Notícies
Inici  >  Notícies > Un estudi revela una gran diversitat d’aranyes ibèriques fins ara desconeguda...

Un estudi revela una gran diversitat d’aranyes ibèriques fins ara desconeguda

El treball és l’estudi més ampli sobre la biodiversitat de les aranyes de la península Ibèrica dut a terme seguint la metodologia del codi de barres genètic. Foto: <i>Cyclosa conica</i>, Marc Domènech

El treball és l’estudi més ampli sobre la biodiversitat de les aranyes de la península Ibèrica dut a terme seguint la metodologia del codi de barres genètic. Foto: Cyclosa conica, Marc Domènech

L’equip ha aportat més de 3.200 noves seqüències d’aranyes corresponents a 371 espècies que habiten en rouredes de sis parcs nacionals. Foto: Miquel Arnedo

L’equip ha aportat més de 3.200 noves seqüències d’aranyes corresponents a 371 espècies que habiten en rouredes de sis parcs nacionals. Foto: Miquel Arnedo

Les poblacions més ben connectades i homogènies genèticament s’associen a les aranyes diürnes, que habiten entre la vegetació. Foto: Marc Domènech

Les poblacions més ben connectades i homogènies genèticament s’associen a les aranyes diürnes, que habiten entre la vegetació. Foto: Marc Domènech

El treball apunta que l’estructura genètica de les poblacions d’aranyes peninsulars s’associa amb les seves característiques funcionals. Foto: <i>Eratigena fuesslini</i>, Marc Domènech

El treball apunta que l’estructura genètica de les poblacions d’aranyes peninsulars s’associa amb les seves característiques funcionals. Foto: Eratigena fuesslini, Marc Domènech

22/12/2021

Recerca

Les poblacions d’aranyes peninsulars que teixeixen teranyines de captura aèries i es dispersen per l’aire amb la tècnica del vol aràcnid (ballooning: els fils de seda es fan servir com a paracaigudes) presenten una estructura genètica més homogènia i estan més ben connectades entre elles. En canvi, les espècies d’aranyes nocturnes, que cacen a la carrera i tenen poca capacitat de dispersió, es troben en poblacions genèticament menys connectades i són més vulnerables a processos locals d’extinció a causa de factors ambientals.

Aquestes conclusions es desprenen d’un article publicat a la revista Insect Conservation and Diversity, dirigit pel catedràtic Miquel Arnedo, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB. També hi participen els experts de l’IRBio Marc Domènech —primer autor de l’article—, Alba Enguídanos i Cesc Múrria, i Jagoba Malumbres-Olarte, de la Universitat de les Açores (Portugal).

Diversitat genètica de les poblacions d’aranyes ibèriques

En el context de l’actual pèrdua de biodiversitat a causa de l’activitat humana, ha guanyat una especial rellevància l’ús de tècniques genètiques per accelerar la catalogació i la identificació d’espècies per garantir-ne la conservació. Aquestes tècniques requereixen bases de dades que relacionin les espècies amb les seves seqüències genètiques.

El nou treball és l’estudi més ampli sobre la biodiversitat de les aranyes de la península Ibèrica que s’ha dut a terme seguint la metodologia del codi de barres genètic (DNA barcoding), una tècnica de genètica comparativa per identificar espècies. Mitjançant aquesta informació genètica, l’equip ha revelat l’existència d’una diversitat taxonòmica que fins ara havia passat desapercebuda.

L’equip ha aportat més de 3.200 noves seqüències d’aranyes, corresponents a 371 espècies —és a dir, una quarta part del total d’espècies registrades a la península Ibèrica—, que habiten en rouredes de sis parcs nacionals: Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Ordesa i Mont Perdut, Picos de Europa, Monfragüe, Cabañeros i Sierra Nevada.

Les poblacions d’aranyes ibèriques es caracteritzen per una biodiversitat excepcionalment alta i un elevat grau d’endemisme que, juntament amb una distribució relativament reduïda, fa que les poblacions peninsulars siguin més vulnerables a possibles extincions locals, fenomen que compromet la viabilitat de l’espècie. «En altres poblacions del continent europeu, el grau d’endemisme és més baix; això comporta una distribució més extensa que garanteix la permanència de l’espècie, tot i la possible extinció d’alguna de les poblacions», explica Miquel Arnedo, catedràtic del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals.

Tal com apunta l’estudi, algunes espècies peninsulars mostren una notable homogeneïtat genètica a tot el territori, però d’altres presenten una gran variabilitat entre poblacions. «En alguns casos, la delimitació d’espècies basada en la informació genètica ha revelat l’existència de llinatges ben diferenciats dins d’una mateixa espècie», assegura Arnedo.

«Aquests llinatges —continua— podrien reflectir simplement que es tracta de poblacions poc connectades entre elles. Ara bé, en altres casos podrien indicar la possible existència d’una diversitat oculta que ens havia passat per alt, si ens basem exclusivament en els caràcters morfològics», afirma Arnedo. «Així, hem descobert que espècies com Eratigena montigena o Nuctenea umbratica en realitat contenen diversos llinatges que havien passat desapercebuts per la seva gran semblança morfològica. Futurs estudis amb aquestes espècies podrien determinar si aquests llinatges corresponen a espècies diferents».

Com podem millorar la protecció de les poblacions d’aranyes ibèriques?

El treball apunta que l’estructura genètica de les poblacions d’aranyes peninsulars s’associa amb les seves característiques funcionals. La correlació dels patrons de diversitat genètica a escala peninsular amb diferents variables funcionals i ambientals ha permès determinar que les poblacions més ben connectades i homogènies genèticament s’associen a les aranyes diürnes, que habiten entre la vegetació, capturen preses amb teranyines aèries i es dispersen amb la tècnica del vol aràcnid. Ara bé, les aranyes associades amb la vida a terra, que són caçadores actives i nocturnes, són més vulnerables a extincions locals, atès que les poblacions estan genèticament menys connectades.

Mantenir la variabilitat genètica en una població «és un factor fonamental per garantir la capacitat d’adaptació i fer front als canvis ambientals, ja que és el substrat sobre el qual actua la selecció natural», explica Marc Domènech (IRBio), primer signant de l’article.

«En el cas d’espècies amb poca capacitat de dispersió, si una població desapareix a causa d’algun tipus de pertorbació externa, encara és més difícil repoblar de nou l’àrea que ocupava inicialment», apunta Domènech. «La fragmentació dels hàbitats és un dels efectes més negatius derivats de l’alteració dels ambients naturals. Per això, és important garantir l’existència de corredors biològics que facilitin la connectivitat entre poblacions separades per ambients molt alterats i que resulten inhòspits per a aquestes espècies».

Codis de barres genètics: una revolució en estudis taxonòmics

La metodologia del codi de barres genètic ha revolucionat l’anàlisi de la biodiversitat en diversos grups faunístics, gràcies a noves eines bioinformàtiques d’una gran resolució que acceleren la classificació i la identificació d’espècies. Aquesta tecnologia permet classificar individus juvenils —no identificables morfològicament— pel que fa a l’espècie i la subespècie. És també una tècnica eficaç per identificar diversos estadis vitals d’una mateixa espècie —i fins i tot cobertes exteriors, femtes, etc.—, impossibles de reconèixer per mitjà d’altres metodologies.

En l’àmbit d’estudi de les aranyes ibèriques, l’equip dirigit pel professor Miquel Arnedo està elaborant una biblioteca de codis de barres d’ADN de totes les aranyes ibèriques. En el futur, aquesta tasca permetrà implementar sistemes d’identificació automatitzats i, a gran escala, facilitar la monitorització de les comunitats i els hàbitats d’interès. Així mateix, es podrà establir un sistema d’alerta primerenca per detectar possibles pertorbacions en les poblacions. «Poder extrapolar aquests resultats a altres hàbitats naturals ens permetrà comprovar fins a quin punt els nostres resultats són generalitzables», conclouen els experts.

Article de referència:

DOMÈNECH, M.; MALUMBRES-OLARTE, J.; ENGUÍDANOS, A.; MÚRRIA, C.; ARNEDO, M. A. «What DNA barcodes reveal: microhabitat preference, hunting strategy and dispersal ability drive genetic variation across Iberian spider species». Insect Conservation and Diversity, novembre de 2021. Doi: 10.1111/icad.12552

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona