Un nou estudi relaciona la ingesta de fructosa líquida amb la malaltia del fetge gras

En lʼestudi també hi han col·laborat els investigadors Aleix Sala-Vila i Iolanda Lázaro, de lʼInstitut Hospital del Mar dʼInvestigacions Mèdiques (IMIM) i José Rodríguez-Morató, de lʼIMIM-Hospital del Mar i MELIS-Universitat Pompeu Fabra, entre altres experts.

La fructosa i el metabolisme lipídic

La fructosa o sucre de la fruita és un dels edulcorants més habituals en la indústria alimentària. Aquest sucre simple (monosacàrid) sʼobté industrialment del xarop de blat de moro, un producte derivat dʼaquesta gramínia. Amb un gran poder edulcorant i baix cost de producció, la indústria alimentària empra la fructosa per endolcir begudes, salses i aliments processats, malgrat les evidències científiques que lʼassocien a malalties metabòliques que són factors de risc de patologies cardiovasculars.

Segons el nou treball, lʼincrement que causa la fructosa en la síntesi dʼàcids grassos al fetge és més decisiu que lʼaportació externa de greixos a través de la dieta. «En les dietes altes en greixos i suplementades amb fructosa líquida, aquest monosacàrid és capaç dʼinduir un increment en la lipogènesi de novo —és a dir, en la formació de greixos a partir de sucres— i una inhibició de lʼoxidació lipídica al fetge», detalla el catedràtic Juan Carlos Laguna, del Departament de Farmacologia, Toxicologia i Química Terapèutica.

«En concret, la ingesta de fructosa afecta directament lʼexpressió i lʼactivitat del factor nuclear ChREBP. Un cop activat, aquest factor és el responsable de lʼincrement de lʼexpressió dels enzims que controlen la síntesi hepàtica dʼàcids grassos», continua. «En paral·lel, la ingesta de fructosa també redueix lʼactivitat del receptor nuclear PPARalfa, que és el principal responsable del control de lʼexpressió de gens que codifiquen enzims implicats en lʼoxidació dʼàcids grassos (mitocondrial i peroxisòmica) al fetge».

Tal com indica el nou estudi preclínic, la combinació del greix saturat dʼorigen dietètic i la inducció de la síntesi endògena dʼàcids grassos és la que provoca lʼaparició ràpida del fetge gras. «A més, per primer cop descrivim que la fructosa —a diferència de la dieta rica en greix— incrementa la proteïna PNPLA3, que sʼassocia a lʼaparició dʼhipertrigliceridèmia, que és un factor de risc de malaltia cardiovascular», detalla Núria Roglans, coautora de lʼestudi i membre del departament esmentat.

La malaltia del fetge gras en humans

Diversos estudis epidemiològics vinculen el consum de begudes ensucrades amb fructosa i la malaltia del fetge gras no associada al consum dʼalcohol (NAFLD), una patologia per a la qual encara no es disposa de cap teràpia farmacològica específica. En els pacients de NAFLD, la lipogènesi de novo aporta fins al 30 % dels lípids acumulats al fetge, mentre que en les persones sanes només nʼaporta el 5 %.

El model animal que ha caracteritzat lʼequip serà de potencial interès a lʼhora dʼestudiar futurs fàrmacs per tractar la NAFLD. «Les persones afectades per aquesta patologia tenen una activitat de síntesi endògena de lípids al fetge que és superior a la de les persones sanes. Per això, és força probable que els efectes descrits en aquest treball també es donin en humans», apunten els experts.

«Dissortadament —continuen— el fetge gras és el punt de partida de patologies més greus, com ara lʼesteatohepatitis i la cirrosi. I és una patologia pràcticament asimptomàtica, tot i que en alguns casos es poden manifestar trastorns digestius lleus de tipus inespecífic. A banda de fer una dieta sana i exercici físic, ara com ara no hi ha cap tractament farmacològic eficaç contra aquesta patologia».

Cal detallar que els efectes descrits en el treball només són observables si la fructosa —el sucre de la fruita— sʼingereix en forma líquida: «En el cas de les begudes ensucrades, la fructosa sʼabsorbeix ràpidament, arriba massivament al fetge i així produeix les alteracions metabòliques descrites. Per fer un símil, podríem parlar de lʼaparició dʼuna sobredosi de fructosa quan sʼingereix en forma de begudes ensucrades», subratlla lʼequip.

«Ara bé, quan mengem una peça de fruita, la quantitat de fructosa ingerida és molt més reduïda que quan bevem una beguda edulcorada. A més, el procés de masticació i la presència dʼaltres components de la fruita, com la fibra, alenteixen enormement lʼabsorció de fructosa i la seva arribada al fetge», conclouen els autors.

Article de referència:

Velázquez, A. M.; Bentanachs, R.; Sala-Vila, A.; Lázaro, I.; Rodríguez-Morató, J. ; Sánchez, R.M.; Alegret, M.; Roglans, N.; Laguna, J. C. «ChREBP-driven DNL and PNPLA3 expression induced by liquid fructose are essential in the production of fatty liver and hypertriglyceridemia in a high-fat diet-fed rat model». Molecular Nutrition and Food Research, febrer de 2022. Doi: 10.1002/mnfr.202101115