Com afecta la crisi climàtica a lʼos marí antàrtic?

Gràcies a la telemetria per satèl·lit, ara coneixem com es distribueix aquest mamífer marí durant els llargs mesos de lʼhivern antàrtic, i la seva relació amb el krill i la banquisa antàrtica en aquesta època. Aquestes dinàmiques són les que es recullen en un article publicat a la revista Scientific Reports pels experts Lluís Cardona, Manel Gazo, David March, Massimiliano Drago i Diego Rita, de la Facultat de Biologia i de lʼInstitut de Recerca de Biodiversitat de la UB (IRBio), i per Mariluz Parga, de lʼassociació SUBMON.

Com sʼadapta lʼos marí antàrtic al canvi global?

Lʼos marí antàrtic (Arctocephalus gazella) és un mamífer que viu exclusivament a oceà Austral. Durant la primera meitat del segle XIX, va ser intensament explotat per la indústria de la pell. Després dʼuna notable recuperació, les poblacions dʼaquest pinnípede estan en regressió des del 2003. Aquest depredador sʼalimenta sobretot de krill —el crustaci antàrtic Euphausia superba— i també de peixos. La major part de les seves colònies de cria es troben a prop del front polar antàrtic, però les illes Shetland del Sud, envoltades per la banquisa polar durant lʼhivern, hostegen la població més meridional de lʼespècie i lʼúnica realment antàrtica. Ara, el nou treball dona resposta a moltes incògnites sobre la importància dels factors ambientals que regulen la distribució dʼaquesta població durant lʼhivern i la seva connexió amb el cicle del gel i el krill.

Lʼequip dʼexperts va desplegar la recerca lʼestiu austral de 2019 des de la base antàrtica Gabriel de Castella, a lʼilla Decepció (arxipèlag de les Shetland del Sud). En lʼestudi, el seguiment científic per telemetria de satèl·lit sʼha centrat en els mascles juvenils i subadults, ja que representen més del 80 % dels exemplars que es queden en aigües antàrtiques durant lʼhivern.

Val a dir que les femelles abandonen lʼAntàrtida en aquest període. Això és degut al fet que, durant lʼhivern, un cop acabada la temporada de cria, les femelles es desplacen cap a zones menys fredes, situades als voltants de les illes de Geòrgia del Sud i el continent sud-americà. Per contra, els mascles es queden al continent antàrtic.

Els individus juvenils i subadults són els que predominen en les poblacions de mascles, apunta el treball. Cal dir que en lʼos marí antàrtic, la maduresa sexual dels mascles és relativament tardana, a partir dels set anys. A més, lʼelevada mortalitat adulta provocada pel cost de defensar un territori de cria fa que els mascles adults visquin pocs anys i que, per tant, la població de mascles estigui esbiaixada cap als individus més joves. En canvi, les femelles maduren sexualment cap als tres anys i pateixen una menor mortalitat adulta, de manera que les femelles adultes són les més abundants.

«Els mascles passen la major part de lʼhivern a lʼoceà Antàrtic, sense sortir a terra ferma, i seleccionen preferentment zones de menys de 1.000 metres de fondària, situades a uns 200 km del límit del gel i amb nivells elevats de clorofil·la i una temperatura superficial inferior als 2 °C», explica el professor Lluís Cardona, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de lʼIRBio.

«Això coincideix amb lʼhàbitat preferit del krill antàrtic, que és la principal presa dʼaquests otàrids. A causa de la dinàmica estacional del gel, la zona de lʼhàbitat favorable per al krill es desplaça cap al nord durant lʼhivern, i també ho fan els ossos marins. A mesura que avança lʼhivern, el krill també migra a més fondària en la columna dʼaigua i els mascles dʼos marí es capbussen a més profunditat per poder alimentar-se, de vegades fins als 180 metres», continua Cardona, director del projecte de recerca antàrtica Flexseal, en què sʼemmarca lʼestudi.

Mascles i femelles: una lluita desigual per lʼaliment

Aquests hàbitats tan diferents que ocupen mascles i femelles durant lʼhivern austral es podrien relacionar amb el dimorfisme sexual de lʼespècie: la massa corporal de les femelles varia entre els 20 i els 50 quilograms i els mascles poden arribar als 140. Fins i tot els mascles joves i subadults són molt més voluminosos que les femelles. Aquesta diferència condiciona les habilitats de cada sexe (termoregulació, capacitat dʼimmersió, etc.) per adaptar-se a un entorn extrem i per alimentar-se amb èxit. «Més massa corporal implica més capacitat per emmagatzemar reserves dʼoxigen i, per tant, més facilitat per cabussar-se a més fondària en apnees prolongades a la recerca dʼaliment», explica Cardona.

La població reproductiva més important de lʼos antàrtic es troba a les illes Geòrgia del Sud, la zona en què històricament sʼha observat a lʼestiu més abundància de krill de tot lʼoceà Antàrtic. A més, durant lʼestiu austral, el krill es concentra a uns 30 metres de fondària i això facilita que les femelles el puguin capturar. Ara bé, lʼabundància de krill ha minvat durant les dues darreres dècades. «Quan aquesta font dʼalimentació minva, els ossos marins incrementen el consum de peix, però aleshores cau lʼèxit reproductiu. Per tant, lʼespècie pot sobreviure sense krill, però la població dʼos marí antàrtic és llavors molt inferior, tal com succeeix en altres sectors de lʼoceà Antàrtic on el krill és menys abundant, com ara les illes Kerguelen», apunta Cardona.

Crisi climàtica i fauna polar: canvis en lʼhoritzó

La crisi climàtica està alterant els ecosistemes de la península Antàrtica i de lʼoceà Austral. Sobreviure amb èxit al canvi global implica modificacions en la distribució, lʼabundància i lʼecologia de moltes espècies en latituds polars.

En el context del canvi global, mascles i femelles de lʼos marí antàrtic estan exposats a les transformacions ambientals que afecten lʼAntàrtida durant lʼestiu austral. A diferència dels mascles, però, les femelles també estan afectades pels canvis en zones situades a latituds subantàrtiques (entre els 40 i els 50° sud).

En algunes colònies, la crisi climàtica també provoca una major depredació de la foca lleopard sobre les cries dʼos. «Per adaptar-se als canvis externs, les colònies de lʼos marí antàrtic sʼhaurien de desplaçar cap al sud al llarg de la península Antàrtica, però aquest és un procés extremadament lent», indica Cardona.

En el cas de la conservació de lʼos marí antàrtic, «en el futur caldrà gestionar correctament les activitats de pesqueria de krill en aquestes regions, i això exigirà tenir present no únicament el consum fet per les femelles durant els mesos dʼestiu, sinó també el consum associat als mascles de totes les franges dʼedat durant totes les estacions de lʼany», conclou lʼinvestigador.

Fotografies: Lluís Cardona (UB-IRBio)

Article de referència:

March, D.; Drago, M.; Gazo, M.; Parga, M.; Rita, D.; Cardona, L. «Winter distribution of juvenile and sub‑adult male Antarctic fur seals (Arctocephalus gazella) along the western Antarctic Peninsula». Scientific Reports, novembre de 2021. Doi: 10.1038/s41598-021-01700-w