Notícies
Inici  >  Notícies > Una exhaustiva recerca per datar el jaciment de la cova del Gegant amplia el...

Una exhaustiva recerca per datar el jaciment de la cova del Gegant amplia el període d’ocupació neandertal

Imatge des de l’interior de la cova del Gegant. Fotografia: Joan Daura i Montse Sanz

Imatge des de l’interior de la cova del Gegant. Fotografia: Joan Daura i Montse Sanz

Vista de l’exterior de la cova, que en l’actualitat està parcialment inundada a conseqüència de les oscil·lacions del nivell del mar. Fotografia: Joan Daura i Montse Sanz

Vista de l’exterior de la cova, que en l’actualitat està parcialment inundada a conseqüència de les oscil·lacions del nivell del mar. Fotografia: Joan Daura i Montse Sanz

17/09/2021

Recerca

S’acaba de publicar la datació més completa i exacta feta fins ara de la cova del Gegant de Sitges (Garraf), el jaciment amb més restes de neandertal de Catalunya i un enclavament singular per estudiar la transició del paleolític mitjà al superior, quan apareixen les primeres poblacions d’humans anatòmicament moderns i desapareixen els neandertals. La nova recerca estableix que els neandertals van ocupar la cova durant un període de temps molt més llarg del que es pensava fins ara: si bé es creia que hi havien viscut neandertals fa 50.000 anys, ara el període s’amplia entre fa 94.000 i 59.000 anys. La investigació, publicada a Quaternary Science Reviews, també fa palès el paper de la cova dins la ruta del litoral mediterrani, que durant els períodes més freds del paleolític va esdevenir un corredor natural per a animals i humans per evitar travessar per les muntanyes del Pirineu.

Al jaciment de la cova del Gegant s’hi han trobat fins ara cinc restes de neandertal de quatre individus diferents. Les últimes troballes van tenir lloc el 2015. «Amb aquest nou treball de datació, hem pogut establir que la cova va ser ocupada pels neandertals durant un període de temps molt més llarg del que es pensava», expliquen els arqueòlegs que lideren la recerca, Joan Daura i Montserrat Sanz, investigadors del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la UB, dirigit per Josep Maria Fullola. «A més a més —precisen—, sabem que les restes de neandertal van ser dipositades en dos moments concrets i en espais diferents de la cova: fa entre 72.000 i 67.000 anys es van dipositar les restes d’un nen al fons de la cova, i posteriorment, fa entre 60.000 i 52.000 anys, es van dipositar les restes de dos individus més a la galeria més pròxima al mar».

Una altra fita de la recerca és que demostra que els humans moderns també havien ocupat la cova del Gegant, mentre que fins ara només s’hi havien trobat evidències corresponents a grups neandertals. Si bé no s’han trobat restes òssies d’aquests humans moderns, sí que s’han documentat vestigis de les activitats que hi van dur a terme, com ara els fogars.

La datació que ara es publica estableix concretament tres etapes per al jaciment: la de l’ocupació per part dels neandertals, fa entre 94.000 i 59.000 anys; la que es comprèn entre fa 43.000 i 39.000 anys, en què ja es començarien a trobar evidències d’activitats d’humans moderns i que correspondria a les fases del châtelperronià i l’aurinyacià, i l’última etapa, que aniria de fa 34.000 anys a 32.000, i que també correspondria a una ocupació de la cova per part d’humans moderns, concretament del final de l’aurinyacià fins al gravetià.

Per aconseguir aquesta cronologia, els investigadors han fet un programa de datacions exhaustiu. Han fet servir mètodes de datació com el de l’urani-tori i la datació per luminescència (OSL), que s’havien emprat abans al jaciment, però ara amb tècniques noves que permeten més precisió i fiabilitat.

Un lloc estratègic, ara en perill per la pujada del nivell del mar

«Les noves datacions posen de manifest que la cova va ser reiteradament ocupada per neandertals i humans moderns», expliquen els investigadors. El jaciment estava situat en un lloc estratègic per desplaçar-se des del sud de l’actual França fins a la península Ibèrica. «Segurament, en els moments freds, el litoral mediterrani va actuar com a corredor natural, tant per a les poblacions humanes com per als animals. En els períodes freds va emergir una plataforma litoral que era utilitzada per a aquests desplaçaments, i la cova del Gegant era un punt del recorregut», expliquen Joan Daura i Montserrat Sanz. Avui, la cova està parcialment inundada a conseqüència de les oscil·lacions del nivell del mar. En canvi, a les fases més fredes del paleolític, el nivell del Mediterrani es trobava entre 80 i 120 metres per sota de l’actual, de manera que deixava al descobert una gran plataforma costanera al peu de la qual es trobava la cova. «Actualment, el jaciment està amenaçat per l’escalfament global del planeta i en especial per la pujada del nivell del mar», apunten els investigadors.

El jaciment de la cova del Gegant és el que ha aportat fins ara més restes de neandertal a Catalunya, on fins avui només se n’han localitzat set fòssils. Cinc d’aquests s’han trobat precisament a la cova del Gegant i els altres dos corresponen a la mandíbula de Banyoles i la dent de la cova de Mollet, a Serinyà, totes dues al Pla de l’Estany.

Els treballs a la cova del Gegant que ara es publiquen tenen lloc en el marc d’un projecte de recerca aprovat i finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

 

Referència de l’article:

Joan Daura, Montserrat Sanz, Martina Demuro, Lee J. Arnold, Ana Maria Costa, João Moreno, Maria da Conceição Freitas, Vera Lopes, Natalia Égüez, Dirk L. Hoffmann, Alexa Benson, Dan Cabanes, Joan Garcia-Targa, Josep Maria Fullola. «A new chronological framework and site formation history for Cova del Gegant (Barcelona): implications for Neanderthal and anatomically modern human occupation of NE Iberian Peninsula», Quaternary Science Reviews, setembre de 2021.DOI:org/10.1016/j.quascirev.2021.107141

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona