Notícies
Inici  >  Notícies > Com afecta la crisi climàtica a l’os marí antàrtic?

Com afecta la crisi climàtica a l’os marí antàrtic?

L’os marí antàrtic (<i>Arctocephalus gazella</i>) és un mamífer que viu exclusivament a oceà Austral.

L’os marí antàrtic (Arctocephalus gazella) és un mamífer que viu exclusivament a oceà Austral.

La població reproductiva més important de l’os antàrtic es troba a les illes Geòrgia del Sud.

La població reproductiva més important de l’os antàrtic es troba a les illes Geòrgia del Sud.

Gràcies a la telemetria per satèl·lit, ara coneixem com es distribueix aquest mamífer marí durant els llargs mesos de l’hivern antàrtic.

Gràcies a la telemetria per satèl·lit, ara coneixem com es distribueix aquest mamífer marí durant els llargs mesos de l’hivern antàrtic.

Sobreviure amb èxit al canvi global implica modificacions en la distribució, l’abundància i l’ecologia de moltes espècies en latituds polars.

Sobreviure amb èxit al canvi global implica modificacions en la distribució, l’abundància i l’ecologia de moltes espècies en latituds polars.

01/12/2021

Recerca

La crisi climàtica està limitant la disponibilitat de krill durant l’estiu en algunes regions de l’Antàrtida. Aquesta disminució de krill —uns petits crustacis vitals en la cadena alimentària marina implica una reducció de l’abundància d’aliment per a les femelles de l’os marí antàrtic durant l’estiu i una caiguda del seu l’èxit reproductiu. A més, també s’ha incrementat la depredació de la foca lleopard sobre els cadells d’os marí a causa de la disminució de pingüins, la principal presa d’aquest voraç depredador antàrtic. Tanmateix, fins ara s’ignorava com la crisi climàtica podia afectar l’os marí antàrtic durant els mesos d’hivern, quan el fred, el vent i el gel marí dificulten l’estudi dels ecosistemes antàrtics.

Gràcies a la telemetria per satèl·lit, ara coneixem com es distribueix aquest mamífer marí durant els llargs mesos de l’hivern antàrtic, i la seva relació amb el krill i la banquisa antàrtica en aquesta època. Aquestes dinàmiques són les que es recullen en un article publicat a la revista Scientific Reports pels experts Lluís Cardona, Manel Gazo, David March, Massimiliano Drago i Diego Rita, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de Biodiversitat de la UB (IRBio), i per Mariluz Parga, de l’associació SUBMON.

Com s’adapta l’os marí antàrtic al canvi global?

L’os marí antàrtic (Arctocephalus gazella) és un mamífer que viu exclusivament a oceà Austral. Durant la primera meitat del segle XIX, va ser intensament explotat per la indústria de la pell. Després d’una notable recuperació, les poblacions d’aquest pinnípede estan en regressió des del 2003. Aquest depredador s’alimenta sobretot de krill —el crustaci antàrtic Euphausia superba— i també de peixos. La major part de les seves colònies de cria es troben a prop del front polar antàrtic, però les illes Shetland del Sud, envoltades per la banquisa polar durant l’hivern, hostegen la població més meridional de l’espècie i l’única realment antàrtica. Ara, el nou treball dona resposta a moltes incògnites sobre la importància dels factors ambientals que regulen la distribució d’aquesta població durant l’hivern i la seva connexió amb el cicle del gel i el krill.

L’equip d’experts va desplegar la recerca l’estiu austral de 2019 des de la base antàrtica Gabriel de Castella, a l’illa Decepció (arxipèlag de les Shetland del Sud). En l’estudi, el seguiment científic per telemetria de satèl·lit s’ha centrat en els mascles juvenils i subadults, ja que representen més del 80 % dels exemplars que es queden en aigües antàrtiques durant l’hivern.

Val a dir que les femelles abandonen l’Antàrtida en aquest període. Això és degut al fet que, durant l’hivern, un cop acabada la temporada de cria, les femelles es desplacen cap a zones menys fredes, situades als voltants de les illes de Geòrgia del Sud i el continent sud-americà. Per contra, els mascles es queden al continent antàrtic.

Els individus juvenils i subadults són els que predominen en les poblacions de mascles, apunta el treball. Cal dir que en l’os marí antàrtic, la maduresa sexual dels mascles és relativament tardana, a partir dels set anys. A més, l’elevada mortalitat adulta provocada pel cost de defensar un territori de cria fa que els mascles adults visquin pocs anys i que, per tant, la població de mascles estigui esbiaixada cap als individus més joves. En canvi, les femelles maduren sexualment cap als tres anys i pateixen una menor mortalitat adulta, de manera que les femelles adultes són les més abundants.

