La colonització de les Açores va començar set-cents anys abans de lʼarribada dels portuguesos

El treball, publicat a la revista PNAS, reconstrueix com, quan i en quines condicions climàtiques es van habitar les Açores per primer cop. També analitza lʼimpacte que van tenir aquests primers assentaments humans sobre els ecosistemes. La recerca sʼha fet a partir de lʼestudi i la datació dels sediments extrets de diferents llacs de les illes. Lʼequip investigador també suggereix que aquests primers colonitzadors procedien del nord dʼEuropa i que haurien aprofitat unes condicions climàtiques favorables per navegar fins a aquestes illes volcàniques situades a uns 1.450 quilòmetres de les costes europees.

Fins ara, existia el consens que les Açores van estar deshabitades fins a lʼarribada dels portuguesos. Segons les fonts històriques disponibles, aquests navegants van arribar a lʼilla de Santa Maria el 1427 i a les illes de Corvo i Flores el 1452, mentre buscaven rutes cap a les Índies. En canvi, el treball ara publicat situa lʼarribada dels primers pobladors a les Açores al final de lʼalta edat mitjana, entre el 700 i el 850 de la nostra era.

Segons explica Alberto Sáez, catedràtic dʼEstratigrafia de la UB i un dels autors de lʼarticle, «lʼestudi posa de manifest que cal confrontar i complementar la informació històrica amb treball interdisciplinari entre les humanitats i les ciències naturals per conèixer i precisar la nostra història».

Mitjançant tècniques geològiques, químiques, físiques i biològiques, lʼequip va datar i analitzar cinc testimonis de sediments recuperats del fons dels llacs de les illes de São Miguel, Pico, Terceira, Flores i Corvo. En aquests sediments hi van detectar elements que van interpretar com a indicadors de presència humana: esterols, que són una fracció de la matèria orgànica molt abundant en la femta dels mamífers, i fongs copròfils.

«Els intestins dels mamífers produeixen en abundància esterols fecals i estanols que es preserven bé en els sediments lacustres, i són un indicador únic i inequívoc de la presència de grans mamífers en determinats períodes de passat», expliquen Santiago Giralt (GEO3BCN-CSIC), Roberto Bao (Universitat de la Corunya) i Timothy Shanahang (Universitat de Texas a Austin), coautors del treballs. «A més, els compostos produïts pels intestins humans (rics en coprostanol) i per la ramaderia (abundants en estigmastanol) són diferents, fet que ens permet distingir-los entre si», precisen.

A causa de la seva posició geogràfica, al centre de lʼoceà Atlàntic, les illes Açores no estaven poblades per grans mamífers. «Per tant, lʼaparició de coprostanol en els sediments es pot atribuir a la presència dʼhumans, i la de lʼestigmastanol, a remugants, com ara vaques, cabres o ovelles», asseguren els experts.

Anàlisi de pol·len, fòssils i partícules de carbó

Lʼequip també ha pogut caracteritzar lʼimpacte de les primeres ocupacions humanes sobre els ecosistemes de les illes a partir de lʼestudi del pol·len, de fragments fòssils de plantes i de partícules de carbó presents en els sediments.

«Tal com hem demostrat en aquest treball, lʼocupació humana inicial de les illes va comportar una alteració ecològica i ambiental profunda. Encara que les fonts històriques descriuen les Açores com a densament boscoses i prístines, el treball posa de manifest la dificultat de basar-se només en el registre històric per identificar determinats estats dʼalteració dels ecosistemes i el paisatge», explica Pedro Raposeiro, investigador de la Universitat de les Açores i primer autor de lʼarticle.

Els autors també van fer diferents simulacions de condicions atmosfèriques i oceàniques per determinar els vents predominants sota els quals es va produir la colonització inicial de lʼarxipèlag. Dʼacord amb aquestes simulacions, i amb altres estudis arqueològics i genètics previs, suggereixen que els primers habitants van ser dels pobles nòrdics europeus del nord-est dʼEuropa. Aquests pobles van trobar durant el final de lʼalta edat mitjana unes condicions climàtiques favorables per navegar cap a les Açores, gràcies a la prevalença de vents de component nord-est i de vents de lʼoest debilitats.

«A causa de la rotació de la Terra, lʼoceà Atlàntic està dominat per vents procedents de lʼoest que es reforcen o es debiliten en funció de lʼoscil·lació de lʼAtlàntic nord (NAO, per les sigles en anglès), el principal fenomen climàtic que governa la circulació atmosfèrica de lʼhemisferi nord. La NAO està modulada al seu torn per un altre fenomen climàtic, el patró de lʼAtlàntic est (EA), que fa que els vents de component nord siguin més o menys intensos», explica Sáez.

A més de la participació de científics de la UB i dʼaltres institucions promotores de lʼestudi, en el treball també hi han col·laborat científics dʼaltres institucions de recerca nacionals i internacionals, com el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), el Reial Institut Neerlandès de Recerca Marina (NIOZ, Països Baixos), la Universitat Brown (EUA), lʼInstitut Portuguès del Mar i de lʼAtmosfera (Portugal), lʼInstitut Dom Luiz de la Universitat de Lisboa (Portugal), lʼInstitut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), la Universitat dʼÉvora (Portugal), la Universitat dʼAmsterdam (Països Baixos), la Universitat de Berna (Suïssa) i la Universitat Edith Cowan (Austràlia).

Article de referència:

Pedro M. Raposeiro et al. «Climate change facilitated the early colonization of the Azores Archipelago during medieval times». PNAS, octubre de 2021. Doi: 10.1073/pnas.2108236118