Notícies
Inici  >  Notícies > Què ens podria dir l’oxitocina sobre l’evolució de la conducta...

Què ens podria dir l’oxitocina sobre l’evolució de la conducta prosocial?

Aquesta investigació forma part de la tesi doctoral de Constantina Theofanopoulou, codirigida per Cedric Boeckx, investigador ICREA de l’Institut de Sistemes Complexos de la UB (UBICS), i Erich D. Jarvis, professor de la Universitat Rockefeller.

Aquesta investigació forma part de la tesi doctoral de Constantina Theofanopoulou, codirigida per Cedric Boeckx, investigador ICREA de l’Institut de Sistemes Complexos de la UB (UBICS), i Erich D. Jarvis, professor de la Universitat Rockefeller.

L'estudi ha comparat les seqüències genòmiques disponibles d’aquests gens entre els humans moderns, les espècies de primats no humans (com el ximpanzé, el bonobo i el macaco) i, per primera vegada, els humans arcaics.

L'estudi ha comparat les seqüències genòmiques disponibles d’aquests gens entre els humans moderns, les espècies de primats no humans (com el ximpanzé, el bonobo i el macaco) i, per primera vegada, els humans arcaics.

02/06/2022

Recerca

Els humans moderns es caracteritzen per la prosocialitat, un terme ampli que inclou l’empatia intraespecífica, la tolerància social, la cooperació i l’altruisme. Aquestes facetes de la cognició social s’han associat a variacions en els gens de l’oxitocina i la vasotocina (OT i VT) i els seus receptors (OTR-VTR). Per esbrinar les bases genètiques d’aquest comportament, científics de la Universitat de Barcelona (UB) i de la Universitat Rockefeller han desenvolupat un nou estudi en què han comparat les seqüències genòmiques disponibles d’aquests gens entre els humans moderns, les espècies de primats no humans (com el ximpanzé, el bonobo i el macaco) i, per primera vegada, els humans arcaics; per aconseguir-ho, s’han fet servir tots els genomes disponibles de neandertals i denisovans.

A l’estudi, publicat a la revista Comprehensive Psychoneuroendocrinology, els investigadors van identificar diverses posicions del genoma en què els humans moderns es diferenciaven tant dels humans arcaics com dels primats no humans, i d’altres en què tant els humans moderns com els arcaics es diferenciaven dels primats no humans.

«Hem optat per un enfocament interdisciplinari, en què combinem anàlisis de genomes moderns i arcaics, genètica de poblacions, transcriptòmica i estudis conductuals i neurocientífics, entre altres mètodes, per entendre l’evolució de la prosocialitat dels homínids a través de la perspectiva dels receptors d’oxitocina i vasotocina. Aquests resultats poden revelar la base genètica subjacent a les possibles diferències de sociabilitat identificades entre els humans moderns i els arcaics, així com en les similituds entre el comportament social dels humans moderns i els bonobos», explica la primera autora de l’article, Constantina Theofanopoulou. Aquesta investigació forma part de la seva tesi doctoral, codirigida per Cedric Boeckx, investigador ICREA de l’Institut de Sistemes Complexos de la UB (UBICS), i Erich D. Jarvis, professor de la Universitat Rockefeller.

Variants úniques dels humans moderns en més del 70 % de la població

Tenint en compte tant les proves sobre la prosocialitat dels humans moderns com la implicació dels gens de l’oxitocina i la vasotocina en els comportaments socials, els investigadors van plantejar la hipòtesi que l’evolució d’aquests gens podria dilucidar la base genètica de l’evolució de la prosocialitat dels homínids. Amb aquest objectiu, el treball va intentar estudiar les diferències entre humans moderns, humans arcaics i primats no humans respecte a les regions heterozigotes polimòrfiques del genoma humà. Es tracta de llocs on hi ha almenys dues seqüències alternatives en una població. «Els estudis anteriors que han comparat el genoma humà modern íntegrament amb els genomes dels neandertals o els ximpanzés s’han centrat en els canvis que són fixos o gairebé fixos en els humans moderns. Això els ha portat a identificar posicions on, per exemple, tots els neandertals tenien adenina (un dels quatre nucleòtids que, juntament amb la guanina, la citosina i la timina, formen l’ADN) i gairebé tots els humans moderns (diguem, el 98 %) tenen guanina. En aquest estudi, busquem diferències en posicions on, per definició, no tots els humans moderns comparteixen el mateix nucleòtid, és a dir, en posicions polimòrfiques, on, per exemple, el 70 % de la població humana moderna té adenina, i el 30 %, citosina», explica Constantina Theofanopoulou.

Els investigadors van identificar cinc posicions en els receptors d’oxitocina i vasotocina que eren úniques dels humans moderns en una de les dues (o més) variants, en comparació amb els humans arcaics i els primats no humans. Al mateix temps, aquests llocs es van trobar en més del 70 % de la població humana moderna actual. A continuació, els investigadors van fer anàlisis funcionals i de freqüència als cinc llocs per avaluar si les variants eren rellevants. El resultat va ser que algunes de les variants són molt funcionals, motiu pel qual tenen un efecte en la funció molecular de les proteïnes activades per aquests gens.

Els investigadors també van observar que aquestes posicions es troben a regions del genoma actives en el cervell, en particular en el gir cingulat, una regió cerebral implicada en les vies rellevants per a la cognició social. A més, altres investigacions també han associat aquestes regions amb una plètora de comportaments o dèficits socials, com ara l’autisme, el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat. (TDAH), l’agressivitat, etc.

Aquestes troballes podrien ser rellevants per explicar algunes de les diferències socials entre els humans moderns i el que suposem sobre els comportaments socials dels neandertals i els denisovans. «Per exemple, podrien ser rellevants per explicar els grups socials més petits que s’atribueixen als neandertals i als denisovans, o la menor androgenització dels humans moderns. També podrien ser significatives per explicar una organització social diferent. És a dir, els neandertals s’han relacionat amb una estructura social poligínica i amb un nivell més alt de competència entre homes en comparació amb la majoria de les poblacions humanes modernes contemporànies», explica Constantina Theofanopoulou.

Variants presents només en els humans moderns i arcaics

L’estudi també va trobar dues posicions en el receptor de l’oxitocina sota selecció positiva en els humans moderns i arcaics. És a dir, en què hi havia una variant que no estava present en cap altre primat no humà. Això significa que aquestes posicions es troben en percentatges molt alts a la població humana moderna (en aquest cas, més del 85 %). Aquests llocs també s’han associat amb una gran varietat de comportaments o dèficits socials, i les anàlisis de regulació indicaven que podrien ser molt funcionals. «Aquestes posicions, úniques tant en humans moderns com en arcaics enfront dels primats no humans, poden servir per esbrinar els fonaments genètics de la tolerància social progressiva necessària per a la transmissió cultural intensiva de les innovacions tecnològiques (per exemple, l’ús del foc) en l’evolució de la humanitat. També per distingir les bases genètiques de la reducció de l’agressivitat que mostren diversos marcadors en l’evolució primerenca dels homínids, com ara la reducció de la mida del caní masculí i l’èxit demogràfic accelerat», afegeix Constantina Theofanopoulou.

Posicions convergents amb els bonobos

A l’últim, els investigadors van trobar tres posicions en què els humans moderns i els bonobos —una mena de primat que mostra convergència de comportaments prosocials amb els humans— tenen el mateix nucleòtid. «Les posicions convergents en els humans moderns i els bonobos podrien ser reveladores per entendre les suposades similituds en prosocialitat, tolerància social i cooperació entre els bonobos i nosaltres, i les diferències de tots dos en comparació amb els ximpanzés. Per exemple, els bonobos superen els ximpanzés en activitats relacionades amb la causalitat social o la teoria de la ment i estan més atents a la cara i als ulls, cosa que suggereix més sensibilitat empàtica», comenta la investigadora.

Totes les posicions identificades en aquest estudi també s’han associat de manera independent a trastorns que inclouen dèficits socials, com ara els trastorns de l’espectre autista (TEA). «Entendre els trastorns del desenvolupament a través d’una perspectiva evolutiva ens pot ajudar a aconseguir el que anomenem una comprensió evo-devo (biologia evolutiva i del desenvolupament) d’aquests trastorns. Desxifrar la nostra trajectòria evolutiva pot donar informació sobre nous punts genètics per a la investigació clínica que, alhora, podrien conduir a un diagnòstic més primerenc del trastorn», destaca Constantina Theofanopoulou.

Futures investigacions amb més mostres

El pas següent d’aquesta investigació seria comprovar aquests resultats amb més quantitat de mostres. Aquest objectiu, com diu Theofanopoulou, és més fàcil en primats no humans, com ximpanzés i bonobos, però és més difícil en el cas dels neandertals o els denisovans, ja que trobar més genomes arcaics depèn de l’arqueologia, entre altres factors. «Un altre pas és ampliar l’abast de la investigació i incloure més gens de la via de l’oxitocina, o altres gens destacats en l’evolució humana, com la dopamina», conclou la investigadora.

Article de referència:

Theofanopoulou, C.; Andirkó, A.; Boeckx, C.; Jarvis, E. D.; «Oxytocin and vasotocin receptor variation and the evolution of human prosociality», Comprehensive Psychoneuroendocrinology, maig de 2022. DOI: 10.1016/j.cpnec.2022.100139

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona