Validada una forma senzilla d’estudiar l’epigenoma del ratolí

L’equip de Manel Esteller, director de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC), professor de recerca ICREA i catedràtic de Genètica a la UB.

El ratolí de laboratori és un model experimental àmpliament utilitzat en la recerca biomèdica preclínica.

Recerca

El ratolí de laboratori és un model experimental àmpliament utilitzat en la recerca biomèdica preclínica. Amb ell es pot determinar l’eficàcia de medicaments i els seus possibles efectes adversos, així com reproduir malalties humanes per conèixer-ne els mecanismes d’aparició i identificar tractaments per combatre-les. S’utilitzen habitualment, per exemple, models murins de càncer, de patologies neurodegeneratives i de malalties metabòliques. En aquest sentit, cal recordar que tot fàrmac que s’administra a un pacient ha passat per, almenys, un control en el ratolí. 

No obstant això, hi ha aspectes de la biologia del ratolí que són desconeguts. Seria el cas de l’epigenètica, en l’àmbit de la qual s’han desenvolupat centenars d’estudis de l’epigenoma humà a escala global, però en menor mesura sobre el rosegador. Ara, un article publicat a la revista Epigenetics per l’equip de Manel Esteller, director de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC), professor de recerca ICREA i catedràtic de Genètica de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona, valida una nova plataforma genòmica que d’un cop estudia 285.000 punts de control epigenètic en el genoma del ratolí i, particularment, la metilació del seu ADN.

«Per analitzar l’ADN humà, es fan servir uns petits xips anomenats bioxips d’ADN que permeten estudiar milers d’interruptors epigenètics del nostre genoma de forma fàcil, ràpida i automàtica. Fins fa molt poc, no hi havia dispositius d’aquest tipus per estudiar l’ADN del ratolí, i el que hem fet nosaltres és comprovar l’eficàcia i versatilitat del primer prototip dissenyat per a aquest fi», explica Esteller.

A la plataforma validada pels autors de l’estudi hi ha inserits els reguladors de tots els gens murins i, en afegir-hi l’ADN del ratolí, aquest brilla en vermell o verd segons l’estat d’activació dels reguladors. Els investigadors han comprovat la fiabilitat d’aquests reguladors amb diverses anàlisis de les mateixes mostres en què han obtingut resultats idèntics i que han demostrat ser útils, no només en mostres fresques, sinó també en espècimens d’arxiu. «Les dades —precisa Esteller— també confirmen que cada teixit i cada òrgan del ratolí té un epigenoma propi que li permet funcionar de forma específica malgrat que totes les seves cèl·lules comparteixin un mateix genoma. A més, això permet detectar canvis deguts a les mutacions en gens epigenètics o quan s’usen fàrmacs desmetilants de l’ADN, la qual cosa és important perquè totes dues situacions es produeixen en pacients amb leucèmia i limfoma, amb la qual cosa es podran traslladar equivalències d’aquestes dades als malalts», conclou l’investigador.

Referència de l'article:

Garcia-Prieto, C. A.; Álvarez-Errico, D.; Musulen, E.; Bueno-Costa, A.; Vázquez, B. N.; Vaquero, A.; Esteller, M. «Validation of a DNA methylation microarray for 285,000 CpG sites in the mouse genome». Epigenetics, març de 2022. Doi: org/10.1080/15592294.2022.2053816