Dinosaures i ambre: un jaciment de Terol obre una finestra única al món del Cretaci, fa 110 milions dʼanys

Aquesta és una de les contribucions principals dʼun article publicat a la revista eLife en què participen membres de la Facultat de Ciències de la Terra i de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio), el Museu dʼHistòria Natural de la Universitat dʼOxford, lʼInstitut Geològic i Miner dʼEspanya (IGME-CSIC) i la Fundació Conjunt Paleontològic de Terol-Dinópolis, entre un total de setze institucions internacionals. Les noves descobertes confirmen Ariño com un dels jaciments més complets i importants del món del Cretaci.

Ariño: de la mineria a la riquesa paleontològica

Ariño és un jaciment ubicat a lʼinterior dʼuna mina de lignit a cel obert que sʼha distingit per la troballa de nombroses restes fòssils de vertebrats en els darrers anys. Lʼambre o resina fossilitzada trobada a Ariño està associada a restes de dinosaures i altres vertebrats, i és inusualment rica en bioinclusions, és a dir, restes biològiques conservades a lʼinterior (especialment, insectes i altres artròpodes).

«Lʼambre dʼAriño és un dels més prolífics del món i en excavacions prèvies ha proporcionat restes fòssils dʼonze grups dʼinsectes, a més dʼàcars, aranyes, pèls de mamífer i un fragment de ploma de dinosaure», explica Sergio Álvarez Parra, primer autor de lʼarticle i membre de la Facultat de Ciències de la Terra i de l'IRBio.

«Aquestes troballes demostren lʼencert de mostrejar intensament un jaciment que desapareixeria, ja que la col·lecció de fòssils recuperats continua aportant noves sorpreses científiques, tot i que lʼextensa capa fossilífera dʼAriño ja no és accessible», explica Luis Alcalá, anterior director de la Fundació Conjunt Paleontològic Terol-Dinópolis i actual director del Parc de les Ciències de Granada.

Trobar ambre amb contingut fòssil al costat de restes de dinosaure és excepcionalment estrany, i només sʼha registrat en tres jaciments més de tot el món, localitzats a Fouras (França), Pipestone Creek (Canadà) i Bone Butte (Estats Units).

A més, «el cas dʼAriño és encara més excepcional, atès que tant les restes de vertebrats trobades al jaciment com les bioinclusions de lʼambre són especialment abundants i diverses», indica Ricardo Pérez de la Fuente, del Museu dʼHistòria Natural de la Universitat dʼOxford. Així mateix, lʼestudi de les característiques de lʼambre dʼAriño ha permès diferenciar dos tipus de peces: les relacionades amb la resina produïda per les arrels dels arbres (ambre dʼarrel) i dʼaltres de relacionades amb resina produïda a les branques o el tronc (ambre aeri).

Les bioinclusions només es van trobar a les peces dʼambre aeri. «La distribució de cada tipus de peça al jaciment i les característiques de forma i superfície externa de les peces dʼambre dʼarrel indiquen que aquestes no van patir transport. Per això, sʼhan trobat exactament al lloc on els arbres les van produir fa 110 milions dʼanys», precisa Xavier Delclòs, catedràtic del Departament de Dinàmica de la Terra i de lʼOceà de la UB i membre de lʼIRBio. «Aquesta és una peculiaritat que sʼidentifica per primer cop en el registre fòssil», remarca.

«A més, també hem trobat a lʼambre mosquits ceratopogònids xucladors de sang i restes de dinosaures en el mateix nivell estratigràfic. Això vol dir que la possibilitat que els mosquits piquessin aquests dinosaures és una opció oberta», afegeix lʼexpert Enrique Peñalver (IGME-CSIC). Lʼanàlisi geoquímica de lʼambre indica que la resina va ser produïda per araucariàcies, un grup de coníferes que actualment només viu a lʼhemisferi sud.

En el marc del treball, lʼestudi de microfòssils (algues caròfites, pol·len i ostracodes) ajuda a complementar la informació paleoambiental del jaciment dʼAriño. «Tenint en compte el conjunt de resultats que ja es coneixien del jaciment i els nous que sʼhan obtingut en aquest estudi, sʼha pogut reconstruir amb una precisió excepcional lʼecosistema on es van desenvolupar els arbres resinífers, una fita científica poques vegades aconseguida fins ara en paleontologia», apunta Álvarez Parra.

Tal com detallen Eduardo Espílez i Luis Mampel, de la Fundació Conjunt Paleontològic de Terol-Dinópolis, «les noves dades confirmen lʼexcepcionalitat del jaciment, on lʼequip de la Fundació Dinópolis ha excavat 163 concentracions de vertebrats i ha recuperat més dʼ11.000 fòssils des de lʼany 2010, i on continuaran els treballs el 2022».

Aquesta recerca forma part de la tesi doctoral de Sergio Álvarez Parra (UB-IRBio), que té el suport de la Secretaria General de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya i del Fons Social Europeu. També són coautors del treball els experts Jordi Pérez Cano, Carles Martín Closas, David Peris i Constanza Peña Kairath, del Departament de Dinàmica de la Terra i de lʼOceà de la UB i de lʼIRBio.

El Grup SAMCA ha col·laborat en el treball de camp, que ha tingut el suport dels departaments dʼEducació, Cultura i Esport, i de Ciència, Universitat i Societat del Coneixement del Govern dʼAragó. Aquesta nova col·laboració investigadora del Grup de Recerca AMBERIA i la Fundació Conjunt Paleontològic de Terol-Dinópolis també ha rebut el suport dels anteriors ministeris de Ciència, Innovació i Universitats, i de Ministeri dʼEconomia i Competitivitat.

Article de referència:

Álvarez-Parra, S.; Pérez-de la Fuente, R.; Peñalver, E.; Barrón, E.; Alcalá, L.; Pérez-Cano, J.; Martín-Closas, C.; Trabelsi, K.; Meléndez, N.; López del Valle, R.; Lozano, R. P.; Peris, D., Rodrigo.; A., Sarto i Monteys, V.; Bueno-Cebollada, C. A.; Menor-Salván, C.; Philippe, M.; Sánchez-García, A.; Peña-Kairath, C.; Arillo, A.; Espílez, E., Mampel, L.; Delclòs, X. 2021. «Dinosaur bonebed amber from an original swamp forest soil». eLife, novembre de 2021. Doi: 10.7554/eLife.72477