«Els mascles passen la major part de l’hivern a l’oceà Antàrtic, sense sortir a terra ferma, i seleccionen preferentment zones de menys de 1.000 metres de fondària, situades a uns 200 km del límit del gel i amb nivells elevats de clorofil·la i una temperatura superficial inferior als 2 °C», explica el professor Lluís Cardona, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de l’IRBio.

«Això coincideix amb l’hàbitat preferit del krill antàrtic, que és la principal presa d’aquests otàrids. A causa de la dinàmica estacional del gel, la zona de l’hàbitat favorable per al krill es desplaça cap al nord durant l’hivern, i també ho fan els ossos marins. A mesura que avança l’hivern, el krill també migra a més fondària en la columna d’aigua i els mascles d’os marí es capbussen a més profunditat per poder alimentar-se, de vegades fins als 180 metres», continua Cardona, director del projecte de recerca antàrtica Flexseal, en què s’emmarca l’estudi.

Mascles i femelles: una lluita desigual per l’aliment

Aquests hàbitats tan diferents que ocupen mascles i femelles durant l’hivern austral es podrien relacionar amb el dimorfisme sexual de l’espècie: la massa corporal de les femelles varia entre els 20 i els 50 quilograms i els mascles poden arribar als 140. Fins i tot els mascles joves i subadults són molt més voluminosos que les femelles. Aquesta diferència condiciona les habilitats de cada sexe (termoregulació, capacitat d’immersió, etc.) per adaptar-se a un entorn extrem i per alimentar-se amb èxit. «Més massa corporal implica més capacitat per emmagatzemar reserves d’oxigen i, per tant, més facilitat per cabussar-se a més fondària en apnees prolongades a la recerca d’aliment», explica Cardona.

La població reproductiva més important de l’os antàrtic es troba a les illes Geòrgia del Sud, la zona en què històricament s’ha observat a l’estiu més abundància de krill de tot l’oceà Antàrtic. A més, durant l’estiu austral, el krill es concentra a uns 30 metres de fondària i això facilita que les femelles el puguin capturar. Ara bé, l’abundància de krill ha minvat durant les dues darreres dècades. «Quan aquesta font d’alimentació minva, els ossos marins incrementen el consum de peix, però aleshores cau l’èxit reproductiu. Per tant, l’espècie pot sobreviure sense krill, però la població d’os marí antàrtic és llavors molt inferior, tal com succeeix en altres sectors de l’oceà Antàrtic on el krill és menys abundant, com ara les illes Kerguelen», apunta Cardona.

Crisi climàtica i fauna polar: canvis en l’horitzó

La crisi climàtica està alterant els ecosistemes de la península Antàrtica i de l’oceà Austral. Sobreviure amb èxit al canvi global implica modificacions en la distribució, l’abundància i l’ecologia de moltes espècies en latituds polars.

En el context del canvi global, mascles i femelles de l’os marí antàrtic estan exposats a les transformacions ambientals que afecten l’Antàrtida durant l’estiu austral. A diferència dels mascles, però, les femelles també estan afectades pels canvis en zones situades a latituds subantàrtiques (entre els 40 i els 50° sud).

En algunes colònies, la crisi climàtica també provoca una major depredació de la foca lleopard sobre les cries d’os. «Per adaptar-se als canvis externs, les colònies de l’os marí antàrtic s’haurien de desplaçar cap al sud al llarg de la península Antàrtica, però aquest és un procés extremadament lent», indica Cardona.

En el cas de la conservació de l’os marí antàrtic, «en el futur caldrà gestionar correctament les activitats de pesqueria de krill en aquestes regions, i això exigirà tenir present no únicament el consum fet per les femelles durant els mesos d’estiu, sinó també el consum associat als mascles de totes les franges d’edat durant totes les estacions de l’any», conclou l’investigador.

 

Fotografies: Lluís Cardona (UB-IRBio)

 

Article de referència:

March, D.; Drago, M.; Gazo, M.; Parga, M.; Rita, D.; Cardona, L. «Winter distribution of juvenile and sub‑adult male Antarctic fur seals (Arctocephalus gazella) along the western Antarctic Peninsula». Scientific Reports, novembre de 2021. Doi: 10.1038/s41598-021-01700-w

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona