La Segona República espanyola a través dels seus textos fonamentals
Edicions UB ha publicat La Segunda República española: textos fundamentales, un llibre que recull una selecció de lleis, discursos i proclames dʼun dels períodes més intensos de la història dʼEspanya. A cura del catedràtic dʼÈtica Norbert Bilbeny, lʼobra porta un estudi introductori de la professora dʼHistòria Contemporània Paola Lo Cascio i és fruit de la recerca documental de Noli Cabezas Ramírez.
Edicions UB ha publicat La Segunda República española: textos fundamentales, un llibre que recull una selecció de lleis, discursos i proclames dʼun dels períodes més intensos de la història dʼEspanya. A cura del catedràtic dʼÈtica Norbert Bilbeny, lʼobra porta un estudi introductori de la professora dʼHistòria Contemporània Paola Lo Cascio i és fruit de la recerca documental de Noli Cabezas Ramírez.
En total, el volum reuneix una setantena de textos fonamentals de la Segona República, tant produïts per la mateixa República com per altres institucions i personalitats, sempre en suport del nou règim i de la seva concepció de la política. Paraules dʼafirmació i compromís que encara avui ressonen per la seva defensa de la democràcia legítima en una Espanya que estava immersa en la llarga crisi de la restauració monàrquica, i en una Europa aleshores marcada pels problemes econòmics i lʼascens dels sistemes dictatorials. Cada capítol inclou, a més dels textos recollits, una introducció que contextualitza els documents i una selecció de fonts complementàries que es poden consultar en línia.
Aquesta antologia vol ser, abans de tot, el testimoni documental dʼuna experiència excepcional i de continuat interès en la història espanyola. Per això aporta proves sobre diferents aspectes de lʼèpoca. Alhora, pretén ser una eina dʼinformació útil per a centres dʼestudi, acadèmics, estudiants i públic en general, interessats en la història contemporània i la particular crònica política espanyola. Lʼobra posa a la disposició de tots ells un material de difícil accés: les principals lleis, els decrets de govern més decisius i un variat conjunt de proclames, discursos i escrits. Cadascun dels nou capítols que estructuren lʼobra sʼobren amb la imatge dʼun dels cartells de propaganda republicana custodiats al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona, que nʼha cedit lʼús per a lʼocasió.
El primer capítol recull textos sobre lʼadveniment de la República, com el Pacte de Sant Sebastià (1930) o lʼEstatut jurídic del Govern provisional (1931). El segon, centrat en la política general republicana, reuneix lʼal·locució als espanyols dʼAlejandro Lerroux després dels fets dʼoctubre del 1934, així com el programa del Front Popular, fet públic el 15 de gener de 1936, entre altres textos. El debat autonòmic és el tema del tercer capítol, on trobareu, per exemple, els estatuts dʼautonomia de Catalunya (1932) i del País Basc (1936), el projecte dʼestatut de Galícia (1932), així com les proclamacions de la República Catalana de Francesc Macià, el 1931, i de lʼEstat Català de Lluís Companys, el 1934.
El quart capítol recupera textos relacionats amb el nou ordre militar republicà, com el decret que el 1931 anul·lava la llei de jurisdiccions, la que des del 1906 havia posat sota jurisdicció militar les ofenses a la unitat de la pàtria, la bandera i lʼhonor de lʼexèrcit. A continuació, sʼaborda la qüestió religiosa, amb discursos de Manuel Azaña i José María Gil Robles, i decrets com el de dissolució de la Companyia de Jesús en territori espanyol (1932). El sisè capítol se centra en les reformes educatives, com les que van suposar el decret sobre bilingüisme escolar a Catalunya i la llei de creació dʼescoles públiques, totes dues del 1931.
La reforma agrària i econòmica, tema ineludible, ocupa el setè capítol, que reuneix lleis com la de contractes de cultius (1934) i decrets com el de col·lectivitzacions i control obrer (1936), tots dos de la Generalitat de Catalunya. El vuitè selecciona lleis i decrets que van suposar passes de gegant en la transformació social dʼEspanya, com la llei de divorci i la llei de matrimoni civil. També inclou discursos, com el que va fer Clara Campoamor a les Corts el 1931 en defensa del sufragi universal femení. Lʼúltim capítol aplega els discursos antifeixistes dʼIndalecio Prieto, Juan Negrín, Francisco Largo Caballero, Manuel Azaña i Julián Besteiro, pronunciats durant la Guerra Civil.
Norbert Bilbeny és catedràtic dʼÈtica del Departament de Filosofia de la Universitat de Barcelona. La seva recerca sʼha centrat en les qüestions interculturals, lʼètica de la ciutadania i el cosmopolitisme. És autor dʼuna nombrosa bibliografia tant en català com en castellà: Eugeni dʼOrs i la ideologia del noucentisme (1988), Humana dignidad (1990), El laberint de la llibertat (1990), El idiota moral (1993), Por una causa común. Ética para la diversidad (2002), La identidad cosmopolita. Los límites del patriotismo en la era global (2007), Ética del periodismo (Edicions UB, 2012), Humanidades e investigación científica, amb Joan Guàrdia (ed.) (Edicions UB, 2015), Reglas para el diálogo en situaciones de conflicto (Edicions UB, 2016), i Legitimidad y acción política (Edicions UB, 2018), entre dʼaltres. Va guanyar el Premi Josep Pla el 1984 amb Papers contra la cinta magnètica, i lʼAnagrama dʼassaig el 1997 amb La revolución en la ética. Hábitos y creencias en la sociedad digital.
Paola Lo Cascio és professora dʼHistòria Contemporània a la Universitat de Barcelona. Especialitzada en lʼestudi del nacionalisme català, la Guerra Civil espanyola i el franquisme, i la història econòmica contemporània dʼEspanya, és autora dʼImatges 1936-1939: bombes sobre Barcelona (amb Susanna Oliveira, 2008), Nacionalisme i autogovern (2008), Economía franquista y corrupción (amb Andreu Mayayo i José Manuel Rúa, 2010) i La guerra civile spagnola. Una storia del Novecento (2013).