Els estudis de Ciències Polítiques i de lʼAdministració de la UB commemoren els seus 25 anys

L'acte va conjugar el record dels inicis de l’ensenyament i l’homenatge als primers professors amb reflexions sobre el futur de la ciència política
L'acte va conjugar el record dels inicis de l’ensenyament i l’homenatge als primers professors amb reflexions sobre el futur de la ciència política
Acadèmic
(05/05/2022)

La UB ha celebrat el 25è aniversari dels seus estudis de Ciències Polítiques i de lʼAdministració. Un acte a la Facultat de Dret ha conjugat el record dels inicis de lʼensenyament i lʼhomenatge als primers professors amb reflexions sobre el futur de la ciència política en lʼactual societat de la informació. «Els investigadors en ciència política heu generat la confiança social per esdevenir referents; cada vegada que apareixeu com a experts, construïu universitat», va remarcar el rector, Joan Guàrdia, en la seva intervenció.

L'acte va conjugar el record dels inicis de l’ensenyament i l’homenatge als primers professors amb reflexions sobre el futur de la ciència política
L'acte va conjugar el record dels inicis de l’ensenyament i l’homenatge als primers professors amb reflexions sobre el futur de la ciència política
Acadèmic
05/05/2022

La UB ha celebrat el 25è aniversari dels seus estudis de Ciències Polítiques i de lʼAdministració. Un acte a la Facultat de Dret ha conjugat el record dels inicis de lʼensenyament i lʼhomenatge als primers professors amb reflexions sobre el futur de la ciència política en lʼactual societat de la informació. «Els investigadors en ciència política heu generat la confiança social per esdevenir referents; cada vegada que apareixeu com a experts, construïu universitat», va remarcar el rector, Joan Guàrdia, en la seva intervenció.

El professor emèrit Jordi Capo va pronunciar una conferència en què va assenyalar algunes de les qüestions que la ciència política té sobre la taula. Es va remuntar a politòlegs dels anys cinquanta del segle passat, com ara David Easton o Karl Deutsch, i als seus models cibernètics per explicar que «la informació és lʼelectricitat del sistema polític». En aquesta línia, va plantejar si el sistema polític està en condicions de regular el poder de les grans companyies que basen la seva activitat en enormes quantitats dʼinformació. «El món digital no és realment el sistema polític?», es va preguntar.

Les paraules de Capo van anar precedides de les intervencions del degà de la Facultat de Dret, Xavier Pons; de la cap dʼestudis del grau de Ciències Polítiques i de lʼAdministració, Ana M. Sanz, i del catedràtic Pablo Oñate, president electe de lʼAssociació Internacional de Ciències Polítiques. Tots van remarcar la vàlua dels investigadors pioners en ciència política de la UB, com ara Cesáreo Rodríguez-Aguilera, els emèrits Pere Vilanova i Jordi Capo o el traspassat Miquel Caminal, entre dʼaltres.

Els antics alumnes Mercè Cornudella i Julián Claramunt van intervenir per recordar la seva etapa dʼestudiants de Ciències Polítiques i de lʼAdministració («els millors anys de la meva vida», en paraules de Claramunt). Cornudella va rememorar dʼaquella època «lʼentusiasme que transmetia el professorat», i va remarcar: «No volíem només tenir un títol, sinó buscar respostes per entendre el món, saber més coses sobre els mecanismes del poder». 

L'acte es va cloure amb l'actuació del David Ellis Rovira, alumne de quart curs del grau de Ciències Polítiques i de l'Administració. L'estudiant va interpretar una versió per a trombó de l'Oda de l'Alegria, peça de Beethoven que la Unió Europea va adoptar el 1972 com a himne de celebració de la pau, la unió en la diversitat i els valors democràtics.