Notícies
Inici  >  Notícies > Fèlix Ritort: «El descobriment de Parisi pot estar lligat al mateix origen...

Fèlix Ritort: «El descobriment de Parisi pot estar lligat al mateix origen de la vida»

Fèlix Ritort.

Fèlix Ritort.

Giorgio Parisi, premi Nobel de Física 2021.

Giorgio Parisi, premi Nobel de Física 2021.

21/10/2021

Entrevistes

Amb motiu del lliurament del Premi Nobel de Física a l’italià Giorgio Parisi, catedràtic de la Universitat «La Sapienza» de Roma, hem parlat amb el catedràtic de Física de la UB Fèlix Ritort. Membre de l’Institut de Nanociència i Nanotecnologia de la UB (IN2UB), Ritort va començar la seva recerca als anys noranta sota la direcció del guardonat, amb qui ha signat més de vint articles científics.

 

«Quan vaig arribar a La Sapienza, ell ja era catedràtic», recorda Ritort. «Jo no tenia despatx i em va proposar de compartir-lo, com si fóssim dos estudiants. Era un director de tesi que no et deia si ho feies bé o malament: si no estava a l’altura, era problema meu», afegeix. «Es tracta d’un científic genial, amb una gran intuïció, i gens convencional. A més, tenia una capacitat extraordinària per al càlcul mental: era capaç de resoldre en pocs segons i sense calculadora una arrel cúbica amb decimals». Ritort va estar sis anys treballant amb Parisi, entre el 1989 i el 1994, primer fent la tesi doctoral i després en una estada postdoc.

Va ser Javier Tejada, catedràtic emèrit de la UB, qui va recomanar Ritort per anar a treballar amb Parisi a Roma. A finals dels anys vuitanta, Tejada treballava experimentalment amb vidres de spin i volia que algun estudiant es formés teòricament en aquest camp. «En aquella època, els vidres de spin es van posar de moda. Curiosament, amb el temps no han tingut cap aplicació pràctica, però han donat molts resultats intel·lectuals», explica Ritort. Els vidres de spin són aliatges metàl·lics on es barregen àtoms d’altres metalls que es comporten com petits imants, anomenats spin. Aquestes impureses provoquen una «frustració magnètica» que fa que els àtoms metàl·lics apuntin aleatòriament en diferents direccions.

Parisi, als anys vuitanta, havia descobert en aquests sistemes patrons ocults d’organització dels spins i va desenvolupar una teoria de fenòmens desordenats i aleatoris que es podia aplicar a altres sistemes complexos: el trencament de simetria de les rèpliques (RSB). Aquesta teoria, que trigaria trenta anys a ser demostrada matemàticament, va tenir aviat moltes aplicacions, des de la xarxa neuronal fins a la teoria de l’optimització en informàtica. Més tard es va aplicar a problemes de la biologia com ara el plegament de les proteïnes o els àcids nucleics, camp de la biofísica en el qual treballa actualment Ritort com a director del Small Biosystems Lab de la Facultat de Física. Més recentment, Parisi ha explicat el comportament col·lectiu dels estornells, paradigma del comportament animal.

Sobre el seu aprenentatge amb Parisi, Ritort explica: «Els experiments et mostren noves realitats que et porten a nous descobriments, i Parisi em va ensenyar que la teoria també». «El que has de buscar —continua— és la bellesa, i la seva teoria en tenia. Juntament amb la seva vasta aplicabilitat, és una de les més revolucionàries de la física moderna, que explica una nova organització de la matèria».

Segons Ritort, «Parisi ha demostrat que la matèria desordenada s’organitza espontàniament en molts aspectes de la vida d’una manera similar a un arbre genealògic». Si pensem, per exemple, en la diferenciació cel·lular, en la qual una cèl·lula es divideix i, alhora, cada cèl·lula es torna a dividir, tenim un arbre genealògic temporal. «Estic convençut que, més enllà de les seves aplicacions, el descobriment de Parisi pot estar lligat al mateix origen de la vida. Crec que en les pròximes dècades es descobrirà que la matèria viva s’organitza amb aquest patró, que és una manifestació espontània de la seva teoria», afirma l’investigador.

En una nota publicada a la revista de la Societat Europea de Física, Ritort recorda que la teoria de Parisi continua sent controvertida des del punt de vista experimental: «En física teòrica, molts descobriments importants han hagut d’esperar dècades fins que s’han demostrat experimentalment (per exemple, la gravetat, les ones gravitatòries o els forats negres), i pot ser que l’RSB no sigui pas diferent», pronostica.

Més informació sobre els descobriments de Parisi

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona