Universitàries i República: pioneres a la Universitat autònoma dels anys trenta

Expedient d’Elisa Sales a l’Arxiu Històric de la UB.
Expedient d’Elisa Sales a l’Arxiu Històric de la UB.
Cultura
(05/11/2021)

Si bé la Universitat de Barcelona va viure durant els anys trenta, en el període dʼautonomia universitària impulsat per la República, un moment de renovació i modernització, la presència de dones a la institució continuava sent escassa en aquella època. Unes poques pioneres, però, sʼhi van matricular i van estudiar en aquells moments dʼobertura. Un documental recrea ara el perfil d'onze dʼaquestes dones, les seves vivències universitàries i com la Guerra Civil i la dictadura van estroncar les seves trajectòries.

 

Expedient d’Elisa Sales a l’Arxiu Històric de la UB.
Expedient d’Elisa Sales a l’Arxiu Històric de la UB.
Cultura
05/11/2021

Si bé la Universitat de Barcelona va viure durant els anys trenta, en el període dʼautonomia universitària impulsat per la República, un moment de renovació i modernització, la presència de dones a la institució continuava sent escassa en aquella època. Unes poques pioneres, però, sʼhi van matricular i van estudiar en aquells moments dʼobertura. Un documental recrea ara el perfil d'onze dʼaquestes dones, les seves vivències universitàries i com la Guerra Civil i la dictadura van estroncar les seves trajectòries.

 

«Jo vaig entrar a la Universitat amb una beca», recorda Elisa Sales, de 106 anys. «Érem poques dones», afegeix sobre els seus anys a les aules de la UB. És lʼúnica de les onze protagonistes del documental Pioneres que és viva i dona el seu testimoni en la filmació. Les altres les coneixem a través del que en recorden els fills. De fet, la directora del documental, Lala Gomà, és també filla dʼuna dʼelles: «Amb aquest treball he volgut fer un homenatge a la meva mare, Eulàlia Presas, que havia estudiat a la UB durant la República i la Guerra Civil juntament amb altres dones. Van ser poques i mai no se nʼha parlat».

Aquestes pioneres del món universitari eren, en alguns casos, filles de pensadors lliberals que defensaven el ple accés de les dones a lʼeducació. Dʼaltres van entrar a la Universitat malgrat que a la família hi hagués certa oposició, en considerar que no era el més adient per a una noia. En aquella època, no era estrany que en tot un ensenyament hi hagués només tres o quatre dones. Si bé entre les onze dones del documental la majoria van cursar les diferents branques dels estudis de Filosofia i Lletres, també nʼhi va haver que van optar per les Ciències.

Elisa Sales, Eulàlia Presas, Carmina Pleyán, Dolors Pomar, Maria Bernet, Carme Picart, Margarita Figueres, Maria Vilà Clé, Dolores Álvarez Castrillón, Elena Perenya Pamíes i Dolors José són les protagonistes de Pioneres. Totes elles van estudiar a la Universitat de Barcelona del 1931 al 1941. Tenien entusiasme i eren actives intel·lectualment. Van accedir a lʼeducació superior en uns anys en què es va aprovar lʼautonomia universitària, el català va ser declarat llengua oficial de la institució i les classes es van obrir a docents com Pompeu Fabra, Pere Bosch Gimpera o Carles Riba. Moltes dʼelles es van dedicar posteriorment a lʼensenyament i van traslladar aquells coneixements i els valors adquirits durant la seva joventut a les noves generacions.

El vicerector de Patrimoni i Activitats Culturals de la UB, Agustí Alcoberro, afirma: «Es tracta dʼuna generació de dones que van estudiar a la nostra Universitat en un moment excepcional, perquè, amb lʼassoliment de la República i de lʼautogovern de Catalunya, la Universitat també va accedir a lʼautonomia acadèmica i va esdevenir un marc de llibertat, de debat i de confrontació dʼidees del tot nou. En aquell context, un grup de dones van encapçalar la lluita per la igualtat de gèneres».

El documental Pioneres. Dones universitàries de la Segona República es va presentar a lʼEdifici Històric de la UB en un acte adreçat als familiars de les protagonistes i es preveu fer-ne una projecció a la Filmoteca de Catalunya. La Universitat de Barcelona és una de les entitats que han donat suport a la pel·lícula (una producció dʼArpa Films i Nao Cinematogràfica), juntament amb el Museu dʼHistòria de Catalunya, lʼInstitut Català de les Dones, la Filmoteca de Catalunya, la Fundació Margarita Sales i el productor i director de cinema Pere Portabella.