Superar les adversitats i afrontar el futur

«El Ginkgo biloba és un testimoni viu que ens mostra que som capaços de sobreviure a les adversitats, a la pèrdua dels nostres companys, a la realització de grans esforços», va explicar el rector. «A la UB som capaços de construir nous escenaris, que ens fan més forts», va assegurar. «La UB és un Ginkgo biloba fort i antic, però també amb voluntat de futur i transcendència», va dir mentre mostrava un grapat de llavors dʼaquest arbre, que la UB plantarà a les diferents facultats amb la intenció que, en créixer, esdevinguin testimoni de com es va afrontar una crisi de les dimensions de la pandèmia. 

Antoni Trilla, degà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i cap del Servei dʼEpidemiologia de lʼHospital Clínic, va intervenir per recordar els fets bàsics de la pandèmia des que es va tenir notícia dels primers brots a la regió xinesa de Wuhan, el 2020. Va rememorar la seva pròpia experiència a lʼHospital Clínic: «Un dels meus records més vius i persistents és el soroll constant de les ambulàncies [i] lʼinfern de la primera onada a lʼhospital». Va acabar el seu parlament reivindicant la importància de la recerca biomèdica que va permetre obtenir les primeres dosis de vacuna: «Va ser una investigació amb una progressió mai vista». 

En la intervenció de Joan Elias, rector de la UB quan va esclatar la pandèmia, es van recordar totes les reunions dʼemergència que es van fer per afrontar la situació a la Universitat. La repatriació dʼalumnes Erasmus o la cura dels estabularis, la maquinària o els materials, com ara mostres de virus i bacteris, són algunes de les tasques que es van haver de dur a terme enmig del confinament, a més de tot el treball al Campus Virtual. «Em sento orgullós de pertànyer a aquesta Universitat per la dedicació de tots els seus membres», va concloure Elias. Finalment, va compartir una reflexió sobre el futur i les possibilitats que sʼobren després dels mesos dʼemergència sanitària: «No hauríem de perdre lʼocasió dʼexperimentar amb ensenyaments en línia o híbrids».

El moment central de lʼacte va ser el reconeixement públic de lʼalumnat, el PAS i el PDI. Marta Ferrer, vicerectora dʼEstudiants i Participació, va lliurar una placa commemorativa a lʼalumnat, «sense el qual la UB no se nʼhauria sortit», i va emfasitzar que la joventut és un dels col·lectius que més va patir durant la pandèmia. Van recollir la placa Laura Cots, secretària del Consell de lʼAlumnat, i Genís Vives, antecessor seu en el càrrec.

Ernest Abadal, vicerector adjunt al rector i de Personal Docent i Investigador, va destacar la resposta immediata del PDI davant la situació de pandèmia i lʼadaptació «a un escenari desconegut i canviant». A continuació, les persones que encapçalen els vicedeganats dʼàmbit acadèmic de totes les facultats de la UB van recollir una placa perquè cada centre la pogués col·locar als seus espais. Glòria Matalí, gerenta de la Universitat, va parlar del PAS i va voler recordar el treball i la dedicació dʼaquest col·lectiu malgrat viure unes «situacions familiars i personals molt complicades». Van recollir la placa Mercè Molina i José Zomeño, els membres del PAS de més i menys edat, respectivament, quan es va decretar lʼestat dʼalarma, el 14 de març del 2020.

Abans de la cloenda per part del rector, lʼacte va comptar amb les intervencions de Montserrat Gea, directora de la Direcció General de Professionals de la Salut de la Generalitat, que va reivindicar el valor humà i la solidaritat de lʼalumnat de la UB, i de Joan Corominas, president del Consell Social de la Universitat, que va afirmar: «La nostra Universitat surt de la pandèmia més forta socialment».