades no sustenten aquesta teoria, com ara el fet que l’oposició a abaixar impostos sigui més gran entre els independentistes. Berta Batet va afirmar que el conflicte territorial «no trenca d’una manera clara la societat catalana», ja que no es reprodueix en cap altre conflicte. «Si passem a parlar de migració o d’impostos, les aliances creades en l’eix territorial es trenquen», va concloure.

A continuació no van intervenir dos acadèmics, sinó dos professionals dels mitjans de comunicació: Ferran Casas (Nació Digital) i Lola García (La Vanguardia), en la sessió «Relatant el diàleg». Casas va apel·lar els mitjans a millorar l’autoexigència: «Un dels grans dèficits de la nostra societat és la no formació mediàtica», va dir. Lola García va remarcar la importància del llenguatge que es fa servir: «el llenguatge no és neutre», i la del paper dels mitjans de comunicació a l’hora de definir quins són els temes de debat social.

Nicola McEwen (Universitat d’Edimburg) va explicar durant la sessió dedicada a la dimensió europea les similituds entre els moviments pro independència a Escòcia i Catalunya. També va apuntar que, si bé el Brexit ha fet tornar a plantejar la necessitat de fer un segon referèndum a Escòcia, el govern britànic està fent un discurs de defensa de la unitat enfront d’amenaces com la pandèmia de COVID-19. Carlos Closa (CSIC i Institut Europeu de Florència) va repassar la posició de la UE davant secessions d’estats i va recordar que no se n’ha mostrat «entusiasta». També va explicar les raons d’un suport progressiu a la legalitat espanyola i un rebuig a l’unitarisme, com ara el mateix marc legal de la UE i la no credibilitat de l’estratègia de deslegitimació de la democràcia espanyola.

Daniel Innerarity

Segons Daniel Innerarity, que va intervenir en la cloenda de les jornades, «quan en un mateix espai conviuen sentiments d’identificació nacionals diferents, la solució ha de ser en termes operatius i de pacte». Va afirmar que hi ha d’haver una via per a una eventual secessió de Catalunya, però alhora va defensar que «seria preferible una cosa que pogués suscitar més adhesió». «La decisió final del poble català no necessàriament ha de versar sobre independència: per què no sobre la ratificació d’un acord negociat?», es va preguntar.

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona