Notícies
Inici  >  Notícies > El maltractament infantil altera l’activitat de l’eix HHA en etapes...

El maltractament infantil altera l’activitat de l’eix HHA en etapes primerenques del desenvolupament

D'esquerra a dreta, les investigadores Laia Marques Feixa i Lourdes Fañanás.

D'esquerra a dreta, les investigadores Laia Marques Feixa i Lourdes Fañanás.

16/09/2021

Recerca

Un article publicat a la revista Psychological Medicine corrobora l’existència d’alteracions neurobiològiques en etapes primerenques del desenvolupament en menors d’edat exposats a maltractament. El treball té com a primera autora la investigadora Laia Marques Feixa, de la Facultat de Biologia, l’Institut de Biomedicina de la UB (IBUB) i el CIBER de Salut Mental (CIBERSAM), i ha estat desenvolupat en col·laboració amb l’EPI-Young Stress Group del CIBERSAM.

«Els infants i adolescents que han patit maltractament infantil per part d’adults mostren alteracions, ja en edats primerenques, en l’eix hipotalàmic-hipofisiari-adrenal (HHA), un dels principals mecanismes biològics de regulació de l’estrès, explica Laia Marques, que és membre del Grup de Recerca en Gens, Ambient i Desenvolupament, liderat per la catedràtica Lourdes Fañanás Saura, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia de la UB. «A més —afegeix—, s’ha observat una relació dosi-efecte en aquests infants, de manera que els que han patit experiències de maltractament més greus mostren més alteracions en el funcionament de l’eix HHA».

A diferència d’altres estudis, aquest treball també inclou la freqüència de l’exposició al maltractament com una variable de risc que s’ha de tenir en compte. L’estudi demostra que els subjectes exposats a maltractament infantil durant més temps presenten una disfunció més gran en l’eix HHA, independentment de la severitat de les experiències que hagin patit.

Maltractament en la infància i trastorns mentals

Les experiències de maltractament durant la infància s’han relacionat clàssicament amb el desenvolupament de trastorns mentals, tant al principi de la vida com en l’edat adulta. Així mateix, les persones amb diagnòstic psiquiàtric que refereixen haver patit maltractament durant la infància constitueixen un subtipus de pacients clínicament diferent amb més mal pronòstic. En concret, solen presentar un inici més primerenc del trastorn mental, una simptomatologia més greu, més comorbiditat, pitjor resposta al tractament psicològic i farmacològic, així com més temptatives suïcides i períodes més llargs d’hospitalització.

«Recerques anteriors en adults constaten una clara relació dosi-efecte entre les experiències adverses i el risc de trastorn mental», declara Lourdes Fañanás Saura, investigadora principal del grup del CIBERSAM. «No obstant això, els estudis en població infantojuvenil són més escassos i estan centrats únicament en els casos més greus, amb infants atesos per serveis de protecció al menor». A més, els mecanismes neurobiològics subjacents a aquesta associació continuen en bona part sense haver estat descrits.

Les investigadores expliquen que «els infants i adolescents amb història de maltractament expressen uns nivells més alts d’ansietat i mostren una hiperactivació en el funcionament basal diürn de l’eix HHA, amb uns nivells elevats de cortisol a la nit». La hipercortisolèmia és un factor de risc ben conegut i, segons les autores, «podria suposar una hiperactivació de l’estat de vigilància en aquests infants i adolescents, fet que provocaria disfuncions en el cicle de son-vigília, entre altres efectes».

En aquest treball hi han participat infants i adolescents amb trastorns mentals i sense, exposats i no exposats a maltractament infantil. Els participants van ser estudiats mitjançant el Trier social stress test for children (TSST-C), una prova d’estrès agut que permet explorar la reactivitat de l’eix HHA davant situacions d’estrès psicosocial. Tal com indiquen les investigadores de la UB i del CIBERSAM, «mentre que els participants sense història de maltractament (amb o sense psicopatologia) presentaven un augment dels nivells de cortisol després de l’estrès agut (com era d’esperar), els nens, nenes i adolescents amb història de maltractament van mostrar un eix HHA aplanat i hiporeactiu davant el factor estressant».

No obstant això, aquests nens i nenes manifestaven nivells d’ansietat elevats, mostrant una clara dissociació entre la seva percepció subjectiva d’estrès i la seva resposta biològica. «Aquesta manca de plasticitat en els sistemes biològics podria tenir implicacions clíniques importants, que dificultarien la capacitat de gestionar i activar processos interns per fer front a situacions d’estrès futures d’una manera òptima», asseguren les investigadores. «Aquest fet constituiria, doncs, un factor de risc per desenvolupar trastorns de la conducta o diferents psicopatologies», conclouen.

Un problema de salut global que s’ha de considerar en la història clínica

El maltractament infantil és un reconegut problema de salut global que també està associat a molts altres problemes mèdics. Caldria prendre en consideració les experiències de maltractament en la història clínica dels pacients, especialment en els infants i adolescents exposats a trauma complex, ja que això explicaria aspectes essencials de la resposta al tractament i del curs de la malaltia. La detecció i prevenció primerenca del maltractament infantil hauria de ser un objectiu recollit en els sistemes educatius i sanitaris, i també un motiu de preocupació de tota la societat.

Aquesta recerca s’emmarca en un projecte finançat per l’Institut de Salut Carlos III i liderat per la catedràtica Lourdes Fañanás Saura, de la Universitat de Barcelona. S’ha desenvolupat en col·laboració amb investigadors de sis unitats de psiquiatria infantil i juvenil, en concret del Complex Assistencial Benito Menni (Sant Boi de Llobregat), l’Hospital Clínic de Barcelona, l’Hospital General Universitari Gregorio Marañón (Madrid), l’Hospital Universitari Puerta de Hierro (Majadahonda, Madrid), l’Hospital Universitari d’Araba - Santiago Apóstol (Vitòria) i l’Hospital de Dia per a Adolescents de Gavà, de la Fundació Orienta.

 

Article de referència:

Marques-Feixa, L.; Palma-Gudiel, H.; Romero, S.; Moya-Higueras, J.; Rapado-Castro, M.; Castro-Quintas, A.; Zorrilla, I.; Muñoz, M. J; Ramírez, M.; Mayoral, M.; Mas, A.; Lobato, M. J.; Blasco-Fontecilla, H.; Fañanás, L.; EPI-Young Stress GROUP. «Childhood maltreatment disrupts HPA-axis activity under basal and stress conditions in a dose–response relationship in children and adolescents». Psychological Medicine, juliol de 2021. DOI:10.1017/S003329172100249X

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona