Un equip de la UB col·labora en la recuperació de 74 artefactes bèl·lics enterrats durant la Guerra Civil

Els 74 artefactes van ser recuperats en un antic camp d’aviació republicà de la localitat de les Preses (Girona).
Els 74 artefactes van ser recuperats en un antic camp d’aviació republicà de la localitat de les Preses (Girona).
Recerca
(14/06/2022)

Un total de 74 artefactes bèl·lics de la Guerra Civil —sense espoleta i amb munició a lʼinterior— han estat recuperats en un antic camp dʼaviació republicà de la localitat de les Preses (Girona) en el marc dʼuna operació dels Mossos dʼEsquadra que ha tingut lʼassessorament científic del Grup de Prospecció Geofísica del Departament de Mineralogia, Petrologia i Geologia Aplicada de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB.

Els 74 artefactes van ser recuperats en un antic camp d’aviació republicà de la localitat de les Preses (Girona).
Els 74 artefactes van ser recuperats en un antic camp d’aviació republicà de la localitat de les Preses (Girona).
Recerca
14/06/2022

Un total de 74 artefactes bèl·lics de la Guerra Civil —sense espoleta i amb munició a lʼinterior— han estat recuperats en un antic camp dʼaviació republicà de la localitat de les Preses (Girona) en el marc dʼuna operació dels Mossos dʼEsquadra que ha tingut lʼassessorament científic del Grup de Prospecció Geofísica del Departament de Mineralogia, Petrologia i Geologia Aplicada de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB.

En concret, lʼequip de la UB va fer estudis de caracterització del subsol amb tècniques geofísiques que han estat decisius per determinar la ubicació concreta dʼuns explosius enterrats en un sector de lʼantic camp dʼaviació de lʼexèrcit republicà durant la Guerra Civil. En el treball, dirigit pel catedràtic emèrit Albert Casas, expert en prospecció geològica i geofísica i investigació minera, també hi van participar els professors Mahjoub Himi Benomar i Raúl Lovera, del Departament de Mineralogia, Petrologia i Geologia Aplicada de la UB.

 

De lʼantic camp dʼaviació militar als cultius de blat de moro

De la possible existència dels explosius només seʼn tenia constància pel relat dʼuna persona que, just abans de morir, va relatar com va veure que enterraven diverses armes en aquest camp dʼaviació de lʼexèrcit republicà durant el conflicte bèl·lic. Avui dia, els terrenys que ocupava lʼantiga instal·lació dʼaviació són camps de conreu privats destinats principalment al blat de moro, un territori sobre el qual planava lʼamenaça de la presència oculta de lʼantic material armamentístic.

«Lʼàrea dʼinterès, segons les informacions preliminars facilitades, es localitzava en el límit entre els municipis de Sant Privat del Bas i les Preses», afirma Albert Casas, exdegà de la facultat esmentada. «En concret, el nostre estudi tècnic—prossegueix lʼexdegà— ha consistit en una primera caracterització de la zona on sʼhavia dʼefectuar la prospecció; analitzar els antecedents històrics mitjançant les fotografies aèries històriques disponibles als registres de lʼInstitut Cartogràfic i Geològic de Catalunya; planificar i seleccionar les metodologies més adients per al treball de camp a lʼantic camp dʼaviació, i, finalment, interpretar-ne els resultats».

Els experts van descartar lʼaplicació de mètodes electromagnètics per la presència dʼuna línia aèria de conducció elèctrica sobre la zona dʼinterès, una instal·lació que podria interferir en els senyals de les mesures geofísiques magnètiques i electromagnètiques a la zona.

«En funció de la nostra experiència prèvia en altres projectes de geofísica forense i ambiental, i després de consultar publicacions disponibles a les bases de dades de revistes electròniques de les biblioteques CRAI de la UB —detalla Casas—, vam decidir aplicar tècniques de prospecció magnètica amb un magnetòmetre de protons complementades amb perfils de tomografia de resistivitat elèctrica».

El mètode magnètic té una gran capacitat per captar el contrast de susceptibilitat magnètica entre els objectes de ferro i les roques sedimentàries que constitueixen el subsol de la zona dʼestudi. Al seu torn, la tomografia elèctrica (ERT) és considerada com lʼeina més eficaç per caracteritzar la resistivitat del subsol i determinar la presència dʼobjectes metàl·lics soterrats.

 

No era un únic projectil enterrat al subsol

La combinació de les dues tècniques geofísiques va permetre definir amb millor precisió la posició, la geometria i la profunditat de la zona —prop de dos metres—, on possiblement es trobaven enterrades la resta de municions no explotades. Lʼamplitud de lʼanomalia magnètica detectada va indicar als experts que no es tractava dʼun únic projectil, sinó dʼun conjunt dʼartefactes que produïen una anomalia magnètica composta.

Finalment, lʼ11 de juny, un equip de la Unitat TEDAX-NRBQ dels Mossos dʼEsquadra de Girona va culminar amb èxit lʼoperació de recuperació del material bèl·lic a la zona indicada pels experts de Facultat de Ciències de la Terra de la UB. Com a resultat, es van recuperar 74 artefactes que seran destruïts amb seguretat a la Base Militar de Sant Climent Sescebes (Alt Empordà).

Cal recordar que Albert Casas ja va ser reconegut el 2011 amb la Medalla de Bronze al Mèrit Policial amb distintiu blau, una distinció que reconeix la col·laboració continuada i desinteressada de Casas i dels investigadors Mahjoub Himi, Raúl Lovera i Àlex Sendrós amb el Grup de la Policia Científica dels Mossos dʼEsquadra en lʼespecialitat de geofísica forense; concretament, en la detecció de tombes i enterraments clandestins mitjançant les tècniques de radar de subsol i tomografia elèctrica.

 

Podeu veure detalls de l'operació en aquest vídeo:

 

Carregant vídeo...