Notícies
Inici  >  Notícies > La colonització de les Açores va començar set-cents anys abans de l’arribada...

La colonització de les Açores va començar set-cents anys abans de l’arribada dels portuguesos

Imatge d’un llac en un cràter volcànic de les illes Açores. Foto: Alberto Sáez (UB)

Imatge d’un llac en un cràter volcànic de les illes Açores. Foto: Alberto Sáez (UB)

Extracció de sondejos en una torre de perforació sobre una plataforma flotant. Foto: Alberto Sáez (UB)

Extracció de sondejos en una torre de perforació sobre una plataforma flotant. Foto: Alberto Sáez (UB)

05/10/2021

Recerca

Els primers pobladors de les Açores van arribar a l’arxipèlag set-cents anys abans que ho fessin els primers portuguesos al segle XV, que segons la historiografia oficial és la data de la colonització d’aquestes illes. Aquesta és una de les principals conclusions d’un estudi signat per un equip internacional i multidisciplinari en què participen els experts Alberto Sáez i Olga Margalef, del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB.

El treball, publicat a la revista PNAS, reconstrueix com, quan i en quines condicions climàtiques es van habitar les Açores per primer cop. També analitza l’impacte que van tenir aquests primers assentaments humans sobre els ecosistemes. La recerca s’ha fet a partir de l’estudi i la datació dels sediments extrets de diferents llacs de les illes. L’equip investigador també suggereix que aquests primers colonitzadors procedien del nord d’Europa i que haurien aprofitat unes condicions climàtiques favorables per navegar fins a aquestes illes volcàniques situades a uns 1.450 quilòmetres de les costes europees.

Fins ara, existia el consens que les Açores van estar deshabitades fins a l’arribada dels portuguesos. Segons les fonts històriques disponibles, aquests navegants van arribar a l’illa de Santa Maria el 1427 i a les illes de Corvo i Flores el 1452, mentre buscaven rutes cap a les Índies. En canvi, el treball ara publicat situa l’arribada dels primers pobladors a les Açores al final de l’alta edat mitjana, entre el 700 i el 850 de la nostra era.

Segons explica Alberto Sáez, catedràtic d’Estratigrafia de la UB i un dels autors de l’article, «l’estudi posa de manifest que cal confrontar i complementar la informació històrica amb treball interdisciplinari entre les humanitats i les ciències naturals per conèixer i precisar la nostra història».

Mitjançant tècniques geològiques, químiques, físiques i biològiques, l’equip va datar i analitzar cinc testimonis de sediments recuperats del fons dels llacs de les illes de São Miguel, Pico, Terceira, Flores i Corvo. En aquests sediments hi van detectar elements que van interpretar com a indicadors de presència humana: esterols, que són una fracció de la matèria orgànica molt abundant en la femta dels mamífers, i fongs copròfils.

«Els intestins dels mamífers produeixen en abundància esterols fecals i estanols que es preserven bé en els sediments lacustres, i són un indicador únic i inequívoc de la presència de grans mamífers en determinats períodes de passat», expliquen Santiago Giralt (GEO3BCN-CSIC), Roberto Bao (Universitat de la Corunya) i Timothy Shanahang (Universitat de Texas a Austin), coautors del treballs. «A més, els compostos produïts pels intestins humans (rics en coprostanol) i per la ramaderia (abundants en estigmastanol) són diferents, fet que ens permet distingir-los entre si», precisen.

A causa de la seva posició geogràfica, al centre de l’oceà Atlàntic, les illes Açores no estaven poblades per grans mamífers. «Per tant, l’aparició de coprostanol en els sediments es pot atribuir a la presència d’humans, i la de l’estigmastanol, a remugants, com ara vaques, cabres o ovelles», asseguren els experts.

Anàlisi de pol·len, fòssils i partícules de carbó

L’equip també ha pogut caracteritzar l’impacte de les primeres ocupacions humanes sobre els ecosistemes de les illes a partir de l’estudi del pol·len, de fragments fòssils de plantes i de partícules de carbó presents en els sediments.

«Tal com hem demostrat en aquest treball, l’ocupació humana inicial de les illes va comportar una alteració ecològica i ambiental profunda. Encara que les fonts històriques descriuen les Açores com a densament boscoses i prístines, el treball posa de manifest la dificultat de basar-se només en el registre històric per identificar determinats estats d’alteració dels ecosistemes i el paisatge», explica Pedro Raposeiro, investigador de la Universitat de les Açores i primer autor de l’article.

Els autors també van fer diferents simulacions de condicions atmosfèriques i oceàniques per determinar els vents predominants sota els quals es va produir la colonització inicial de l’arxipèlag. D’acord amb aquestes simulacions, i amb altres estudis arqueològics i genètics previs, suggereixen que els primers habitants van ser dels pobles nòrdics europeus del nord-est d’Europa. Aquests pobles van trobar durant el final de l’alta edat mitjana unes condicions climàtiques favorables per navegar cap a les Açores, gràcies a la prevalença de vents de component nord-est i de vents de l’oest debilitats.

«A causa de la rotació de la Terra, l’oceà Atlàntic està dominat per vents procedents de l’oest que es reforcen o es debiliten en funció de l’oscil·lació de l’Atlàntic nord (NAO, per les sigles en anglès), el principal fenomen climàtic que governa la circulació atmosfèrica de l’hemisferi nord. La NAO està modulada al seu torn per un altre fenomen climàtic, el patró de l’Atlàntic est (EA), que fa que els vents de component nord siguin més o menys intensos», explica Sáez.

A més de la participació de científics de la UB i d’altres institucions promotores de l’estudi, en el treball també hi han col·laborat científics d’altres institucions de recerca nacionals i internacionals, com el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), el Reial Institut Neerlandès de Recerca Marina (NIOZ, Països Baixos), la Universitat Brown (EUA), l’Institut Portuguès del Mar i de l’Atmosfera (Portugal), l’Institut Dom Luiz de la Universitat de Lisboa (Portugal), l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), la Universitat d’Évora (Portugal), la Universitat d’Amsterdam (Països Baixos), la Universitat de Berna (Suïssa) i la Universitat Edith Cowan (Austràlia).

 

Article de referència:

Pedro M. Raposeiro et al. «Climate change facilitated the early colonization of the Azores Archipelago during medieval times». PNAS, octubre de 2021. Doi: 10.1073/pnas.2108236118

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona