Notícies
Inici  >  Notícies > Nova mirada a les relacions entre els europeus i el Japó dels samurais

Nova mirada a les relacions entre els europeus i el Japó dels samurais

 

 

28/01/2022

Cultura

Edicions UB ha publicat Toyotomi Hideyoshi y los europeos, un volum que relata els contactes de l’unificador del Japó amb portuguesos i castellans al segle xvi.

L’autor d’aquesta obra, l’historiador Jonathan López-Vera, ha estudiat les relacions entre el govern de Toyotomi Hideyoshi i els portuguesos i castellans durant el període comprès entre 1587 i 1598. Amb Portugal, la relació es va establir principalment mitjançant la missió jesuïta, present al país des de 1549 i dirigida per Alessandro Valignano. Amb Castella, en canvi, es va establir a través del govern de la base de les Filipines, amb un seguit d’ambaixades diplomàtiques en què els ordes religiosos, especialment el dels franciscans, també van tenir un paper decisiu. 

Més enllà de la visió eurocèntrica tradicional, l’autor de Toyotomi Hideyoshi y los europeos presenta aquesta època d’intercanvis com una més de la història del Japó: afectada per les seves pròpies dinàmiques i una de les més turbulentes viscudes fins aleshores al país.

El cas d’Hideyoshi és únic en la història del Japó: fill d’un pagès, va començar al clan Oda fent les tasques menys qualificades i va anar ascendint fins que es va convertir en el líder del clan. A partir d’aquí, en menys de deu anys va culminar amb èxit el procés d’unificació del Japó, després de la mort de Nobunaga. Quan ho va haver aconseguit, el seu objectiu principal va ser disposar l’estabilitat política i social, i que aquesta situació esdevingués l’statu quo permanent.

Toyotomi Hideyoshi y los europeos. Portugueses y castellanos en el Japón samurái és el quart títol de la col·lecció «Transferències 1400-1800», codirigida per Joan-Lluís Palos i Joan-Pau Rubiés amb el propòsit d’estudiar els diversos escenaris i protagonistes dels intercanvis generats per l’emergència dels dos grans imperis ibèrics, així com el seu abast i el profund impacte que van tenir en la creació del món modern. Els tres primers volums de la col·lecció són Visiones cruzadas. Los virreyes de Nápoles y la imagen de la Monarquía de España en el Barroco, a cura d’Ida Mauro, Milena Viceconte i Joan-Lluís Palos (2018); El cronista de China. Juan González de Mendoza, entre la misión, el imperio y la historia, de Diego Sola, coeditat amb l’Institut Confuci (2018), i El Códice Boxer. Etnografía colonial e hibridismo cultural en las islas Filipinas, editat per Manel Ollé i Joan-Pau Rubiés (2019).

 

Jonathan López-Vera és doctor en Història Japonesa per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), màster en Història del Món per aquesta mateixa universitat i graduat en Estudis d’Àsia Oriental per la Universitat Autònoma de Barcelona. S’ha especialitzat en història del Japó, ha impartit classes a la UPF i a la Universitat de Barcelona, i ha participat en congressos a Espanya, el Japó, Panamà, Cuba, França i Romania. El 2016 va publicar Historia de los samuráis, traduït a l’anglès el 2020 com A History of the Samurai. Actualment és professor a la UPF, autor del web www.historiajaponesa.com i coeditor de la revista Asiadémica

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona