Notícies
Inici  >  Notícies > Lliurats els Premis del Consell Social de la UB i de la Fundació Bosch i Gimpera...

Lliurats els Premis del Consell Social de la UB i de la Fundació Bosch i Gimpera a la recerca i la transferència de coneixement

Imatge de grup dels premiats durant l'acte de lliurament.

Imatge de grup dels premiats durant l'acte de lliurament.

02/12/2021

Institucional

El dimecres 1 de desembre es van lliurar a l’Aula Magna de l’Edifici Històric els Premis del Consell Social de la UB i de la Fundació Bosch i Gimpera. El rector de la UB, Joan Guàrdia; el president del Consell Social, Joan Corominas, i la directora de la Fundació Bosch i Gimpera, Carme Verdaguer, van lliurar els premis als guardonats d’enguany.

 

 

El Premi José Manuel Blecua, que s’atorga al millor article publicat en una revista reconeguda en l’àmbit de les humanitats i les ciències socials derivat d’una tesi doctoral, va ser per a una recerca de Daniel Daví sobre la ubicació de la producció d’energia a l’Estat espanyol. El treball conclou que la ubicació actual de les centrals de cicle combinat i les de cogeneració és molt eficient, mentre que l’energia eòlica ha de recórrer força distància fins a arribar als grans nuclis de consum. Avui dia, les regions amb més concentració de generació renovable, com la zona nord-oest de la península Ibèrica, ja presenten uns nivells de saturació de la xarxa elèctrica molt més elevats que la resta del territori. La recerca premiada també fa alguns suggeriments de cara a les polítiques energètiques, «com ara que les polítiques de promoció d’energies renovables (subhastes) incloguin incentius de localització per estimular-ne una ubicació més repartida i equilibrada pel territori». La recerca està recollida en una tesi doctoral dirigida per la catedràtica emèrita d’Economia María Teresa Costa i per Elisa Trujillo (UdL) i s’ha publicat a l’article «Analysing electricity flows and congestions: looking at locational paterns».

La recerca d’Albert Cortijos, tota una fita en electrònica molecular, va ser la guanyadora del Premi Ramon Margalef a la millor recerca publicada en una revista reconeguda en l’àmbit de les ciències experimentals i de la salut derivada d’una tesi doctoral. En aquesta recerca es fa servir un camp elèctric per provocar una catàlisi (una acceleració d’una reacció química). El procés té lloc, doncs, sense necessitat de cap substància catalitzadora. Aquest avenç, publicat en un article a la revista Nature, obre la porta a una producció més ràpida i econòmica de compostos químics que s’utilitzen en una gran varietat de productes farmacèutics i materials aplicats. «Hem aplicat camps elèctrics gegants per a una molècula, els quals promouen la reacció química», explica Cortijos. Aquesta nova perspectiva nanoquímica de la síntesi química comprèn la unió de molècules individuals, com si es tractés de figures de Lego acoblant-se entre elles, per crear noves estructures moleculars, i podria portar a mètodes més eficients per produir nous compostos químics. Cortijos va llegir el 2017 la seva tesi a la UB, coodirigida pels professors Fausto Sanz Carrasco i Ismael Díez-Pérez.

El Premi Ramon Margalef també va tenir un accèssit per a l’investigador Raimon Luna, que ha desenvolupat un algorisme eficient per resoldre les equacions dinàmiques dels forats negres basat en mètodes numèrics espectrals. El treball és la primera evidència teòrica  que les col·lisions de forats negres poden donar lloc a singularitats nues, punts de l’espai-temps en què es trenquen les lleis d’Einstein de la relativitat general. El treball, que es recull en l’article «Cosmic censorship violation in black hole collisions in higher dimensions», indica la necessitat d’una nova física més enllà de l’actual teoria de la gravetat. Luna va llegir la tesi doctoral a la UB, amb l’investigador ICREA Roberto Emparan com a director.

El Premi Antoni Caparrós al millor projecte de transferència de coneixement va ser per al projecte «La geoquímica isotòpica: una nova tecnologia per a la millora de la gestió del medi ambient». Consisteix en una tecnologia que fa servir l’anàlisi dels diferents isòtops naturals presents en contaminants de l’aigua, com per exemple nitrats o sulfats, per determinar l’origen d’aquests contaminants i millorar així la gestió mediambiental. Aquesta tecnologia amb isòtops també serveix per quantificar l’eficiència dels tractaments de descontaminació utilitzats, ja que els processos de degradació estan associats a un canvi en la composició isotòpica. És un projecte del grup de recerca amb acreditació TECNIO MAiMA, liderat pel catedràtic de la UB Albert Soler i Gil. La tecnologia ja s’ha transferit a empreses i diferents organismes de l’administració pública, com ara l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), el Ministeri de Medi Ambient, a través de l’empresa pública TRAGSA, o la Direcció General d’Aigües (DGA) de Xile.

També va obtenir el Premi Antoni Caparrós la proposta col·laborativa «Cocreació de projectes educatius de museus», presentada per Núria Serrat, professora agregada Serra Húnter de la Facultat d’Educació de la UB. Es tracta d’una iniciativa, desenvolupada en col·laboració amb l’empresa Adhoc Cultura, que ha permès dissenyar un procés col·laboratiu per crear els plans educatius de diversos museus de Catalunya, com ara els Museus d’Olot, el Museu de l’Empordà, el Museu de l’Hospitalet, el Museu d’Arqueologia de Catalunya, el Museu del Ferrocarril de Catalunya o el Museu d’Art de Girona. L’objectiu del projecte ha estat aconseguir que els plans educatius d’aquests museus estiguin més adaptats a les característiques i necessitats dels seus destinataris finals. El resultat és una metodologia estandarditzada per generar processos cocreatius en l’àmbit cultural i educatiu anomenat cultura centrada en les persones (CCP).

El Premi Senén Vilaró 2021 a la millor empresa innovadora va recaure en Qilimanjaro Quantum Tech, spin-off de la Universitat de Barcelona, el Centre de Supercomputació de Barcelona (BSC) i l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE). Amb tres exalumnes de la UB i el catedràtic de la Facultat de Física José Ignacio Latorre entre els seus fundadors, Qilimanjaro desenvolupa una plataforma disruptiva de computació quàntica, el nou paradigma que revolucionarà el sector informàtic en la pròxima dècada. Aquest tipus de computació aprofita els fenòmens de la física quàntica per augmentar exponencialment la potència de càlcul i abordar problemes en àrees com el desenvolupament de nous fàrmacs, l’avaluació dels riscos financers o les rutes logístiques, que actualment són intractables pels supercomputadors més avançats. Qilimanjaro ja ha signat dos importants contractes amb clients de França i dels Emirats Àrabs Units per valor de més de tres milions d’euros i també participa en el projecte europeu Horitzó 2020 AVaQus, de computació quàntica, atorgat recentment per la Comissió Europea i liderat per un dels cofundadors de Qilimanjaro, Pol Forn Díaz (IFAE). A més, també ofereix serveis de consultoria per a empreses interessades en aquestes tecnologies o que necessitin adaptar-se a la computació quàntica.

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona