La UB proposa Mary Nash per al Premi Princesa dʼAstúries
La catedràtica emèrita dʼHistòria Mary Nash ha estat presentada per la UB com a candidata al Premi Princesa dʼAstúries en la categoria de Ciències Socials. La candidatura, feta a proposta de les facultats de Geografia i Història i de Filosofia per mitjà de la Comissió dʼIgualtat i els deganats dels dos centres, ha estat aprovada per la Fundació Princesa dʼAstúries, que lliura aquests guardons durant la segona quinzena dʼoctubre al teatre Campoamor dʼOviedo.
La catedràtica emèrita dʼHistòria Mary Nash ha estat presentada per la UB com a candidata al Premi Princesa dʼAstúries en la categoria de Ciències Socials. La candidatura, feta a proposta de les facultats de Geografia i Història i de Filosofia per mitjà de la Comissió dʼIgualtat i els deganats dels dos centres, ha estat aprovada per la Fundació Princesa dʼAstúries, que lliura aquests guardons durant la segona quinzena dʼoctubre al teatre Campoamor dʼOviedo.
Mary Nash (Limerick, 1947) representa el compromís amb la defensa de la igualtat, els drets humans i el desenvolupament pioner de la història de les dones com a disciplina universitària a lʼEstat espanyol. La seva extensa obra, traduïda a diverses llengües, està estretament lligada a la història de les dones i del feminisme del segle xx. El seu pensament brillant i la facilitat per exposar les seves idees en termes acadèmics la converteixen en una de les historiadores més importants del nostre temps. És una de les figures acadèmiques que més ha contribuït a renovar el panorama historiogràfic espanyol i a divulgar els coneixements sobre la història de les dones mitjançant activitats en mitjans socials i culturals, com ara el comissariat dʼexposicions, els llibres dʼalta divulgació, els documentals de televisió o les conferències en biblioteques públiques i associacions de dones o universitats. Lʼimpacte social dels treballs de gènere i historiogràfics de Nash ha contribuït a avançar en la igualtat de les dones i a donar-los veu i presència.
Formada a les universitats de Cork, Torí i Barcelona, va arribar a Catalunya lʼany 1968 i es va apassionar amb la descoberta del paper destacat de les dones a la II República i durant la Guerra Civil, tema de la seva tesi doctoral, La dona en les organitzacions polítiques dʼesquerres a Espanya, 1931-1939. A partir dʼaquell moment, la història de les dones es va convertir en la causa de la seva vida professional. El 1974 va inaugurar una assignatura sobre història del feminisme i de les dones a la UB, que va ser la primera institució docent a Espanya que la va incorporar. Ha estat directora del Grup de Recerca en Multiculturalisme i Gènere de la UB, i va fundar lʼAssociació Espanyola de Recerca dʼHistòria de les Dones (1991) i el Centre de Recerca Històrica de la Dona de la Universitat de Barcelona (1982), precursor en lʼàmbit acadèmic estatal. Tambéva posar en marxa, el 1994, la revista pionera en el seu temps Arenal. Revista dʼhistòria de les dones.
Autora de nombroses publicacions, entre els seus treballs destaquen Mujer y movimiento obrero en España (1981), Rojas: las mujeres republicanas en la Guerra Civil española (1999), Mujeres en el mundo. Historia, retos y movimientos (2004), i Dones en transició: de la resistència política a la legitimitat feminista: les dones en la Barcelona de la Transició (2007).
Entre els reconeixements que ha rebut, hi ha el Premi Emilia Pardo Bazán pel treball Presència i protagonisme. Aspectes de la història de les dones (1984); la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1995) i la Medalla al Treball President Macià (2008) i la Medalla Narcís Monturiol (2018). Va ser investida doctora honoris causa el 2010 per la Universitat de Granada i el 2018 per la Universitat Rovira i Virgili. El 2017 va donar el seu arxiu personal a la Universitat de Barcelona.