Notícies
Inici  >  Notícies > El maltractament infantil augmenta els factors de risc associats al comportament...

El maltractament infantil augmenta els factors de risc associats al comportament suïcida juvenil

A l’Estat espanyol, el suïcidi és actualment la primera causa de mort en els joves.

A l’Estat espanyol, el suïcidi és actualment la primera causa de mort en els joves.

D'esquerra a dreta, les investigadores Laia Marques-Feixa i Lourdes Fañanás.

D'esquerra a dreta, les investigadores Laia Marques-Feixa i Lourdes Fañanás.

Un primer pas per evitar les conductes suïcides seria invertir més diners en la prevenció, especialment en la població infantil.

Un primer pas per evitar les conductes suïcides seria invertir més diners en la prevenció, especialment en la població infantil.

16/12/2021

Recerca

Un article publicat a la revista Journal of Clinical Medicine revela que el maltractament infantil augmenta alguns factors de risc que són determinants en les conductes suïcides en els joves. Segons aquesta recerca, les persones que han patit maltractament infantil tenen més predisposició a mostrar trets de personalitat relacionats amb la ira intensa, la impulsivitat i la desregulació emocional. A més, tendeixen a tornar a experimentar més situacions estressants al llarg de la vida. Tots aquests nous estressors i la desregulació emocional serien els factors que al capdavall podrien desencadenar els comportaments suïcides en la població més jove.

El treball està liderat per la catedràtica Lourdes Fañanás, de la Facultat de Biologia de la UB, l’Institut de Biomedicina de la UB (IBUB) i el CIBER de Salut Mental (CIBERSAM). La investigadora Laia Marques-Feixa, membre també d’aquestes institucions, n’és la primera autora. Desenvolupat en col·laboració amb l’EPI-Young Stress Group del CIBERSAM, han participat en l’estudi equips de la Universitat de Lleida, el Complex Assistencial Benito Menni (Sant Boi de Llobregat), l’Hospital Clínic de Barcelona, l’Hospital General Universitari Gregorio Marañón (Madrid), l’Hospital Universitari Puerta de Hierro (Majadahonda, Madrid), l’Hospital Universitari d’Araba - Santiago Apóstol (Vitòria) i l’Hospital de Dia per a Adolescents de Gavà, de la Fundació Orienta.

Suïcidi juvenil: un problema de salut global

A l’Estat espanyol, el suïcidi és actualment la primera causa de mort en els joves. Tot i que en la població adulta la mort per suïcidi és molt més prevalent en homes que en dones —gairebé el triple—, les dones fan més intents autolítics que els homes. Com a xifra preocupant, durant la pandèmia causada per la COVID-19, s’han disparat els ingressos hospitalaris de noies d’entre dotze i divuit anys amb conductes autolesives.

El nou treball se centra en l’estudi de 187 nens i joves de set a disset anys, amb o sense trastorns mentals. S’han explorat les seves experiències de maltractament infantil, els esdeveniments vitals estressants recents, i alguns trets de la personalitat límit i el risc de conductes suïcides.

«L’adolescència és una etapa d’alta vulnerabilitat emocional i s’estima que el 70 % dels trastorns mentals apareixen en aquest moment», explica la catedràtica Lourdes Fañanás, membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals UB i investigadora principal del grup del CIBERSAM. «El cervell d’un adolescent —continua— està en ple procés de maduració i aquest procés pot comportar dificultats en l’autocontrol i una major impulsivitat i inestabilitat emocional, que són elements decisius per desenvolupar algunes conductes de risc».

«També sol ser una etapa de molts canvis (dinàmica familiar, nous grups amb els companys, activitats i reptes nous, etc.) que poden comportar un increment de situacions estressants per als joves», remarca Fañanás.

A més, segons detalla la investigadora Laia Marques-Feixa (UB-IBUB-CIBERSAM), se sap que «quan existeix un trauma relacional durant la infància —per exemple, la negligència o el maltractament psicològic, físic o sexual—, es poden alterar tres capacitats primàries del desenvolupament: la regulació emocional, la identitat i la manera d’establir relacions interpersonals». «Si quan arriba l’adolescència no s’han pogut consolidar unes bones bases en aquestes capacitats, la persona podria tenir més dificultats a causa de la mancança de recursos psicològics sòlids per fer front als reptes, conflictes i dificultats quotidianes que es presenten al llarg de la vida», conclou.

Psicopatologia juvenil: el trànsit de l’adolescència

Les experiències de vida, a més de la predisposició genètica, són elements decisius per definir la nostra personalitat. En psicologia, es parla de trastorns de la personalitat quan la manera com una persona percep, pensa i es relaciona amb l’entorn i amb si mateix és inflexible i desadaptativa, de manera que li genera un gran malestar psicològic i un deteriorament en la qualitat de vida.

El treball no estableix una relació directa entre el maltractament infantil i la possibilitat d’expressar un comportament suïcida en els joves. Ara bé, les conclusions apunten que patir maltractament infantil augmenta alguns factors de risc que poden desencadenar conductes suïcides en la població més jove.

«La nostra recerca indica que, per reduir les conductes suïcides en els joves, caldria treballar estratègies de regulació de les emocions, així com intentar reduir al màxim possible l’exposició a nous esdeveniments estressants (canvis de domicili, baralles, expulsions, etc.), especialment en aquelles persones amb historials de maltractament infantil», apunta Laia Marques-Feixa.

Com que l’adolescència és el període en què s’estan acabant d’assentar les bases de la nostra personalitat, és difícil fer diagnòstics sobre aquests trastorns en el jovent. «A més, hi ha algunes característiques comunes entre els diferents trastorns de la personalitat, i aquesta condició dificulta encara més fer diagnòstics específics», subratlla l’expert Jorge Moya-Higueras, de la Universitat de Lleida i del CIBERSAM.

«Per això —continua—, aproximar-se a aquesta qüestió des d’una visió més dimensional —amb trets de personalitat transdiagnòstics al llarg d’un continu temporal, com ara la desregulació emocional— pot ser una estratègia més útil que la classificació categòrica (trastorn present o no present)».

Més inversió en salut pública per millorar la prevenció

Actualment, el consorci SURVIVE —una iniciativa impulsada pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unió Europea, l’Institut de Salut Carlos III i el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats— aplega diverses institucions i hospitals per estudiar la incidència del suïcidi, avaluar-ne els factors de risc i dissenyar estratègies d’intervenció i prevenció.

Impulsar estudis més complexos i longitudinals —amb més variables en consideració— serà un element essencial per poder definir factors de predicció del suïcidi juvenil i millorar les estratègies de prevenció amb tots els agents sanitaris i socials implicats.

En aquest context, un primer pas per evitar les conductes suïcides «seria invertir més diners en la prevenció, especialment en la població infantil. Això implica donar suport a les famílies perquè els infants puguin créixer en ambients sans i segurs», apunta l’equip.

En segon lloc, caldria fer una bona detecció i una intervenció precoç en els infants i adolescents que presenten dificultats emocionals o conductuals, alerten els experts. Tot i que actualment existeix un codi de risc de suïcidi, la sanitat pública hauria d’oferir una àmplia xarxa de professionals, serveis i recursos per poder atendre’ls molt abans. «Com que la majoria de persones que presenten conductes suïcides tenen associat un trastorn mental, el més important seria començar per aquí», remarquen.

Malgrat l’alta demanda d’aquests serveis per part de la població en els últims anys, la ràtio de professionals públics de salut mental a l’Estat és només de 6 per cada 100.000 habitants. Per contra, a Europa es tripliquen aquestes dades. «Per tant, per salvar aquest dèficit tan vergonyós caldria començar per invertir en salut mental, especialment en la població infantojuvenil, des dels diferents serveis sanitaris, l’educació, la justícia, etc.», conclou l’equip investigador.

 

Article de referència:

Marques-Feixa, L.; Moya-Higueras, J.; Romero, S.; Santamarina-Pérez, P.; Rapado-Castro, M.; Zorrilla, I.; Martín, M.; Anglada, E.; Lobato, M. J.; Ramírez, M.; Moreno, N.; Mayoral, M.; Marín-Vila, M.; Arias, B.; Fañanás, L.; EPI-Young Stress Group. «Risk of suicidal behavior in children and adolescents exposed to maltreatment: the mediating role of borderline personality traits and recent stressful life events». Journal of Clinical Medicine, novembre de 2021. Doi: 10.3390/jcm10225293

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona