Núria Sara Miras: «Les diferències són font dʼalegria»

 
 
Entrevistes
(08/03/2022)

Núria Sara Miras ha estat nomenada delegada del rector per a la direcció de la Unitat dʼIgualtat just la setmana abans del Dia Internacional de les Dones (8-M). Ens explica que està vinculada amb el feminisme des de tres vessants: com a investigadora, sʼha especialitzat en el feminisme pragmatista i ha aprofundit en lʼobra de diverses pensadores; com a activista, forma part de lʼAssemblea Feminista de la UB, i des del punt de vista institucional, ha estat copresidenta de la Comissió dʼIgualtat de les facultats de Filosofia i Geografia i Història, i ara comença una nova etapa com a delegada del rector.

 
 
Entrevistes
08/03/2022

Núria Sara Miras ha estat nomenada delegada del rector per a la direcció de la Unitat dʼIgualtat just la setmana abans del Dia Internacional de les Dones (8-M). Ens explica que està vinculada amb el feminisme des de tres vessants: com a investigadora, sʼha especialitzat en el feminisme pragmatista i ha aprofundit en lʼobra de diverses pensadores; com a activista, forma part de lʼAssemblea Feminista de la UB, i des del punt de vista institucional, ha estat copresidenta de la Comissió dʼIgualtat de les facultats de Filosofia i Geografia i Història, i ara comença una nova etapa com a delegada del rector.

Com veieu la celebració del 8-M dʼenguany? Quins principis creieu que haurien de regir la jornada en aquesta ocasió?

A mi mʼagrada molt el lema «Juntes i diverses». Els feminismes sempre són pluralitat, i de les diferències sempre nʼhan sabut extreure un potencial de creació i energia. I dʼalegria. A mi mʼagrada veure aquesta pluralitat. Penso que la intersecció amb les qüestions de raça, classe i capacitats ens farà endinsar-nos més en el significat profund del feminisme i de la justícia social. Evidentment, aquest any no podem evitar tenir el pensament en la guerra. De fet, el moviment feminista ha estat històricament molt lligat a lʼinternacionalisme i al pacifisme. Les feministes del tombant del segle xix al segle xx ja es van pronunciar en contra de les grans guerres del món. Sempre han intentat proposar una fórmula alternativa basada en la cura, en la interdependència, en la vulnerabilitat.

Com a filòsofa, podeu entendre el pensament que hi ha rere una guerra?

Per a mi, com a filòsofa, el pensament de la guerra no és racional. La mitologia sempre ha parlat de forces del món que són constructores i de forces que són destructores: eros i tànatos, lʼamor i la guerra, creació i destrucció. Per a mi el que és racional és fer tot allò que permeti que la vida sigui més llarga i més plena.

Al darrere de la guerra hi ha interessos espuris, que no són interessos democràtics. Crec que la guerra és el més gran fracàs polític i democràtic. Cal fer un gran esforç per redefinir la política internacional i connectar-la a la política dʼaltres nivells, com la local. Això ja ho deien feministes de la primera onada i ho han estat dient moltes altres en països del tercer món. Lʼimperialisme és una forma dʼentendre el món que és predadora. En canvi, hauríem de veure el món com un bé comú. Evidentment, en aquests moments som pessimistes perquè sembla que està guanyant aquesta visió predadora: les elits no es preocupen de la població civil, de la violència, de la fam, de les malalties que vindran, del ressentiment que això originarà entre els pobles dʼEuropa. La violència només genera tristesa i pena.

Heu esmentat les feministes de la primera onada. Precisament com a investigadora, treballeu en figures històriques del feminisme. Podeu esmentar-ne algunes el llegat de les quals sigui especialment actual?

Pel motiu que acabo dʼesmentar, Jane Addams: va connectar la pacificació social a escala municipal amb els grans moviments polítics internacionals. Va intentar definir la democràcia dʼuna forma més social. Crec que és un pensament no implementat mai encara. Per cert, a la UB tenim una sala amb el seu nom inaugurada per la Comissió dʼIgualtat de Filosofia, Geografia i Història.

També vull destacar Angela Davis, que ha parlat molt de les opressions per qüestions de gènere, raça i classe. Ens ha ajudat a entendre més el poder.

Una de les meves favorites és Vandana Shiva i tot el moviment del sud global que reivindica altres cosmovisions, un tracte més amable i més integrat amb la natura, un sentiment dʼinterdependència entre tots els éssers vius. Jo vinc de lʼàmbit rural, soc de Valls, i el camp seʼns està morint a tot arreu. Per a mi, el repte dʼaquest segle és la qüestió de lʼaccés a les fonts de la vida, la sostenibilitat, els objectius de desenvolupament sostenible. I en aquest àmbit hi ha implicades moltíssimes dones, de tots els països del món, que tenen moltíssimes coses a dir en moviments ecofeministes i moviments indígenes.

Jo només puc dir que, en la meva disciplina, són el feminisme i les dones filòsofes els que estan fent les coses més excitants des del punt de vista polític i intel·lectual.

Finalment, parlem del vostre nomenament com a delegada del rector per a la direcció de la Unitat dʼIgualtat de la UB. En quin punt es troba la tasca per a la igualtat, a la Universitat?

És un moment molt expansiu. Es poden fer moltes coses perquè lʼequip de govern és molt receptiu, i als centres hi ha moltes iniciatives i molta diversitat i pluralitat.

Ara, entre les coses més urgents hi ha la represa de les negociacions sobre el tercer eix del Pla dʼigualtat, relatiu a les condicions laborals, que no està del tot cobert. I també cal establir la comissió de seguiment dels altres eixos: moltes accions ja estan en marxa, sobretot en lʼeix de la docència, i, per tant, sʼhan de començar a desenvolupar indicadors per avaluar la qualitat dʼaquestes iniciatives i fer-ne de noves. Dʼaltra banda, el protocol dʼassetjament necessita també petits retocs. Estem en espera que la Conselleria dʼIgualtat i Feminismes aporti les pautes per fer un protocol dʼassetjament unificat per a totes les universitats catalanes. Pensem que serà una gran eina, que ens facilitarà molt la feina. I tenim altres grups de treball oberts: un sobre el Pacte dʼEstat contra la violència de gènere, un dʼLGTBIQ+, i finalment un sobre treball de cures i pobresa menstrual.

Aquestes seran les línies prioritàries dʼacció en els pròxims sis mesos, sense detriment que es vagi treballant també en la implementació, el seguiment i lʼavaluació dels altres eixos del Pla dʼigualtat.