Notícies
Inici  >  Notícies > «Evitem la pesca fantasma»: més de cent extraccions d’arts de pesca perduts...

«Evitem la pesca fantasma»: més de cent extraccions d’arts de pesca perduts en el litoral català

Cada any s’aboquen a la Mediterrània prop de 3.000 tones de residus, i al voltant del 10 % són arts de pesca perdudes o abandonades als fons marins.

Cada any s’aboquen a la Mediterrània prop de 3.000 tones de residus, i al voltant del 10 % són arts de pesca perdudes o abandonades als fons marins.

Els investigadors Bernat Hereu i Júlia Ortega, membres de de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB.

Els investigadors Bernat Hereu i Júlia Ortega, membres de de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB.

Les arts de pesca perdudes (APP) als fons marins són trampes mortals per a la biodiversitat.

Les arts de pesca perdudes (APP) als fons marins són trampes mortals per a la biodiversitat.

Projectes com «Evitem la pesca fantasma» mostren la importància d’una coordinació interdisciplinària de diversos sectors.

Projectes com «Evitem la pesca fantasma» mostren la importància d’una coordinació interdisciplinària de diversos sectors.

En el projecte, impulsat el 2015 per experts de la UB-IRBio per preservar els valors ecològics dels fons marins, hi han col·laborat científics, pescadors, agents locals i l’Administració (agents forestals, mossos, bussos professionals).

En el projecte, impulsat el 2015 per experts de la UB-IRBio per preservar els valors ecològics dels fons marins, hi han col·laborat científics, pescadors, agents locals i l’Administració (agents forestals, mossos, bussos professionals).

01/04/2022

Recerca

En el litoral català s’han dut a terme 102 extraccions d’arts de pesca perduts en els fons marins des del 2009, moment en què es va fer la primera retirada d’estris d’aquest tipus. Va ser al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, sota l’assessorament científic d’experts de la Facultat de Biologia i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB.

Un 75 % de les extraccions s’han fet d’ençà que, el 2017, es va publicar el primer protocol elaborat a Catalunya per retirar les xarxes i els arts de pesca esportius i artesanals enrocats en els fons marins, impulsat per la UB i la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible de la Generalitat de Catalunya (DGPMPS). Aquestes són algunes de les conclusions de l’informe sobre el projecte «Evitem la pesca fantasma», presentat el 31 de març al Museu de la Mediterrània (Torroella de Montgrí, Girona) i dirigit pels experts Bernat Hereu i Júlia Ortega, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB i l’IRBio, amb el suport de la DGPMPS. Aquest projecte científic ha estat decisiu per valorar l’impacte dels arts de pesca perduts en els ecosistemes marins litorals de Catalunya, així com la dimensió i la tipologia dels estris perduts en els fons marins.

 

Pesca fantasma: trampes per a la vida marina

Cada any s’aboquen a la Mediterrània prop de 3.000 tones de residus, i al voltant del 10 % són arts de pesca perduts o abandonats en els fons marins. «Els estris de pesca enrocats en els fons marins poden capturar organismes durant anys —és el fenomen de la pesca fantasma— i tenen un impacte mediambiental que se suma als efectes negatius en la biodiversitat marina de la contaminació, el canvi climàtic, la pesca, les espècies invasores i la sobrefreqüentació», detalla el professor Bernat Hereu, coordinador científic del projecte i membre del Grup de Recerca de Biologia de la Conservació en Ecosistemes Marins (MedRecover). A més d’amenaçar la vida marina, els estris abandonats també suposen un risc potencial per a les embarcacions, el trànsit marítim i les persones que fan activitats aquàtiques.

El nou informe destaca les conseqüències de la pesca fantasma en espècies marines d’elevat interès comercial i ecològic, com ara la llagosta, l’esclop, el nero, el déntol, l’escórpora, la sèpia, el corall vermell i les gorgònies vermella i blanca. En concret, s’han identificat un total de 88 espècies perjudicades, entre les quals n'hi ha 55 d’atrapades (pesca fantasma) i 35 d’afectades per l’erosió del bentos. També s’han trobat 50 espècies que han utilitzat l’art com a substrat per créixer.

La majoria d’arts retirats es van trobar en substrats rocosos amb coral·ligen (60 %) i prop del 50 % dels arts recuperats eren tresmalls, probablement perquè es treballava en profunditats inferiors als 30 metres. La majoria d’avisos sobre la presència d’arts abandonats prové del sector de la immersió, la qual cosa explicaria part dels resultats obtinguts en aquestes campanyes (per exemple, les zones en què s’han trobat els estris, les fondàries, els hàbitats, etc.).

La meteorologia adversa i les males pràctiques lligades a la pesca il·legal són les causes principals de la pèrdua dels arts de pesca en el medi marí. Per reduir aquesta problemàtica, resulten decisius l’actual Protocol per a la detecció i extracció d’arts de pesca perduts del Mediterrani, redactat en el marc del projecte, i la tasca preventiva que desenvolupa d’ofici la inspecció pesquera de la DGPMPS. Ambdues iniciatives són indispensables per fer de la pesca una activitat més sostenible.

 

Científics, gestors, pescadors i ciutadania

En el projecte «Evitem la pesca fantasma», impulsat el 2015 per experts de la UB-IRBio per preservar els valors ecològics dels fons marins, hi han col·laborat científics, pescadors, agents locals i l’Administració (agents forestals, mossos, bussos professionals).

Gràcies al seguiment científic, la DGPMPS ha analitzat tota l’experiència i la informació acumulada sobre la problemàtica de la pesca fantasma a les costes catalanes. Com a resultat, s’ha actualitzat el protocol per retirar les xarxes i els arts de pesca i s’ha fet una primera valoració de l’impacte dels estris abandonats al litoral de Catalunya. Aquesta actualització del protocol serà un incentiu perquè els actors implicats abordin de manera coordinada aquest problema que afecta negativament els ecosistemes marins, els pescadors i el conjunt de la societat.

Projectes com «Evitem la pesca fantasma» mostren la importància d’una coordinació interdisciplinària de diversos sectors: «Aquest projecte el va iniciar la Universitat de Barcelona amb el suport de l’administració pesquera autonòmica, però perquè funcioni és imprescindible la col·laboració de la ciutadania —especialment, la dels qui fan activitats al mar, com ara els submarinistes— i del sector pesquer», conclouen els experts Bernat Hereu i Júlia Ortega.

 

Vídeo de la UBTv

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona