GeoDebats: el repte de conviure amb un volcà
És possible preveure una erupció? Com es monitora una zona volcànica activa? Amb quines eines treballen els equips científics en un episodi volcànic? Com sʼaborda la comunicació de crisi davant un fenomen geològic tan fascinant però tan catastròfic per a bona part de la població? Totes aquestes preguntes formen el fil conductor de «Conviure amb un volcà: gestió i risc geològic a La Palma», la primera sessió dels GeoDebats impulsats per la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona. La trobada tindrà lloc en format presencial i en línia el 5 dʼabril, a les 18:00, a lʼAula Magna Carmina Virgili de la Facultat.
És possible preveure una erupció? Com es monitora una zona volcànica activa? Amb quines eines treballen els equips científics en un episodi volcànic? Com sʼaborda la comunicació de crisi davant un fenomen geològic tan fascinant però tan catastròfic per a bona part de la població? Totes aquestes preguntes formen el fil conductor de «Conviure amb un volcà: gestió i risc geològic a La Palma», la primera sessió dels GeoDebats impulsats per la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona. La trobada tindrà lloc en format presencial i en línia el 5 dʼabril, a les 18:00, a lʼAula Magna Carmina Virgili de la Facultat.
La iniciativa GeoDebats vol reflexionar entorn de temàtiques dʼinterès científic i social i reivindicar la diversitat i la rellevància dels coneixements sobre geologia davant els múltiples reptes socials, ambientals i econòmics del segle XXI.
La Palma: conviure amb un volcà
Aquesta primera sessió, que té el suport de lʼAssociació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), tindrà com a referent lʼerupció que es va iniciar a La Palma el 9 de setembre de 2021, la més llarga del registre històric de lʼilla, amb un total de 85 dies. Lʼerupció, de tipus fissural estromboliana, va generar sis nou cràters al Parc Natural de Cumbre Vieja i va transformar el paisatge del flanc oest de lʼilla. Més de 1.000 hectàrees van quedar cobertes per colades que van arrasar urbanitzacions, infraestructures i plantacions.
Durant lʼepisodi volcànic es van produir més de 9.000 sismes i una columna eruptiva que va cobrir de cendra grans extensions de lʼilla. Lʼerupció va tenir un gran impacte en la vida de milers de persones que van ser evacuades o que van perdre les seves propietats. Aquest episodi eruptiu va esdevenir un autèntic repte quant a comunicació de crisi i a gestió del risc per a tots els professionals implicats.
Vulcanologia, comunicació i gestió de riscos
En aquesta primera sessió està prevista la intervenció dels participants següents:
Helena Albert, vulcanòloga, professora del Departament de Mineralogia, Petrologia i Geologia Aplicada de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB i experta en lʼàmbit de la petrologia i la geoquímica, concretament en estudis sobre els sistemes magmàtics i les escales temporals dels processos que es produeixen en profunditat i durant el transport del magma cap a la superfície.
Carmen López, responsable de la Xarxa Nacional de Vigilància i Alerta de Riscos Volcànics dʼEspanya i de lʼObservatori Geofísic Central de lʼInstitut Geogràfic Nacional, membre també dels comitès científics de Protecció Civil de les Canàries i Nacional i cap de la gestió de les crisis eruptives dʼEl Hierro (2011) i La Palma (2021).
Arnau Folch, professor de recerca a lʼInstitut GEO3BCN del Consell Superior dʼInvestigacions Científiques (CSIC) i coordinador del Centre dʼExcel·lència per a lʼExaescala en Terra Sòlida (ChEESE), expert en la modelització numèrica dels riscos naturals i autor de treballs sobre els pronòstics de dispersió de cendres i gasos durant lʼerupció de La Palma.
Cori Calero, periodista especialitzada en temes de medi ambient, canvi climàtic i ciència a TV3 i enviada especial a La Palma per cobrir lʼavenç de lʼerupció i les seves conseqüències per a la població illenca.
La sessió es podrà seguir en directe a través del canal de Youtube de la Facultat de Ciències de la Terra.